Activitats

Via Decauville vall d'Orla

Al fons de la petita i congosta vall d'Orla, a les profunditats del Coserans, iniciem una ruta que comença baixant suaument fins a l'estreta pista asfaltada que puja cap al petit nucli de Luentein. Tot seguit prenem una pista agradable que entre un bosc espès ens va enfilant pel vessant occidental de la vall. En un revolt indicat de la pista prenem un camí que creua de flanc el bosc de Lassiscas. Avancem per una bonica fageda amb molts trans on cal empènyer. Quan trobem el GR-10 baixem gairebé sempre a peu cap al fons de la vall, creuem uns prats i fem una forta pujada a peu fins a trobar l'inici de la via. Comença tot seguit la part més interessant, un recorregut planer que segueix l'itinerari d'un antic tren miner del qual trobem diverses restes, com vagonetes o els cinc túnels que creuem. És força ciclable, però el poc manteniment, les moltes pedres i els torrents obliguen a baixar sovint. Finalment ràpid descens per un corriol divertit fins al punt d'inici.

Mines de Ventalhor

En una zona remota del Coserans, a gairebé 2.000 metres i sota el cim de Mauberme que fa frontera amb la Val d'Aran, a mitjans del segle XIX es van obrir unes mines de blenda i galena de les quals queden interessants restes. S'hi pot pujar en bicicleta des del poble d'Eilia a través d'una pista precària que s'enfila per pendents molt drets sota cims altius. Sortim de l'antiga mina de Bocard i entrem en una vall estreta i en pendent suau fins al fons del circ de la Planha. A partir d'aquí comença una forta pujada enllaçant zig-zags fins a les mines. De camí passem per la gran cova de la Cigalera. Un cop a dalt passegem per les restes d'edificis, bocamines telefèrics i maquinària de les antigües instal·lacions mineres. Baixarem per la mateixa ruta amb compte ja que tot el terreny és molt dret, el algun cas fins i tot aeri.

Estanys de Vathmala

La part més alta de la vall de Vathmala és un entorn muntanyós que s'enfila fins als peus del Mont Valier, i que alberga diversos estanys d'origen glacial. Iniciem la ruta des de l'aparcament del Mont Noir, uns quilòmetres més amunt per pista del popular estany de Vathmala. Planegem per pista fins al circ de Campuls i comencem a pujar fort fins a topar-nos amb l'estany d'Ayes. Seguim pujant i al coll de Laziés canviem de vessant i gaudim de bones vistes sobre la vall de Riberot. Planegem a gran alçada per un bonic camí que marxa cap al sud fins als estanys de Milouga i Arauech, gairebé sota el Mont Valier. Pugem uns metres més fins l'estany de Cruzous i al fons del circ glacial girem cap al nord i pugem encara més cap a les plàcides pastures de la cabana d'Espugues. Seguim cara amunt fins al punt més alt, el coll de la Cruzette des d'on baixem cap a l'estany d'Eychelle. Planegem tot seguit cap al coll d'Auèole, i acabem seguint la carena del Mont Noir fins al punt d'inici.

Port d'Aulà (2.262 m.)

El Mont Valier és el gran protagonista d'una agradable pedalada que ens enfila fins al punt fronterer entre el Coserans i el Pallars. Iniciem la ruta a les últimes cases sobre el poble de Coflens, quan la pista esdevé de terra. Pugem sempre amb pendent moderat per bona pista fins al coll de la Pausa. A partir d'aquí la pista està tancada als vehicles i ens enfilem més tranquil·lament fins una cabana de pastors. Tot seguint enllacem diversos revolts en zig-zag que ens permeten guanyar ràpidament alçada fins a l'estany d'Areau. Seguim pujant entre pastures d'alçada contemplant la cara est del Mont Valier, que mostra el seu vessant més feréstec amb gairebé 2.000 metres de paret. Assolim el petit estany de Pra Matau, i rematem la jugada fins al coll que ens obre la vista cap al Pallars i l'Aran. Baixem per la mateixa pista tot gaudint d'un paisatge d'alta muntanya excepcional.

Vinyamala (3.298 m.)

Amb una bona colla d'amics ascendim la Pique Longue, punt culminant del massís del Vinyamala i sostre dels Pirineus francesos. Fem la ruta clàssica que comença al Barrage d'Ossoue i planeja una bona estona per una ampla coma glacial. Comencem a pujar i creuem el Pont de Neige, on hi ha una congesta permanent. El pendent s'incrementa i guanyem alçada pel camí que avança damunt del barranc. Quan arribem a les coves de Bellevue tombem cap a ponent, i ben aviat ens calcem els grampons i entrem a la glacera. Avancem una bona estona pel centre del flux glacial, el primer tram amb pendent moderat i a partir dels 3.000 metres molt més suau. Arribem a la roca i ens posem els cascs per grimpar per un terreny fàcil però descompost que en pocs minuts ens situa dalt d'aquest gran cim amb una extensa panoràmica dels Pirineus centrals.

