Punta Ixabre (2.701 m.)

Enviat per Marc el Dijous, 14/07/2016 - 01:05

Resseguint el llom amb el Bachimala davant
Arribem a la cresta summital de la punta Ixabre
Grimpades fàcils, amb algun pas aeri
Des del cim contemplem el Bachimala
Desgrimpant amb compte per la cresta
Reconstruint una fita baixant cap a la vall
Cabana d'Añes Cruzes i punta Ixabre darrere
Desfent la vall d'Añes Cruzes

Empetitit entre els gegants Posets i Bachimala, ens enfilem al cap d'amunt d'aquesta punta esmolada que presideix els plans de Biadós. Prop del refugi comencem a caminar i remuntem un llarg llom herbat que puja direcció nord. El caminet va pujant progressivament per les pastures alpines dibuixant un semicercle cap a llevant. Ens acosem a la base del Bachimala fins al Senyal de Biadós, sobre mateix del coll, i aquí anem a buscar una aresta que es va estrenyent mica en mica. Guanyem alçada per la cresta cada cop més esmolada, i grimpem els metres finals amb uns passos fàcils però aeris. Grans vistes des del cim cap als colosos de la zona, i les fondes valls. Tancarem una ruta circular baixant cap al barranc d'Añes Cruzes, i desferem la plàcida vall fins a Biadós.

Fitxa

Tipus de sortida: Caminada
Lloc de sortida: Refugi de Biadós Gistaín (Osca, Espanya)
Distància: 13,10 quilòmetres
Desnivell positiu: 1.090 metres
Temps: 6:15 hores
Dificultat: F
Sensació de dificultat: Fàcil Petita grimpada amb algun pas aeri arribant al cim
Cartografia: Posets - Perdiguero Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps parcial (h.)	Temps acumulat (h.)	Distància (km.)
Aparcament Biadós	00:00	00:00	0
Refugi de Biadós	00:15	00:15	1,2
Cabana de Sarrau	00:50	01:05	2,4
Senyal de Biadós	01:25	02:30	5,1
Punta Ixabre	00:30	03:00	5,6
Pausa	00:15	03:15
Cabana d'Añes Cruzes (GR)	01:10	04:25	7,8
Inici	01:50	06:15	13,1

Crònica

La Punta Ixabre és un cim que situat en un altre lloc seria ben popular. És estètic, panoràmic, punxegut, té un bon desnivell i una grimpada entretinguda. I de fet el lloc on està situat no podria pas ser més bonic, entremig de dos grans massissos pirenencs, el de Bachimala al nord i el de Posets al sud. Però precisament la proximitat de tan notables veïns el fan pràcticament invisible per la comunitat muntanyenca i excursionista. Avui l'hi fem un merescut homenatge pujant fins al seu cim punxegut des d'on gaudim d'un mirador excepcional.

El dia anterior havíem pujat el Posets per la cresta d'Espadas, una empresa d'entitat, llarga, amb fort desnivell i d'una certa dificultat. Aquest segon dia a la zona de Biadós, cansats com estem, ens plantegem reposar o fer alguna activitat curta. Mirant el mapa se'ns acut fer la volta circular al Senyal de Biadós, pensant que el nostre cim en realitat és el Senyal de Biadós. No és així, el Senyal de Biadós és només un petit promontori a la cresta de la punta Ixabre, just sobre del coll que separa les dues valls. Al final el dia que havíem de fer descans actiu acaba sent una activitat amb prou entitat, amb més de 1.000 metres de desnivell i un recorregut considerable fins aquest cim panoràmic.

Hem aparcat al revolt abans del refugi, i pugem primer per la pista, i després pel caminet que passa pel refugi de Biadós, on carreguem aigua. Sobre mateix del refugi marxa un camí indicat cap al senyal de Biadós. El camí comença pujant fort per un tram boscós indefinit. En realitat el camí s'enfila a una carena que no deixarem durant molta estona. Al cap d'uns minuts la carena es va definint, s'acaben els arbres i entren en un gran llom herbat, una immensa pastura inclinada, però sense bestiar, la presència del qual ha anat disminuïnt en aquests paratges. Una bona mostra d'això és l'estat d'abandonament de la majoria de bordes de la zona.

