Caminades a altres llocs

La seva modesta alçada amaga una ruta llarga i amb algun tram complexa, especialment en el cas que fem la volta circular. Sortim de l'estació de Vizzavona, a menys de 1.000 metres d'alçada, i ens endinsem en un bonic bosc per on comencem a voltejar la muntanya. Avancem cap a l'est i entrem en una zona cada cop més rocosa. Voregem diverses agulles i pinacles i entrem en una canal molt dreta que ens obliga a petites grimpades. Arribem a la part superior on avancem per un gran caos de roca. Fem diverses grimpades fàcils sobre granit fins arribar a la canaleta final que amb una grimpada més aèria de II ens deixa dalt d'aquest cim punxegut. Extraordinari paisatge des del punt més alt, d'on es contemplen les grans muntanyes de Còrsega. La baixada s'inicia per una tartera incòmoda i una gran diagonal fins a trobar el GR. Després la vall interminable de l'Agnone per on caminem durant hores fins al punt d'inici.

L'espina dorsal muntanyosa que travessa l'illa de Còrsega acaba al sud amb unes formacions abruptes i un ambient d'alta muntanya. Ens situem al massís del Monte Incubine, i concretament a la base d'una cresta de granit molt espectacular sobre la població de Zonza. L'excursió d'avui ens porta a fer la volta a les característiques agulles en un itinerari circular que comença al coll de Bavella. El camí comença a pujar fort des del coll i s'enfila cap a la base de les agulles, que anirem contornejant d'est a oest. A mitja pujada trobem un tram equipat amb cadenes per superar un pas semivertical. Al cap de poc passem sota les escarpades puntes de l'Acellu i l'Ariettu. Seguim pujant fins a la Bocca di u Pargulu, gaudint d'un espectacle de granit d'alta muntanya. Des del coll baixem cap a buscar el GR-20, que amb una llarga travessa per dins del bosc ens torna al punt de partida.

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Prop de la turística localitat de Bansko iniciem una travessa que ens portarà a recórrer el massís de Pirin durant 6 dies. La primera jornada ens enfilem des dels afores de Razlog fins al refugi Yavorov, on el segon dia comencem a caminar fins a guanyar la carena, i seguir-la fins a l'espectacular cresta de Koncheto. Coronem el pic de Kutelo, i tot seguit el més alt del parc, el Vihren (2.914 m.) Al refugi de Vihren comencem una tercera jornada en què després de caminar per una zona lacustre anirem pujant fins una llarga carena que ens portarà al Tevno Ezero, a 2.500 m. on hi ha un dels refugis més bonics del massís. El quart dia pugem el pic Djengal, i després d'una ruta llarga i complicada el Polejan, des del qual baixem fins al refugi de Bezbog. El cinquè dia remuntem la llarga coma del llac Popovo, i al coll ens desviem per anar a buscar la cresta i enfilar el pic de Kamenitsa. Una llarga baixada tanca una jornada dura al refugi de Pirin. El sisè i últim dia baixem per dins d'un bosc espès fins a les planes de Rojen, i finalment la bonica localitat de Melnik, on tanquem aquesta interessant travessa d'alta muntanya.