Bosc de Virós

Amb el Monteixo com a sentinella sempre vigilant, ens anem enfilant amb una llarga i progressiva pujada pels boscos damunt del poble d'Alins fins arribar al punt més alt de la ruta, a 2.400 metres sota mateix del cim del Covil. Al tram superior planegem a molta alçada per un tram de pista obert i panoràmic que ems permet contemplar la vall Ferrera i molts dels cims del Parc Nacional d'Aigüestortes. El descens ens porta cap als boscos de Virós, i fem una pausa al refugi del Gall Fer. Passat el refugi un corriol preciós dins d'un bosc d'avets ens porta fins a les bordes de Virós, i una lleugera pujada ens torna de nou al pla de Buiro on hem començat la ruta.

Coll de Joux

Ens situem a la zona d'Orlu, una de les valls més encaixonades de l'Arieja i ens disposem a enfilar-nos fins dalt d'un coll panoràmic sobre la regió. Sortim del petit poble d'Orgeish per un camí paral·lel al riu i anem a buscar la pista asfaltada que s'enfila al nucli de Petches. A partir d'aquí comença una llarga i bonica pista forestal que es va enfilant per boscos d'alta muntanya plens d'avets de grans dimensions. Quan la vegetació va desapareixent contemplem la part superior de la vall de l'Arieja i les muntanyes d'Andorra, i acabem de pujar fins al coll entremig de prats alpins. Fem uns metres de corriol i comencem el descens per un bosc obac que va perdent alçada fins a la vall principal, on acabem la ruta resseguint el riu Oriège per un bonic camí de ribera.

Serrat de Sobirons

Al costat de la casa d'Anes hi trobem la bonica ermita de Sant Mamet que feia d'església de l'antic nucli ara despoblat. Des d'aquí marxem caminant per un camí que enfila pel torrent de l'Ulldebou fins al poble d'Ordèn. A la part alta del llogarret surt un camí mig cobert de vegetació que puja fins al també petit nucli de Talltendre. Creuem el carrer principal i sortim per una pista en desús que s'enfila suaument fins al serrat de Sobirons, des d'on tenim una bona panoràmica del Cadí i la vall del Segre. Continuem fins a prop de la masia de la Bastida, però abans d'arribar-hi, just després del torrent de la Borda, prenem un camí a l'esquerra que baixa cap a la casa d'Orèn i acaba de planejar fins al punt d'inici.

Riutort i Coll Roig

Al peu del Llobregat comencem la ruta remuntant un dels seus afluents, el Riutort. Pugem per la vall fresca i enclotada, creuem el curiós pas de l'Estret i enfilem fort fins a la cruïlla de Gavarrós. Seguim la pista cap a la dreta, encara en considerable pujada i en direcció est fins la magnífica masia de Pardinella. Uns metres més amunt hi ha el punt més curiós de la ruta, el Coll Roig que fa honor al seu nom amb un terreny d'argila d'un vermell molt vistós. Per bona pista comença la baixada que passa pel refugi d'Erols i continua fins al Clot del Moro. Ara per un caminet agradable el peu del Llobregat seguim baixant fins a la Pobla de Lillet. A partir d'aquí avançarem per pistes mig abandonades i algun corriol en un constant puja-baixa. Fem una visita ràpida a l'ermita romànica de Santa Cecília de Riutort, mig ensorrada dalt d'un turó, i acabem d'arribar al punt d'origen.

Turbians

Fem una caminada matinal fàcil però molt panoràmica entre el coll d'Escriga i la collada de Turbians, al municipi de Gisclareny. D'anada ens enfilarem per la carena en direcció est fins a coronar el cim del Cau (1.539 m.) i més endavant el mirador natural de la Colladassa. Un cop a la cruïlla de pistes i camins a la collada de Turbians prenem un corriol que planeja per sota de la pista asfaltada i que va tornant cap a l'oest fins al magnífic paratge de Sant Miquel de Turbians, un petit planell on s'hi ba bastir la bonica església amb excel·lents vistes del Pedraforca i la vall de Saldes. Ens queda una última pujada fins al punt d'inici passant pel mirador Albert Arilla.

Pàgines