Pic de Tomaset (2.741 m.)

Al sud de l'Arieja, a tocar d'Andorra, s'alça un cim espigat, de granit molt fosc, de difícil accés per totes bandes i poc conegut. Sortim de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny, remuntem la Vall de Rialb i ens desviem fins al Port de Siguer. Seguim l'aresta fàcil fins al cim de Banyell i a partir d'aquí comencem una entretinguda cresta que ens portarà al cim del Tomaset tot grimpant per terreny força fàcil (II/II+). Baixem amb boira fins a l'Estany Blau i remuntem fins retrobar el camí d'anada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament Parc Natural Vall de Sorteny, Ordino (Andorra)
• Distància: 13,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.125 metres
• Temps: 7:43 hores
• Dificultat: PD
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Cresta amb passos de II i algun de II+. Algun tram aeri.
• Cartografia: Pic-de-Thoumasset, IGN (1:25.000), també Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Hi ha petites joies que ja sigui per la seva modesta alçada, per la proximitat d'altres muntanyes més populars o per la llarga aproximació són poc conegudes. El Pic de Tomaset és una d'aquestes joies (Thoumasset en francès). Està situat al sud de l'Arieja, ben a prop d'Andorra, entremig i a similar distància dels pics de Sarrera i Font Blanca, lleugerament separat del cordal principal que uneix aquests dos cims, com un apèndix que creix cap al nord. S'hi pot accedir des del vessant occità o des d'Andorra, opció aquesta última que triem per proximitat. Per accedir-hi cal remuntar la vall de Rialb i desviar-se per gauanyar la cresta fronterera. Cal accedir primer al cim de Banyell o pic del Port de Siguer (2.638 m.) i seguir una cresta fàcil que ens porta directament al cim.

Anem fins a l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny. S'hi arriba per la carretera que puja des d'Ordino cap a Arcalís. Passat el poblet del Serrat marxa una carretera asfaltada a la dreta que arriba a l'aparcament del parc. Amb l'Anna, la Queralt, la Sílvia, el Toni i jo mateix comencem a caminar entremig de l'àrea recreativa per un sender marcat que comença a remuntar la vall de Rialb, sempre direcció nord. Al cap de poca estona de caminar creuem les pastures de la Rabassa, ja a les envistes del refugi lliure de Rialb, que trobem després de mitja hora d'haver sortit.

Seguint la tònica de la gran xarxa de refugis lliures andorrans, el de Rialb està ben condicionat, amb lliteres, taules, cadires i fins i tot llenya. No ens aturem al refugi i continuem caminant seguint el sender fresat que remunta la vall de Rialb. Fa fresca per ser el mes de juliol, però és agradable caminar amb aquesta temperatura. Al cap d'una estona més de remuntar, la vall gira cap a ponent, i és en aquest punt, al costat d'una petita cabana en què abandonarem el camí principal de la vall. Si seguíssim la vall arribaríem a la Portella de Rialb, sota mateix del pic de Font Blanca, que contemplem en tota la seva esplendor. Però nosaltres seguirem direcció nord estricte per un camí més costerut que guanya la carena fronterera just al Port de Siguer.

Tot pujant el camí sinuós veiem la boira que emergeix del sector de l'Arieja, intentant creuar cap a les valls d'Andorra. Però de nou la frontera més climàtica que administrativa no deixa creuar els núvols baixos, que queden retinguts al vessant nord. És un fenomen que ja hem observat altres ocasions, però no deixa de ser curiós. Avançarem pel fil de la carena, amb excel·lent visibilitat cap al sud (Andorra) i totalment cobert per la boira cap al nord (Arieja).

El sector sud de l'Arieja és una zona força inaccessible, ja que els accessos motoritzats són escassos. Les valls són fondes i les muntanyes espadades, d'un característic granit fosc. És un territori força humit, i les boires sovint cobreixen les valls, tal com ho fan avui.

Arribats al Port de Siguer una gran fita ens dóna la benvinguda. Contemplem a ponent (esquerra) la magnífica silueta del pic de Font Blanca, un dels més destacats d'aquest sector. Abandonem el camí i seguim estrictament la carena cap a l'est (dreta) que marca la frontera administrativa entre els estats andorrà i francès. La carena no té cap dificultat, tot i que en alguns punts s'encresta una mica. Les boires impedeixen la visibilitat cap al sector occità, i avancem amb sol a la galta dreta i la boira freda i humida a la galta esquerra. Arribem a un petit coll des d'on ja veiem el pic de Banyell o pic del Port de Siguer, però encara ens en separa una marcada aresta que hem de resseguir pel fil, sense dificultats més enllà d'ajudar-nos amb les mans en algun punt.

