Andorra

Crestall Baiau - Comapedrosa - Racofred

Tram de cresta aeri, amb diversos passos de III exposats

Trams de carena i trams de cresta, aquesta ruta circular de dos dies recorre el cordal nord-oest del principat d'Andorra. Pugem al refugi de Comapedrosa i enfilem cap el pic de Port Vell. Continuem per carena cap al Sanfonts i l'Agulla de Baiau. Desgrimpem abans de pujar el pic de Baiau, i a través de la collada del Forat dels Malhiverns pugem el Comapedrosa. El tram més difícil és la cresta entre Baiau i la Roca Entravessada, amb trams de III exposats. Dormim al refugi dels Estanys Forcats i el dia següent fem el tram de carena entre el Medacorba, el Racofred i el pic del Pla de l'Estany, fàcil però aeri i amb nombroses grimpades.

Cresta dels pics de Ruf (2.619 m.) a Rulhe (2.798 m.)

En primer terme el Fontargenta, el tram més difícil del crestall

Una escarpada línia granítica separa el coll de l'Alba del Pic de Rulhe, al límit de l'Arieja i Andorra. Sortim des de la vall d'Incles i remuntem el riu Juclar fins a al capçalera. Més amunt dels estanys comencem a grimpar fins al Pic de Ruf, on comença la cresta. Per terreny aeri anem sortejant gendarmes i bretxes, seguint sempre el fil. Fem alguns ràpels abans d'escalar el tram més difícil, just abans del pic de Fontargenta. Grimpant assolim el pic de Rulhe i tornem pel camí normal.

Pic de la Cabaneta (2.818 m.)

Tossa del Cap de Siscaró, tornant ja del Pic de la Cabaneta

Situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles i fronterer amb l'Arieja, aquest cim és un dels més assequibles del sector per pujar amb els esquís. Alhora proporciona una agradable baixada per pendent moderat i sostingut. Remuntem el riu Siscaró fins a l'Estany, on ja ens encarem cap al cim per amples pales. Un cop al cim contemplem el caràcter més agrest de la cara nord, tallada per una considerable cornisa.

Alt del Griu, Ensagents, Crestes de Gargantillar i Pic dels Llops

Pujant el pic d'Ensagents, amb l'Alt del Griu i la cresta al darrere

A l'est d'Andorra, entre el poble d'Encamp i l'estació d'esquí del Pas de la Casa - Grau Roig hi ha un seguit de muntanyes d'alçada considerable i escassament visitades. Fem un recorregut carener i circular que ens porta a enllaçar diversos cims avançant per crestes força fàcils però amb ambient. És una zona rocallosa, solitària i d'àmplies vistes, sobretot cap al nord de la Cerdanya.

Cataperdís (2.806), Angonella (2.815) i Arcalís (2.776 m.) per la cresta

Passos d'equilibri a la cresta d'Angonella

Al nord-oest d'Andorra es concentren gran quantitat de cims, entre ells els més elevats del Principat. A la zona d'Arcalís trobem tres cims que es poden enllaçar resseguint la cresta, fàcil en la majoria del seu recorregut, però amb alguna grimpada considerablement aèria. Durant tot el recorregut carener gaudirem d'esplèndides panoràmiques en un entorn solitari d'alta muntanya.

Pic d'Escobes (2.781 m.)

Aresta summital del Pic d'Escobes

Desafiant i esquerp, d'un color fosc antipàtic i amb la silueta serrada es presenta aquest cim situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles. Fem una ruta circular que comença pujant al Port d'Incles, continua vorejant pel nord la cresta de Juclar i puja el Pic de la Pala de Sobre l'Estany. Cal perdre alçada per tornar a pujar al Coll de l'Alba i començar el tram més divertit de grimpada cap al cim de Noè i finalment l'imponent Escobes.

Pic de Tomaset (2.741 m.)

Cresta i pic de Tomaset des del Banyell

Al sud de l'Arieja, a tocar d'Andorra, s'alça un cim espigat, de granit molt fosc, de difícil accés per totes bandes i poc conegut. Sortim de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny, remuntem la Vall de Rialb i ens desviem fins al Port de Siguer. Seguim l'aresta fàcil fins al cim de Banyell i a partir d'aquí comencem una entretinguda cresta que ens portarà al cim del Tomaset tot grimpant per terreny força fàcil (II/II+). Baixem amb boira fins a l'Estany Blau i remuntem fins retrobar el camí d'anada.

Pic de Siscaró (2.637 m.) i Cilindre d'Escobes (2.660 m.)

La Sílvia al cim del Cilindre d'Escobes, amb el Pic d'Escobes al fons entre la boira

Al nord-est d'Andorra trobem les muntanyes més escarpades del Principat. Des de la Vall d'Incles enfilem fins al refugi de Siscaró i continuem fins al cim homònim. Avancem per cresta poc aèria fins a vorejar el Cilindre d'Escobes i escalar-lo per la bretxa nord-est. El mal temps no ens deixa continuar cap al Pic d'Escobes, i baixem entre blocs cap als estanys de Juclar, i ja més còmodament fins al punt d'inici.

Pics de Casamanya (2.740 i 2.752 m.)

La Sílvia després de baixar del Casamanya Sud

La seva posició privilegiada en una gran elevació entre les dues valls principals d'Andorra proporcionen una de les millors panoràmiques del Principat. Pugem per la carena arrodonida i progressiva fins al cim sud, i a partir d'aquí el terreny canvia i esdevé abrupte. Seguim per l'aresta escarpada fins assolir els cims central i nord, el més elevat. Baixem amb neu escassa i ja molt transformada.

Pic de l'Estanyó (2.915 m.) pel Corredor Oest

Avançant per la part mitjana de la canal

Enfilem el segon cim més elevat d'Andorra traçant el camí més directe a través de les pendents canals del sector oest. Remuntem la Vall de Sorteny i ens desviem a la dreta cap a l'Estanyó. Amb l'ajuda de piolet i grampons pugem el corredor occidental que porta cap al cim, amb pendents de 40-45º. Aquest pic és una de les millors talaies d'Andorra i d'un bon tros de Pirineus. Baixem també per una altra canal força pendent, arrodonint una fantàstica jornada de muntanya hivernal.

Pàgines

Subscriure a Andorra