Activitats

Salòria (2.789 m), Bassiets (2.763 m.) i Torre de Cabús (2.778 m.)

Tram aeri entre el pic de Salòria i el Bassiets

Més amunt del bonic poble d'Os de Civís comencem a caminar primer per pista i després per camí fins al coll de Conflent. Remuntem els acusats pendents de l'aresta que porta fins al pic de Salòria, sostre comarcal de l'Alt Urgell. Continuem per la carena-cresta amb bones vistes cap a la vall Ferrera i assolim els pics de Bassiets i la Torre de Cabús, seguint sempre el fil, amb algun pas una mica aeri però fàcil. Baixem sense camí per un llom evident de fort pendent.

Salòria (2.789 m), Bassiets (2.763 m.) i Torre de Cabús (2.778 m.)

Tram aeri entre el pic de Salòria i el Bassiets

Més amunt del bonic poble d'Os de Civís comencem a caminar primer per pista i després per camí fins al coll de Conflent. Remuntem els acusats pendents de l'aresta que porta fins al pic de Salòria, sostre comarcal de l'Alt Urgell. Continuem per la carena-cresta amb bones vistes cap a la vall Ferrera i assolim els pics de Bassiets i la Torre de Cabús, seguint sempre el fil, amb algun pas una mica aeri però fàcil. Baixem sense camí per un llom evident de fort pendent.

Monturull (2.760 m.) i Perafita (2.753 m.)

Cavalls pasturant al peu del pic de Perafita

Comencem a caminar al refugi de les Pollineres, més amunt d'Aransa, i ens dirigim primer als estanys de la Pera. Remuntem la serra Airosa en diagonal fins a guanyar la carena, i còmodament coronem el pic de Monturull. Baixem fort al coll de Claror, amb excel·lents vistes, i pugem també fort fins al pic de Perafita. Abans no ens enxampi la tempesta baixem ràpid cap al collet de Sant Vicenç i de seguida al refugi dels Estanys de la Pera.

Monturull (2.760 m.) i Perafita (2.753 m.)

Cavalls pasturant al peu del pic de Perafita

Comencem a caminar al refugi de les Pollineres, més amunt d'Aransa, i ens dirigim primer als estanys de la Pera. Remuntem la serra Airosa en diagonal fins a guanyar la carena, i còmodament coronem el pic de Monturull. Baixem fort al coll de Claror, amb excel·lents vistes, i pugem també fort fins al pic de Perafita. Abans no ens enxampi la tempesta baixem ràpid cap al collet de Sant Vicenç i de seguida al refugi dels Estanys de la Pera.

Puig de la Coma d'Or (2.826 m.) i Puigpedrós de Lanós (2.842 m.) per la cresta

La Sílvia superant un pas d'equilibri

Els dos pics, situats entre el coll de Pimorent i l'estany de Lanós, es troben a poca distància i estan units per una dentada cresta. Sortim poc més amunt del Pimorent, remuntem la llarga coma d'en Garcia i encara pugem més fins al pic de la Coma d'Or. Rapel·lem un mur vertical i acabem de desgrimpar amb compte fins a la Portella Roja. Comença llavors una grimpada-escalada divertida, fàcil (II+) i aèria per una successió de blocs de granit que ens condueix a l'estret cim. Excel·lents vistes.

Estany de Laurentí, pic de Joucarets i estany de les Rabassoles

Roc Blanc i riu de Laurentí

El Roc Blanc i el pic de Baixollada centren l'atenció d'aquest sector muntanyós de l'Arieja al sud de Mijanes. Abortem l'intent de pujar-hi per excés de neu i manca d'equipament. Aprofitem però el cap de setmana per gaudir d'un paisatge grandiós, amb muntanyes escarpades, estanys glacials, grans avetoses i rius ufanosos. Accedim el primer dia a l'estany de Laurentí i pugem l'escarpat pic de Joucarets fent una grimpada aèria. El segon dia arribem a l'estany de les Rabassoles i contemplem el bonic entorn.

Rodellar - Otín - Nasarre

Caminant prop de la Torre Santiago, la Ciudadela i la Cuca Bellosta

Iniciem una caminada des de Rodellar cap al riu Mascún, que haurem de travessar diverses vegades. Enfilarem cap a les curioses agulles de la Ciudadela i la Cuca Bellosta, i continuarem pujant fort cap al poble abandonat d'Otín. Respirem la calma i la serenor d'aquest bonic entorn i continuem cap a Nasarre, un altre poble també abandonat enmig de la serra de Guara. Tanquem el recorregut circular passant pel dolmen de la Losa Mora, i tornem al peu del riu tot contemplant els escaladors que progressen en vies de gran dificultat.

Barranc de Fornocal

El Pep saltant per sobre d'un pont de roca natural

Ens posem en remull per davallar un barranc engorjat i aquàtic en un entorn de gran bellesa, on la força de hidràulica durant els mil·lenis ha esculpit unes formes singulars. Aquest barranc, quan les condicions d'aigua són òptimes, ofereix un descens emocionant, amb diversos ràpels, salts, togobans, forats, coves i marmites plenes d'aigua, on cal nedar dins d'una aigua vivament turquesa. Un recorregut intens, divertit i poc complicat en aquest afluent del riu Vero, a l'est de la serra de Guara.

Barranc de Chimiachas

La Cocineta, l'espectacular ràpel final

Al nord de la vila monumental d'Alquézar el barranc Chimiachas desemboca al Vero, el riu principal d'aquest sector de la serra de Guara. Baixem caminant pel barranc fins al Ciervo, una important pintura rupestre. Entrem a la part estreta del barranc, pràcticament sec. Fem un primer ràpel incòmode i volat d'uns 25 metres i n'enllacem 9 més fins arribar al darrer i espectacular ràpel de la Cocineta, que ens deixa a la llera del riu Vero.

Roques, canals i pastures. La falda nord del Cadí

Des de la Mare de Déu de Bastanist caminem cap a ponent fins més enllà d'Estana, tot contemplant les verticals parets del Cadí, solcades per estretes canals encara plenes de neu. Pugem cap a la falda de la serra i l'anem resseguint ara cap a llevant, tot passant pel majestuós Prat de Cadí i continuant pel camí dels Collets. Arribem fins al refugi de Prat d'Aguiló i comencem la forta baixada cap al punt d'inici, tot delectant-nos d'un paisatge exquisit.

Pàgines