Coronem el pic de Banyell quan encara no fa 3 hores que havíem sortit. En arribar al cim veiem per primera vegada l'objectiu del dia d'avui, el Pic de Tomaset (2.741 m.), tot i que la boira cobreix bona part del territori occità. Precisament la boira ens impedeix contemplar l'Estany Blau, de considerables dimensions, situat al fons del circ que formen els pics de Banyell i Tomaset. També contemplem, equidistants en el mateix cordal fronterer, els cims de Font Blanca (oest) i Sarrera (est), els grans gegants de la regió. Aquí ens separem el grup, ja que l'Anna i el Toni seguiran cap al Port de Banyell (est) i la resta començarem el recorregut per la cresta que ens portarà al Tomaset.

Des del pic Banyell cal perdre una mica d'alçada en direcció nord-est, seguint l'evident cresta de forma corbada. La boira va i ve, però el límit d'alçada es troba més o menys en la línia de la cresta, o sigui que navegarem entre els núvols. Després de baixar uns metres per un tram herbat arribem a un tram pròpiament de cresta. Començarem a grimpar per terreny fàcil i amb molt bona roca granítica. La grimpada no té dificultat, i sempre es mou entre el I, II i esporàdicament II+. Alguns trams són una mica aeris sense arribar a tenir sensació de buit. La presència constant de boira també ens impedeix veure l'alçada real.

Durant el recorregut crester anem trobant alguna fita que ens assenyala el millor pas. L'itinerari segueix força estrictament la cresta, tot i que en alguns punts es decanta cap a un vessant o l'altre. Els passos sempre són intuïtius i avancem sense problemes. Portàvem material per si hagués fet falta, però amb una mínima seguretat grimpant no cal portar res.

Després d'un petit collet comença una grimpada una mica més llarga on hi ha els passos més entretinguts (màxim II+ esporàdic). Superem un petit promontori i baixem lleugerament fins un nou collet, on ja comença l'aresta definitiva. En aquest punt tendim massa cap a la dreta per unes feixes herbades, però és més fàcil i sobretot segur enfilar de dret per la pedra. Una última grimpada més llarga i continuada de poca dificultat (II) ens deixa directament al petit planell cimer, on una modesta fita assenyala el nostre destí d'avui. Des del cim contemplem el poc paisatge que emergeix sobre l'ampli mar de núvols. Veiem només un tram de la cresta que hem fet. La resta l'ha engolit la boira. En la mateixa direcció de la cresta, molt més enllà, sí que sobresurt el Font Blanca, omnipresent en la sortida d'avui.

Contemplem el mar de núvols i comencem el descens. Baixem un primer tram per terreny mixt de roca i herba en direcció nord. El pendent és considerable i cal vigilar perquè l'herba és molt humida per la boira. Al cap d'uns minuts hem de tendir cap a l'oest (esquerra) per buscar una canal ampla que baixa cap a l'Estany Blau. Aquest tram amb bona visibilitat no ha de comportar més problemes que el fet de baixar per un terreny de fort pendent, sense camí i sortejant blocs de granit. Amb boira cal anar amb compte de no despistar-se de la bona trajectòria, i seguir les poques fites que anem trobant. També el GPS avui ens és de gran ajuda per seguir la bona trajectòria, i sobretot per donar-nos la seguretat que anem per bon camí.

Després d'una forta baixada de 400 metres de desnivell ens trobem de sobte amb l'Estany Blau. La boira és més espessa a mesura que baixem, i tot just veiem les aigües de l'estany 15 o 20 metres abans d'arribar-hi. La humitat i l'escassa visibilitat donen un aspecte fantasmagòric a la vora de l'estany. Suposo que deu ser un lloc molt bonic, ja que l'estany és força gran, i al voltant hi ha amplis prats d'herba. Però avui no convida a estar-s'hi, ja que fa molt fred. Nosaltres ens limitem a vorejar-lo per la dreta anant amb molt de compte de no perdre el camí. Cal arribar fins al desguàs i creuar el rierol que en surt per començar a pujar fins al Port de Siguer, per on hem passat ja abans d'iniciar el tram carener. Estem gairebé una hora a baixar del cim a l'estany, i mitja hora a vorejar-lo i remuntar de nou fins al port.

Ja només queda desfer el camí ja conegut. Passem el port sense encantar-nos ja que fa vent i fred. Al cap d'uns minuts de baixar pel cantó andorrà el temps es suavitza i recuperem el sol, tot i que el vent continua bufant. Prop del refugi de Rialb ens retrobem amb l'Anna i el Toni i dinem i reposem tots plegats al refugi. Al cap d'aproximadament una hora reprenem la marxa i acabem d'arribar al punt d'inici.

Ha estat una sortida sorprenent i molt bonica a un cim poc conegut. El pic de Tomaset tot i estar amagat rere el cordal principal és un cim estètic i amb caràcter. Hi hem arribat seguint una cresta de poca dificultat però ben divertida. Molt recomanable.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta