Bicicleta de muntanya

Turons de la Segarra

La primavera mostra la millor cara de la Segarra, amb els camps de cereals lluint un verd intens que oneja al vent, i les roselles als vorals que donen el contrapunt vermell. Pedalarem per un seguit de pistes que connecten petits nuclis de població, sovint enfilats dalt d'un turó, amb cases de pedra, petites esglésies romàniques i fins i tot alguns castells. Sortim d'Antolí i Vilanova, al peu del riu Ondara, i farem una circular cap a Rubinat, Llindars, la Guàrdia Lada, Talavera, Pavia, Montfar, Pallerols i Pomar, pobles poc coneguts però ben bonics. De camí visitarem la Torre dels Francesos i les restes d'unes edificacions avui abandonades però que van servir per forjar una de les grans fortunes de la burgesia catalana del tombant del segle XX.

Montagut (963 m.)

Iniciem la ruta d'avui sota l'impressionant monestir cistercenc de Santes Creus, a la riba del riu Gaià. Comencem a pedalar suaument i creuem la Plana dels Frares fins al nucli de les Pobles. A partir d'aquí una pista més trencada es va enfilant per dins d'un bosc més muntanyós. Passem per la vora d'algunes masies, i en una d'elles, la Portella ens desviem per visitar el despoblat de Selma, un poble abandonat a mitjans del segle XX del qual es conserven només parets i el bonic campanar de Sant Cristòfol. Planegem uns minuts per una obaga i enfilem un últim tram força dret fins a la magnífica església gòtica de Sant Jaume de Montagut, isolada a la base d'un turó. Seguim i enfilem per pendents fortíssims fins al cim del mateix nom, amb bones vistes cap a la plana i la costa mediterrània. Un llarg descens ressegueix una carena per sobre del Pont d'Armentera, i un cop a la plana de l'Alt Camp avancem entre vinyes fins al punt d'origen.

Roc de la Guàrdia

Al nord de la Seu d'Urgell, entre les ribes de la Valira i del riu de Castellbò s'aixeca una línia muntayosa fins als 1.800 metres aproximadament i que ja connecta amb el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Ens endinsem en aquest ampli espai orientat a sud sortint des del petit poble d'Aravell. Pujarem durant molta estona per pistes en bon estat passant per la Torre de Sant Climenç i el poble abandonat de Sendes. A partir d'aquí la pista empitjora i el pendent augmenta fins assolir el coll de Burbre, bon mirador de la vall del Segre. Carenem una bona estona per una pista entre arbres cap a l'est, i comencem a baixar fort sota el Roc de la Guàrdia, també per bones pistes, fins a tancar el cercle a Bellestar i Aravell. Una ruta rodadora amb una llarga pujada, un tram planer a la carena i una llarga i ràpida baixada amb vistes cap al Cadí i la vall del Segre.

Ras de Conques

Al peu de l'església de Sant Romà de Civís, a 1.500 metres d'alçada comencem a pedalar i afrontem una primera pujada cap al coll d'Ares. Baixem tot seguit per una vall oberta i plàcida amb vistes cap al pic de Salòria. En un entorn d'alta muntanya passem pels nuclis de bordes de Cortvassill, de Civís i de Jussà. Baixem al riu de Santa Magdalena i planegem fins prop de l'ermita, on comença una dura pujada envoltats de grans avets fins al sostre de la ruta, la Creu del Ras de Conques. Baixem cap al refugi proper i fem una pausa. Continuem el descens per una pista ràpida entre prats, i més endavant amb precioses vistes sobre la vall de Civís i el Cadí al fons. Baixem a Ars i prenem un corriol força ciclable, aeri i deliciós que ens porta al poble abandonat de Ministrells. Arribem a la carretera i només cal una última pujada forta per asfalt fins a Civís.

Tossal de la Baltasana (1.201 m.)

Comencem la jornada a Prades, coneguda també com la Vila Vermella, una població de muntanya a gairebé 1.000 metres d'alçada, i pedalem cap al nord seguint el barranc dels Bassots. Pugem sense descans una bona estona fins a la carena de les Muntanyes de Prades, i amb un últim esforç arribem al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de 360º. Baixem tot seguit cap al coll de les Masies, i encara més fins al barranc del Viern, on tornem a enfilar amb alguna pujada forta fins a Vilanova de Prades. Fem una escapada d'anar i tornar a la Punta Curull, i tornem enllaçant bones pistes per una zona d'altiplà entre roures i camps d'avellaners.

