Caminades

Pedraforca (2.506 m.), tres cims

El Pedraforca

Coronarem els tres pics principals del majestuós massís bicèfal seguint una ruta aventurera i divertida. Sortim del vessant sud, prop de l'antiga explotació de carbó, i pel clot de Prat de Reu remuntem fins a albirar els forats de la Feixa Alta. Deixem el camí i ens dirigim cap als forats, més coneguts com a Coves dels Talibans. Assegurats amb la corda fixa grimpem i creuem les espectaculars cavitats. Tot seguit creuem la Feixa Alta i anem a buscar l'espectacular Gran Diagonal. Amb algunes grimpades acabem d'arribar al Pollegó Inferior, i baixem encadenant dos ràpels fins al Fals Pollegó. Creuem l'Enforcadura i pugem al cim principal. Seguim la carena i grimpem per les canaletes força verticals equipades amb cadenes fins al Calderer. Baixem directes per un caminet intricat fins a la Tartera i acabem de desfer el camí.

Punta de l'Aigua (1.092 m.)

Vista cap al Port tot pujant al cim

Des del poble de Paüls mirant cap al Port el primer que veiem és una gran massa rocallosa acinglerada, i ens dirigirem cap al cim. Sortim de la part alta de la població, al peu del cementiri i prenem un caminet que va pujant fort fins al coll de l'Avenc. De camí fem una petita parada a la cova del Llop. Al coll tombem cap al nord i voregem el cim rocós buscant el seu únic punt de debilitat per on hi accedim. Bona panoràmica des del cim que convida a fer una bona pausa. Baixem al coll de la Gilaberta i tot resseguint el torrent de l'Escudelleta anem tornant al punt d'inici.

Montsagre d'Horta

Ens aproximem al Montsagre d'Horta

Una llarga muralla de roca protegeix el flanc oriental d'Horta de Sant Joan, i el separa del vessant marítim del Port a la zona de Paüls, protegit alhora per una altra gran faixa rocosa. Estem al límit nord del Massís del Port, i fem una ruta circular que ens enfilarà dalt la serra a través d'uns passos enginyosos. Farem l'ascens pel pujador de la Mala Dona, i el descens per l'intrèpid pujador d'en Valero. Entremig ens enfilarem a les puntes encrestades dels Raus (1.088 m.) i de Llambrars (1.056 m.) tot i que la boira alta ens impedirà gaudir de les vistes.

Carrer Ample i l'Espina (1.181 m.)

Plecs isoclinals del Carrer Ample

Al límit entre el vessant marítim i l'interior del Massís del Port iniciem un recorregut per dins d'un barranc encaixonat que ens ofereix una interessant lliçó de geologia, ja que circularem entremig d'uns curiosos plegaments isoclinals de roca calcària. La boira ens fa la guitza, i just al punt més interessant de la ruta entrem en una penombra que es perllongarà fins passat el petit cimet, on hi hauria d'haver bones vistes. De tornada ens conformem contemplant uns bonics teixos i les magnífiques Roques de Benet.

Canal Foradada

Túnel natural que creua la cinglera de conglomerat

Fem una breu sortida de poc interès excursionista però que ens planteja el repte de trobar un túnel natural que creua la cinglera de la Canal Foradada al vessant nord del Picancel. El nom de la canal és ben explícit, i sabíem per referències d'alguns veïns de Vilada l'existència del forat. Amb aquests pocs indicis, un mapa, un polsim d'intuïció i un grapat de sort aconseguim trobar una cavitat natural d'uns 25 metres de llarg i 7 o 8 d'ample que travessa la cinglera de conglomerat.

Salga Aguda (1.172 m.)

Espectre de Brocken a la carena de Picancel

Al Pont del Climent, prop de Vilada, comencem a caminar per encarar les feréstegues canals de Sant Miquel, al vessant més obac de la serra de Picancel. Comencem planejant direcció Borredà seguint el riu Mergançol, i aviat el deixem per enfilar el caminet humit, costerut i emboscat del rec de la Portelleta. Pugem fort fins a la carena, on es s'obren les boires i contemplem el cim, l'ampli paisatge i el curiós espectre de Brocken. Una petita grimpada ens deixa a dalt del cim, i després de reposar baixem per l'aresta oest de conglomerat. Tornem a pujar fins al pic dels Gira-sols, baixem en fort pendent amb dos trams equipats amb cables, i desfem el torrent de Perris per un antic camí pràcticament perdut.

Castellot de Puigarbessós (891 m.) per l'aresta oest

Pantà de la Baells

Tornem a enfilar-nos dalt de la petita muntanyeta que s'aixeca just a sobre del pantà de la Baells, i ho fem per una ruta més aventurera fora de camí, resseguint l'aresta que neix a la presa de l'embassament i ens porta directament al cim. Sortirem des del magnífic pont gòtic de Pedret, i seguint vells camins mig perduts arribem a dalt de la presa. Sense camí, entre vegetació i petites grimpades assolim al cim on hi havia hagut un antic castell. Bones vistes de la vall del Llobregat, amunt i avall, ara coberta per les aigües. Tornem pel camí carener poc definit de la Roca Roja.

Cimet (2.423 m.)

Forma piramidal el pic de Cimet

En un recòndit indret de les valls d'Orlú, sobre mateix del gran estany de Naguilha, s'aixeca una petita muntanya molt estètica per la seva forma piramidal. Hi accedim des d'Orgeish per una llarga pista fins al pla de l'Anyell Mort, on comencem a caminar pujant al peu del rierol primer, i després pels forts pendents del Serrat d'en Sur. Arribats al coll veiem per primer cop la bonica silueta del cim, i ens apropem a la seva base per començar a remuntar l'aresta amb algun petit pas de grimpada. Grans vistes des del cim sobre l'estany, la Dent d'Orlú i les escarpades muntanyes de l'Arieja.

Fontargent (2.618 m.) i Anrodat (2.730 m.)

Carena i pic d'Anrodat

Des de la plàcida Vall d'Incles enfilem al peu del riu del Manegor fins al coll que marca la frontera amb França. Comencem llavors a pujar molt fort per pendents herbats fins a guanyar la carena del Fontargent i assolir el cim. Contemplem a llevant el bonic estany circular de l'Isla, i a ponent els abruptes vessants nord que cauen cap a les fosques fondalades de l'Arieja. Carenegem pel fil cap al cim principal contemplant el vast paisatge, i més endavant baixem fort cap a l'estany de la Cabana Sorda.

Circ d'Engorgs (2.858 m.)

Tosseta de l'Esquella, punt més alt de la ruta

A la capçalera de la Valltova, més amunt de Meranges, comencem a remuntar el curs del riu Duran fins a trobar el refugi lliure J. Folch i Girona. Seguim cap al nord fins a la Portella de Meranges i ja a la carena comencem a recórrer-la cap a l'oest. Per terreny rocallós coronem primer el pic Oriental d'Engorgs, i tot seguit l'Occidental. Sempre pel fil de la carena, ampla pel vessant català i escarpada pel francès, avancem per sobre dels 2.800 metres gaudint de les grans vistes cap als Pirineus. L'altiplà de la Tosseta de l'Esquella és el punt més alt. Tot seguit planegem cap a la Portella d'Engorgs i baixem cap al fons del circ, tacat per petits i acolorits estanys.

Pàgines