De Civís als colls d'Ares i Laquell

Ens situem al petit poble de Civís, al nord de l'Alt Urgell, termenejant amb Andorra, i fem una caminada suau en un dia de descans actiu. Comencem a la plaça de l'església romànica de Sant Romà, i sortim per la carretera d'accés al poble. Passada la font prenem un caminet a la dreta entremig dels prats que baixa fins a creuar el riu. Prenem un antic caminet ben traçat i amb senyals de pintura groga que puja cap a la borda del Fuster, i segueix amunt traçant una línia recta cap a l'oest fins al coll d'Ares. Contemplem les boniques vistes i seguim pujant ara cap al nord fins al coll de Laquell, a 2.162 metres. Tornem pel mateix camí en una llarga i suau baixada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Civís (Alt Urgell)
• Distància: 8,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 690 metres
• Temps: 5:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Després d'un dia d'esquí per les muntanyes d'Andorra, dediquem un dia de descans actiu a fer una caminada suau que ens permeti conèixer els entorns del poble de Civís. És un poble petit, d'uns 30 habitants, que pertany al gran municipi de les Valls de Valira. És un poble de muntanya situat a la part alta de la vall del mateix nom, i a redós del Bony de la Caubera, que fa límit amb Andorra. És un petit poble amb totes les cases construïdes amb la característica pedra fosca i vermellosa d'esquistos, ben integrat en una petita coma suspesa en un a zona escassament plana a la part més alta de la vall. De fet és el poble més alt d'una vall que desemboca al riu Valira a la Farga de Moles, a tocar de la duana. Una carretera estreta i plena de revolts surt al costat del càmping de la Farga de Moles i remunta la vall. Passa primer per Sant Joan Fumat, tot seguit Asnurri, i al cap d'amunt Civís.

Sortim caminant amb la Sílvia i el Fum des de la plaça el poble, al peu de l'església de Sant Romà. Baixem uns metres per la carretera d'accés, i agafem aigua a la font. Poc més endavant marxa un caminet a la dreta entremig d'uns camps. Puja uns metres, però de seguida baixa fins a creuar el riu. Una pista marxa després del pont, però no la seguim, sinó que agafem un camí indicat que traça una línia força recta cap a ponent, mentre que la pista fa llargues llaçades per superar al pendent. Es nota que és un camí molt antic, ja que hi ha trams empedrats, i traça uns revolts amples pensats per als animals de bast. Anem pujant per aquest camí a ritme molt suau, ja que avui sortim a passejar. Ens girem enrere tot pujant i contemplem el paisatge, amb el poble de Civís al fons envoltat de prats, i al fons de la vall el majestuós Cadí.

Al cap de gairebé una hora arribem a la borda del Fuster, un parell d'edificis remodelats que sembla que encara fan la funció de les bordes, per guardar el ferratge i els estris de la ramaderia. El caminet segueix pujant, i en algun tram ombrívol trobem llenques de neu. Seguim caminant a ritme suau, contemplant el paisatge salvatge de la zona, on la mà de l'home s'ha limitat a construir bordes i adaptar les pastures. Més amunt el camí s'apropa a la borda del Gomà, tot i que abans d'arribar-hi gira a l'esquerra i acaba de pujar fins al coll d'Ares. Dalt al coll hi ha dos miradors, un que mira a llevant i cap al sud, amb bones vistes cap a la vall de Civís i el Cadí al fons, i un altre que mira cap al nord i l'oest, i que permet albirar el pic de Salòria, i més enllà alguns dels grans cims del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici com el Peguera. Cap a l'oest baixa una ampla coma al fons de la qual hi ha diversos nuclis de bordes, com les de Cortvasill i les de Civís.

Des del coll les vistes són àmplies cap a gairebé totes bandes. És un paisatge suau i arrodonit, però que també permet contemplar els grans cims a la distància, com el Salòria, que es veu cap al nord a poca distància. Prop del coll hi ha un antic búnquer construït després de la Guerra Civíl com tants altres per protegir les fronteres. Els dos petits miradors tenen uns panells informatius que permeten identificar els principals punts de referènia, així com les espècies més importants de la zona, ja que estem dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Trobem un grup de tot terrenys andorrans que estan de travessa, una activitat força habitual a la zona, i que trenca l'harmonia d'un espai d'altra banda tranquil i sense presència humana.

La idea inicial era només caminar fins aquí el coll d'Ares, però ens animem a seguir una estona més ja que l'entorn és molt agradable. Al mateix coll deixem la pista que creua a banda i banda i marxem per un caminet que s'orienta cap al nord. El camí puja un primer tram més dret, i tot seguit va resseguint un ampli llom. Més endavant torna a enllaçar amb una pista secundària que puja fins al coll de Laquell. Seguim més o menys la pista, retallant alguns revolts fins al mateix coll. Amb més temps hauríem pogut pujar fins al Bony Moscater, un cim arrodonit i estètic que tenim just davant, però la jornada ja se'ns allargaria massa, i no portem avituallament. Contemplem el paisatge des del coll, situat a 2.162 metres. Cap al vessant andorrà podem contemplar l'escarpada paret sud del Bony de la Pica.

Tornarem exactament pel mateix camí, un tros de pista i després el camí carener fins al coll d'Ares, i la baixada seguint el caminet marcat amb senyals grocs fins al mateix poble de Civís. Tanquem així una matinal molt fàcil a ritme de passeig que ens ha permès conèixer una zona rural i allunyada de la civilització a la part alta del poble de Civís, prop del límit amb Andorra.