Volta a Canalda

Fem una llarga caminada que ens porta a conèixer els contorns de Canalda. Aquest petit poblet del Solsonès està envoltat d'elevades parets ben conegudes pels escaladors, i alhora profundes fondalades en un entorn de roca conglomerada. Un curiós i variat paisatge feréstec i de secà.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Hostal Cap del Prat, (Canalda, Lladurs, Solsonès)
• Distància: 19,42 quilòmetres
• Desnivell positiu: 900 m. metres
• Temps aproximat: 5:40 h.
• Dificultat: Fàcil. Alguns camins poc definits. Cal parar atenció a l'orientació
• Cartografia: Vall de Lord, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Feia dies que ens rondava pel cap fer una volta a Canalda, i finalment avui ens animems. Decidim seguir la petja del Gatsaule, que fa unes setmanes va publicar al seu bloc una excursió que ens ha semblat interessant. Es tracta d'una volta circular llarga, amb origen i final a l'hostal Cap del Pla, al terme de Lladurs (Solsonès), que travessa la serra de Canalda, s'aproxima fins al peu de la vertical paret de Canalda, passa pel mateix poble i torna al punt d'inici creuant bonics engorjats.

Sortim la Sílvia, la Imma, la Teresa, el Bartomeu, el Joan i jo mateix a mig matí d'un diumenge assolellat. És tard, però el dia és llarg i tenim ganes de caminar. Ens basem en la piulada d'en Gatsaule, però anirem improvitzant sobre la marxa, ja que no portem el track ni el mapa de la zona, que tot i recent estrenat, s'ha quedat guardant pols a casa. Coses de la memòria. En tot cas portem només un tros de mapa de l'ICC imprès en blanc i negre, i el GPS per si de cas. Comencem a caminar des de l'ampli aparcament de l'hostal i anem a buscar un camí que marxa en direcció nord-est i comença a baixar.

El primer tram de camí és ben fresat i evident, i baixa fins a creuar les rases de Fontferrera i de Puigcaub. Poc després d'aquest segon torrent el camí es bifurca, i marxem cap a l'esquerra en baixada. El camí de la dreta és el que farem de tornada. Passem al costat de l'església en runes de Sant Agustí d'Isanta, i de dues cases ensorrades. En aquest tram el camí es desdibuixa, i cal intuir el millor pas. Baixem una mica fins a trobar una pista en desús que ens acosta fins al peu del riu de Canalda. Creuem el riu el costat d'un petit gorg, i en comptes de seguir la pista de l'altra banda que s'endevina avorrida, enfilem pel dret bosc amunt. Passem pel costat d'una bauma (no referenciada als mapes) que sembla havia estat utilitzada com a refugi.

Després d'una forta pujada enmig del bosc, sense camí, arribem al cap d'amunt de la serra de Canalda. Trobem una còmoda pista i la seguirem en sentit nord una bona estona, encarats cap a la paret de Canalda i tot el Puig Sobirà (1.923 m.), sobre els quals tenim excel·lents vistes frontals. Anem caminant còmodament per pista i gairebé de pla. Passem la collada de Vallonga tot deixant el poble de Canalda lleugerament per sota a la nostra dreta. Arribats a la a la masia de la Casanova deixem la pista principal i tombem cap a l'esquerra enmig d'uns camps, amb el camí poc definit, tot i que es fa evident al cap de poc. Tendim ara cap a l'oest, paral·lels a la carretera i la roca de Canalda, però uns metres per sota.

Ens anem aproximant a la paret, vorejant-la per sota. Seguin una estona el GR-1 fins que fa un marcat revolt després de passar la rasa de la Costa del Puit, punt en què el deixarem i enfilarem fins a la carretera L-401. Creuem la carretera i seguim per l'altra banda, deixant a l'esquerra una casa ensorrada en vies de reconstrucció. Trobem el camí que s'aproxima a la paret de Canalda, tot planejant. Al cap de poc arribem a un dels punts més emblemàtics de la contrada: ca la Rita. (Vegeu una curiosa història de la famosa Rita i alguns apunts històrics d'aquest personatge). Aprofitem aquest bonic racó per fer un mossec.

En aquest punt, les grans balmes que formen la gran paret conglomerada van ser utilitzades antany com a habitatges troglodítics des de temps immemorials. S'hi van arribar a construir petits edificis que aprofitaven el recer de les balmes i la solella orientació sud. L'última estadana va ser la Rita Muntada i Llena, que va viure en aquest peculiar paratge fins a mitjans vuitantes. Alguna de les construccions està pràcticament enrunada, però alguna altra encara es conserva, com la petita casa i el forn. Només venir fins aquí ja justifica l'escapada.

Passem les balmes de ca la Rita i seguim el caminet que va vorejant la gran roca de Canalda pel seu peu. Podem observar diverses vies d'escalada que neixen al peu del camí, algunes de les quals el Joan es coneix prou bé. Anem resseguint el peu de la roca i passem encara per algunes coves més, com els de Ca l'Andreu o les curioses Coves dels Moros, que no estan a pla terra, sinó uns metres encinglerades. Poc després de passar les Coves dels Moros arribem a uns pista i canviem de trajectòria més de 90º, dirigint-nos cap a la dreta i avall.

Seguim la pista pedregosa en baixada. Creuem la carretera i arribem de nou a la Casanova, per on ja havíem passat una bona estona abans. Tornem a seguir el GR-1, però ara en sentit contrari, baixant fins al poblet de Canalda, on aprofitem per carregar aigua i refrescar-nos. Seguim baixant en direcció sud-est per una pista, que deixem en un revolt tot baixant fins al Camp Rodó. En aquest punt ens endinsem al bosc sense camí, però afortunadament en trobem un que després d'algunes zigues-zagues, i en forta baixada, ens deixa al peu del riu de Canalda. Creuem el riu i seguim per l'altre vessant. Aquesta zona és molt feréstega, i el riu és força engorjat. Creuem un parell de rases força fondes. Trobem un tram de camí molt distret, amb algun passamà per facilitar el pas per un terreny d'aventura.

Anem pujant en direcció al petit nucli d'Encies, però no hi acabarem d'arribar. Creuarem una altra rasa i canviarem de vessant. Pujarem en direcció al serrat de l'Algassa, però no hi arribarem ja que ens en separa la fonda rasa del Llop. Després d'un camí entretingut trobem una pista. Passem al costat de la font d'Algassa, en una fondalada obaga. Tot seguit la casa ensorrada del mateix nom. Anem seguint la pista en tendència anar pujant. Al cap d'una estona de pista feixuga l'abandonem i seguim un caminet a la dreta, assenyalat amb una fita. El camí va planejant per un terreny en alguns punts una mica aeri. Passem pel Passant Dolent, un tram de camí en què, per facilitar el pas, s'han col·locat alguns troncs aguantats amb estaques de ferro. Des d'aquí tenim vistes panoràmiques cap a les fondalades del riu de Canalda.

Passem per sota de la roca dels Moros i enllacem de nou amb el camí que ja havíem fet poc després de sortir. Els darrers metres són comuns, i arribem a l'Hostal del Cap del Pla després de gairebé 5 hores i tres quarts de ruta. Ha estat una ruta interessant, diferent, en un terreny de mitja muntanya de secà. L'entorn és peculiar, i els contrastos majúsculs. Des de profundes rases i fondalades fins a verticals parets poblades només per voltors i esporàdidament per escaladors intrèpids. Una zona ben interessant per anar descobrint pas a pas.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta