Les Encantades

• 

  Vall de la Móra Comdal

• 

  Barranc de Torrent Mal

• 

  Caminant prop de les Encantades

• 

  Plana de la Móra Comdal

• 

  Les Encantades

• 

  Vista posterior de les Encantades

• 

  Roques de Molló

Al nord de la Móra Comdal unes petites muntanyes de conglomerat recorden el massís Montserratí per les seves formes arrodonides. Sortim des del mirador de Serra-seca, prop de Cambrils i pugem suau fins el Pla de les Guàrdies. Comencem a baixar i entaforar-nos en un entramat de torrents i barranqueres. Creuem el Torrent Mal i anem obrint vistes cap a les Encantades, les formes més peculiars i curioses de l'entorn. Baixem cap al fons de la vall observant les punxegudes agulles i esperons. Passat el petit nucli del Sàlzer pugem per pista fins al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Mirador de Roca-seca Cambrils (Odèn, Solsonès)
• Distància: 14,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 725 metres
• Temps: 6:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Trams amb camí poc definit
• Cartografia: Muntanya d'Alinyà Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fem avui una excursió de mitja muntanya a l'extrem oest de la comarca del Solsonès, en un sector ja encarat a ponent i que vessa les seves aigües al riu Segre. La ruta que farem volta principalment per la vall de las Móra Comdal, on normalment s'accedeix des del pantà d'Oliana. Però nosaltres sortirem des del mirador de Serra-seca, prop del nucli de Cambrils, al terme rural d'Odèn. És una zona de població dispersa, amb petits nuclis i cases rurals. Poc més amunt de Cambrils trobem un monument al Tour de França, que va passar per aquí l'any 2009. Aquí aparquem i comencem la ruta des de la part alta; després ens tocarà baixar, i acabarem la ruta de nou pujant.

En primer lloc ens enfilem al mirador situat uns metres més amunt. Des d'aquí contemplem la vall de la Móra Comdal, i cap al fons el pantà d'Oliana i les roques de Sant Honorat. Al fons de la vall s'observen una extensió de camps i pastures. Per sobre un conjunt d'agulles, turons, torrents i barranqueres de conglomerat que formen una unitat peculiar, coneguda com les Monserratines per la similitud al massís de la Catalunya central. Anirem seguint senyals de pintura blanca, que gairebé no ens abandonaran en tot el recorregut.

Caminem uns metres per la mateixa carretera i la deixem aviat, seguint el GR, per prendre un caminet a l'esquerra. Pugem el suau Turó dels Mals Aires, això que avui és un dia ben plàcid i sense pràcticament vent. Més amunt passem el Cap del Roc del Grau, sempre contemplant la vall de la Móra Comdal a l'esquerra i les curioses formacions que hi ha més al nord. Anem pujant suaument per una zona oberta i ensopida, i finalment arribem al Pla de les Guàrdies, una gran zona oberta de pastures sobre el barranc del Torrent Mal. Veiem l'indicador del Forat de les Encantades, però ho deixem per una altra ocasió ja que anem tard.

Fem un gir sobtat i ens encarem cap al sud per una pista en desús que baixa seguint un marcat llom. Gairebé al final del morral el camí deixa el llom i baixa fort a l'esquerra, iniciant un descens molt fort cap a les clotades sota les parets de conglomerat. El camí és incòmode, molt dret i pedregós, i baixa molt fort. Anem seguint fites, però el camí és difús, ja que la zona és poc transitada. Flanquegem per la base de bones parets de conglomerat, i mica en mica ens anem entaforant encara més.

Aquest tram de camí és poc interessant, ja que baixa per un terreny pedregós, encaixonat i amb poques vistes. Mica en mica ens adrecem cap al fons del Torrent Mal, un barranc molt encaixonat i amb un salt espectacular de 100 metres d'alçada, tot i que gairebé sempre és sec. Arribem al punt de creuar el barranc, que veiem que té equipament per fer el descens esportiu. Precisament en aquest punt hi ha l'espectacular ràpel que supera el salt de 100 metres. El camí continua per l'altre cantó del barranc, just al peu de la font de Torrent Mal, que raja ufanosa sota unes formacions de calcita.

Precisament aquí trobem un grup incívic de motoristes que creua aquests estrets camins, gens adequats per circular amb moto. Ens hem d'esperar una bona estona que creuïn aquest tram, ja que és dret i de mal passar. Llencen un munt de grans roques al torrent. Afortundament no hi havia ningú fent descens d'engorjats, ja que hauria pogut ser molt perillós. Durant estona anem sentint el soroll i la pudor de benzina.

Continuem endavant seguint el camí tancat per la vegetació, però una estona més endavant es va obrint i comencem a gaudir plenament de les vistes cap a les curioses formacions rocoses. Davant nostre veiem tenim les Encantades, les formacions més peculiars de l'entorn, amb agulles i puntes arrodonides i de formes peculiars. Destaca una punta amb doble forma antropomorfa, com si dos caps es toquessin i es féssiun un petó etern. A l'esquerra ens queden les Roques de Medes, també peculiars i amb agulles de forma fàl·lica que creixen verticals.

Al punt on el camí gira, al collet de les Artigues, fem una pausa i dinem tot contemplant les Encantades des del darrere, on les formes no són tant poètiques, però més verticals. Tot seguit continuem el camí que ara s'encara cap al sud i comença a baixar fort encaixonant-se de nou entre les parets i agulles de conglomerat. El terreny és tancat per la vegetació, i només sabem que baixem molt fort. Arribem al fons d'un torrent i el seguim fins a desembocar en una pista. La seguim a l'esquerra de pla, una bona estona. La pista seria avorrida si no fos per les bones vistes que tenim cap a les roques Montserratines.

En primer lloc trobem les Roques de Molló, irregulars i punxegudes, que contemplem rere uns camps on el bestiar pastura. Més enllà les Encantades despunten amb les seves curioses formes. Més endavant, quan passem al peu de la Caseta del Sàlzer, veiem les Roques de Medes al damunt, amb les seves punxes característiques. És una zona ben distreta, i que es pot contemplar còmodament ja que és molt planera. També veiem des de baix l'encaixat barranc de Torrent Mal, i precisament quan hi estem alineats la pista canvia de direcció i comença a pujar direcció sud.

Passem a tocar de la casa del Sàlzer, i poc més amunt Cal Prat, una masia abandonada al costat de la qual hi ha l'ermita romànica de Santa Magdalena, recentment restaurada. Des d'aquí contemplem la plana de la Móra Comdal, amb la part baixa coberta per les boires que emanen de la vall del Segre. Continuem pujant per la pista una bona estona fins a la Collada del Sàlzer, on gira. Trobem una carretera asfaltada i girem a l'esquerra. Anem ara en direcció nord, uns metres per la carretera fins que el GR gira més a l'esquerra i recuperem el sender. Pugem paral·lels a la rasa del Sàlzer, fent algunes ziga-zagues fins acabar d'arribar a cal Serra-seca, una masia abandonada pocs metres per sota d'on hem començat la ruta.

Hem fet avui una ruta fàcil de mitja muntanya per una zona de curioses formacions de conglomerat que ens recorden al massís de Montserrat. Un itinerari poc freqüentat per un territori poc habitat i feréstec.

Imatges