Prat de Comte | Engarrista

Tossal d'Engrilló (1.072 m.) per la cresta de l'Artigó

Enviat per Marc el Dilluns, 04/05/2015 - 21:29

Pugem fins al cap d'amunt d'un dels millors miradors del sector nord dels Ports, i ho fem per una ruta ben divertida, superant un crestall fàcil però aeri. Al sud de Prat de Comte ens apropem fins als masos de l'Artigó i amb una curta aproximació trobem la base dels crestalls. Triem el de l'esquerra, que enfila més decidit, i de seguida comencem a grimpar. Mica en mica el recorregut es torna més aeri, i trobem alguns passos fàcils (II/III) però exposats. Finada la cresta busquem l'intrèpid pas de l'Escalerola que ens permet creuar una faixa vertical. Pugem uns metres més cap al coll, on ja es dibuixa la cinglera que recorrerem pel fil just fins el cim.

Agulla de Bot (518 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 28/04/2012 - 15:00

En veure la seva silueta estètica, esvelta i isolada, l'atracció per pujar aquesta petita joia és irresistible. Des del vessant sud anem a vorejar l'agulla per la base fins a l'altre extrem, on trobem una lleixa i voltem ara en sentit contrari amb compte. Continuem pujant en espiral fins que s'inicia el tram d'escalada. Un sol llarg de poc més de 20 metres de IV+ molt poc assegurat sobre conglomerat discret.

Intent a l'Agulla de Bot

Enviat per Marc el Diumenge, 08/04/2012 - 15:00

Entre els pobles de Bot i Prat de Comte, a la Terra Alta, s'alça airosa una gran mola de roca vermellosa. La seva atractiva silueta és ben visible des de lluny, i en l'últim dia a la zona decidim intentar enfilar-nos-hi en una ruta matinal. Un bon tros amunt, en veure que la cosa s'allargaria més del compte ja que cal assegurar diversos trams, decidim tirar enrere. Tot i això només l'aproximació val la pena per gaudir de les boniques vistes.

Mola de Buscarrons (596 m.)

Enviat per Marc el Dijous, 05/04/2012 - 15:00

La Serra de Bot és una petita estribació al nord del Massís del Port. La seva cresta, estreta i esmolada, es pot recórrer amb relativa facilitat, això sí per un itinerari molt aeri i espectacular. Una antiga escala de fusta permet superar un pas extraplomat i exposat a la zona més alta, sota l'atenta mirada dels voltors que nidifiquen a la vora. Arribem al discret cim de la serra, lleugerament separat del cordal principal, superant un mur força vertical de III. Un ràpel ens baixa del cim, avancem un nou tram pel fil i amb un altre ràpel baixem a la base de la cresta.