Mola d'Estat (1.127 m.)

Als peus del majestuós monestir de Poblet comencem a pedalar i enfilem una pista que remunta el barranc de la Pena. Passem per la bonica casa forestal d'estil modernista i entrem en una preciosa roureda. Seguim pujant fins assolir l'altiplà superior, i planegem una bona estona passant per la Taula dels Quatre Batlles fins arribar al cim, la punta d'una bonica cinglera que s'aboca sobre la vall del riu Brugent. Bones vistes de les muntanyes de Prades, els boscos de Poblet i la costa mediterrània del Baix Camp. Anem a buscar un corriol que baixa directe cap a la vall de Castellfollit i que té algun tram trial·ler. Enllacem tot seguit amb una pista que recorre tot el barranc fins arribar de nou als afores de Poblet.

Bell-lloc i l'Argila (1.704 m.)

Pugem amb bicicleta fins el turó situat sobre el poble de Dorres que, com el seu nom intueix, és un esplèndid mirador de tota la Cerdanya. Sortim de la Guingueta d'Ix i marxem al peu del Segre per un caminet de ribera molt bonic. Passat Oncés un corriol fàcil i planer ens porta fins a Llívia, on combinant pistes i camins ens enfilem a Vilanova de les Escaldes. Comença tot seguit un tram llarg de pujada per pista amb uns primers talls força durs. La pista fa un tirabuixó i ens enfila fins a la bonica església de Bell-lloc, un indret molt panoràmic. Acabem de pujar fins al cim de l'Argila on comença un preciós descens per corriol força ciclable fins a Brangolí. Visitem el dòlmen i per pista d'asfalt cap a Bena, on comença un altre divertit corriol en descens cap a Enveig. Ja només queda tornar planejant fins al punt d'inici passant per Puigcerdà.

Perigord Negre

Fem una escapada aprofitant uns dies de festa de Setmana Santa fins a la zona del Perigord, una comarca de la regió d'Occitània banyada pel riu Dordonya. Precisament aquest abundós riu vertebra la zona i fa de nexe natural entre els diferents pobles. És una extensió força planera, amb petites elevacions i alguns penya-segats. En tota l'àrea s'hi poden trobar pobles preciosos de pedra, alguns molt pintorescos, que conserven l'arquitectura tradicional. També hi ha molts castells i monuments medievals, així com restes de poblaments prehistòrics. Estem en una zona turística amb molts atractius arquitectònics, naturals i gastronòmics.

Cingles de Capolat i els Tossals

Ens enfilem de nou a la serra dels Tossals amb la bicicleta amb una llarga i constant pujada, i uns descens divertit i emocionant enllaçant corriols. Des de la capital berguedana marxem cap a l'oest, passem per Avià i seguint més o menys el GR-1 planegem fins a l'Espunyola. Continuem pel Peu de Roca fins a Torrades on comença una llarga pujada que ens porta a Tresserra. Poc després de la masia comença una pujada més trencada, i amb alguns trams molt durs i pedregosos que puja directa a la serra dels Tossals. Un cop a dalt seguim la carena cap a llevant fins al santuari. El primer tram de descens té alguns passos més drets, però un tros avall és més ciclable. Al costat de Gragés prenem un divertit corriol que fa mil-i-un revolts fins al Molinot, i tot seguit enllacem amb el camí de les costes de Serrapinyana que ens portarà cap a Avià.

Torre de Vetera

Comencem a pedalar a Arles, a la riba del riu Tec, i enfilem una llarga pujada per pista fins al nucli abandonat de Formentera, on hi havia una antiga estació minera. Sempre remuntant per la falda del Canigó, que presideix en tot moment, planegem pel traçat d'un antic carrilet miner, i pugem uns metres més fins l'antiga torre de vigilància al límit entre el Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Situats a 1.400 metres gaudim d'una pista plana i panoràmica sobre la vall del Tec, la plana del Rosselló i el Canigó damunt nostre. Al coll de la Descarga iniciem un descens fort per la pista asfaltada, i més endavant enllacem amb el GR que segueix una carena directa fins al poble, però en la majoria del seu recorregut no és ciclable, i toca empènyer la bicicleta molta estona. Ruta panoràmica i amb pinzellades històriques.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta de muntanya