Resseguint la llarga carena passem per la preciosa cabana de Sarrau, en un balcó natural privilegiat. Seguim amunt, en pujada suau però constant. A la nostra dreta anem contemplant l'ample massís de Posets. Davant tenim les parets sud del Bachimala. De fet la punta Ixabre és un contrafort d'aquesta, un grill separat del massís principal i prou diferenciat. Després de dues hores i mitja de pujar arribem al Senyal de Biadós, un petit cim poc definit just a sobre del coll del mateix nom. Precisament al Senyal de Biadós l'ampli llom que hem anat resseguint es torna estret, i el verd de l'herba dóna lloc a l'ocre de la roca.

Ja per sobre dels 2.600 metres ens enfilem a l'aresta, que de seguida es fa aguda. La vista del cim des d'aquí és molt bonica, i dibuixa una cresta retallada. Comencem a caminar per la carena que s'enfila fort i guanya alçada de seguida. Aviat hem de començar a fer servir les mans per superar petits ressalts, i també comencem a trobar passos aeris. Tenim per davant uns metres de cresta fàcil, irregular, amb petits blocs que cal anar sortejant. Grimpem pel fil, sempre amb passos fàcils de màxim II grau, alguns força aeris pels dos costats. Sense grans dificultats anem grimpant per aquesta petita cresta irregular i uns minuts més tard coronem el cim de la Punta Ixabre (2.701 m.)

Som al cap d'amunt d'un cim punxegut, piramidal, que s'alça amb fortíssims pendents per totes bandes. L'indret és preciós, i contemplem el frontal sud del Bachimala de ben a prop. Una mica més lluny tenim el massís de Posets, del qual contemplem tot el frontal occidental, amb la llarga cresta que vam recórrer el dia anterior. S'endevinen molts més cims, com els Culfreda, els Veteranos i Gemelos, etc. I tant com els cims, és molt interessant contemplar les llargues valls que baixen des del cap d'amunt dels gegants pirinencs, i els diferents torrents que van confluïnt en els barrancs principals. Tot un luxe de vista en aquest cim tan poc freqüentat.

Després de descansar uns minuts i contemplar el paisatge, tornem a la cresta, ara però de baixada. Desfem l'aresta summital pel mateix camí, fent una desgrimpada fàcil però amb passos aeris on cal prestar atenció. Pocs minuts més tard tornem a ser al Senyal de Biadós, i baixem cap al coll. Iniciem descens cap a l'est seguint un caminet poc definit que baixa fort seguint el fons del torrent. El pendent és acusat fins arribar al fons de la vall, on confluïm a la vall d'Añes Cruzes, que agrupa els diversos torrents que baixen de totes bandes. La cabana d'Añes Cruzes és un petit refugi de pastors situada al cap d'amunt de la vall, en un petit balcó panoràmic que abasta quilòmetres enllà.

Al peu del torrent d'Añes Cruzes trobem el GR-11, i el seguim avall desfent la preciosa coma. És una vall llarga i fonda, amb els vessants herbats a la part baixa i el torrent al fons que arreplega les aigües que cauen els grans cims. El camí baixa per la riba dreta, lleugerament alçat sobre el rierol. A l'altra banda contemplem els grans vessants dels pics de Veteranos, Gemelos i finalment el Posets, amb vessants de més de 1.600 metres de desnivell.

Anem desfent la llarga vall pel camí ara ben fresat del GR. Ens entretenim contemplant els centenars de flors que poblen els laterals del camí, i que taquen de mil-i-un colors el tapís d'herba de la vall. Entre les flors, la preciosa vall i els grans cims que ens envolten, el camí de tornada és ben distret, i anem perdent alçada suaument. Al cap de molta estona la vall comença a girar i el torrent d'Añes Cruzes s'uneix al torrent de la Ribereta. Arribem tot seguit als plans de Biadós i les seves característiques bordes, un indret preciós de visita obligatòria. Tanquem així una interessant ruta fins un cim poc conegut, però sorprenent, amb extraordinàries vistes, una bonica estètica piramidal, i una cresteta final fàcil però que dóna un punt d'emoció a l'itinerari.