Per acabar l'últim dia en què estem de ruta aquest estiu ho celebrarem fent un 3.000 molt agraït, ja que gaudirem durant tot el camí d'un paisatge d'alta muntanya realment fantàstic. A més, la Tuca de Ballibierna té l'al·licient afegit del conegudíssim "paso del caballo", un pas fàcil però no apte per persones amb vertigen.
El dia anterior vam arribar fins a Benasc, i vam fer un volt per aquesta animada població del nord-est de l'Aragó. Hi ha molt ambient, i es combinen estiuejants i muntanyencs. Es veu una gran activitat comercial, especialment en les botigues d'esport. En aquesta zona hi ha una gran activitat muntanyenca, ja que és la població més propera per assolir els cims més elevats dels Pirineus com l'Aneto i el Posets.
Anem a dormir a l'àrea d'acampada del Pla de Senarta, a pocs quilòmetres de Benasc. És una gran esplanada en què hi ha força tendes, autocaravanes i furgonetes. Hi ha uns serveis en molt bones condicions, i a un preu simbòlic. Nosaltres de fet no vam pagar res, ja que no vam trobar ningú a qui pagar-li. Aquí ja hi ha un ambient força muntanyenc. Ens informem de les combinacions amb el bus que ens enfilarà un bon tros amunt de la vall de Ballibierna i anem a dormir d'hora
Després d'esmorzar anem cap a buscar l'autobús 4x4 que enfila per una pista força pendent, prohibida als cotxes particulars, fins al refugi lliure de Coronas. Teníem dues opcions: pujar a peu o fer-ho en l'autobús. El preu del bitllet és escandalós: 14,70 €, i només per fer 9 quilòmetres, però l'alternativa és caminar dues hores més per pista, de manera que l'excursió es convertia en molt més llarga. Decidim pagar a contracor aquest preu exagerat de l'autobús de l'Ajuntament de Benasc.
En tres quarts d'hora arribem al refugi de Coronas i comencem a caminar seguint un camí molt evident, que en aquest primer tram coincideix amb el GR 11. Des d'aquest punt també és un dels llocs d'inici de l'ascensió a l'Aneto. No és el camí tradicional, però sí un dels més bonics. No coincidim amb excursionistes que pugin l'Aneto, ja que ells han sortit més d'hora, en l'autobús més matiner.
El camí comença amb un tros planer, però de seguida puja, i al cap d'una estoneta puja de forma decidida. Al cap d'una estona de pujar hem de deixar el camí principal i agafar-ne un cap a la dreta quan ja veiem enfront nostre les pendents parets pedregoses del Ballibierna i el barranc per on haurem de pujar. Tot pujant veiem el Ballibierna a la nostra esquerra, i la Tuca Arnau a la nostra dreta, i enmig primer la canal de Ballibierna i més amunt el Barranc de Culebres.
Anem seguint les fites i anem guanyant alçada. Cada cop el camí és més vertical. Durant un tram el camí passa per una tartera força pronunciada, i ja veiem davant nostre el coll de Culebres. En aquest tram el camí és força pendent, però pugem a bon ritme. Avancem alguns excursionistes i arribem al coll. A la nostra esquerra ja veiem el cim de Culebres i més enrere, a poca distància però amagat, el Ballibierna.
Ja veiem davant nostre l'aresta somital, i comencem a pujar. Aquest tram és molt dret, i a trossos ens hi ajudem amb les mans. Arribem a un altre collet, gairebé ja a 3.000 metres d'alçada. A partir d'aquí caldrà grimpar una mica fins arribar al Tuc de Culebres, i tot seguit el conegudíssim "paso del caballo". Aquest pas és una petita aresta d'uns 8 o 10 metres amb una bona timba a banda i banda. La forma més còmoda de passar-hi és posant una cama a cada banda de l'aresta i ajudar-s'hi amb les mans, és a dir, com si estiguéssim enfilats en un cavall.
Ens mirem el "paso del caballo" i ho veiem molt vertical. Tinc una mica de vertigen, i prefereixo agafar un caminet alternatiu que ens han dit uns muntanyencs catalans que hi havia. Per passar hem de desgrimpar un tros, fer un flanqueig i tornar a grimpar amunt. Més tard, en alguna guia vaig llegir que era pitjor el remei que la malaltia, o sigui, que és més difícil el camí alternatiu que el propi pas, però potser no impressiona tant. Finalment arribem a dalt del cim i contemplem les espectaculars vistes cap a totes bandes. Hem estat unes 3 hores a pujar i hem fet un desnivell de 1.120 m. Veiem tot el Massís de la Maladeta i l'Aneto ben a prop, tot i que els núvols tapen els cims. També veiem el massís de Posets a l'altra banda.
Arribem a dalt al cim. Fem les fotos de rigor i mengem una mica per recuperar forces després de l'últim tram, força dur. Arriben alguns excursionistes més. Al cap d'una estoneta girem cua i tornem. Sortim des del cim amb una parella de Reus. Ell és fotògraf professional, i ens fa una foto que ens enviarà per mail. Malauradament vaig perdre el seu mail. Si llegeixes això, envia'ns-la!
Decidim passar el "paso del Caballo". Primer passo jo, i després la Sílvia. És molt fàcil, i no impressiona gaire (especialment si no mires a baix!) Pensava que era més difícil, i el passem fàcilment. No hi ha risc si es va mínimament amb compte. És divertit, i puja l'adrenalina. Fins i tot es pot passar aquesta petita aresta agafant-se amb les mans al vèrtex i posant els peus en un dels vessants, ja que la roca és bona i hi ha ressalts on posar els peus.
Passat aquest tram més divertit tirem avall ràpidament. Volem agafar el bus de les 4:30, ja que si no ens haurem d'esperar dues hores més. El camí és molt pendent però fàcil, i baixem força de pressa. El tram més dur el superem fàcilment, i aviat som al fons de la vall de Ballibierna. En poca estona més arribem al refugi. Hem trigat només dues hores a baixar. Encara tenim temps de dinar tranquil·lament abans d'agafar el bus que ens portarà de nou al pla de Senarta. Al bus hi ha força gent que ha pujat l'Aneto, i també molts muntanyencs que han seguit altres rutes. Coincidim amb una parella que ens reconeixen d'haver participat en alguna cursa de muntanya. També han fet el Ballibierna, però ells han fet un itinerari circular.
Arribem al pla de Senarta, agafem la furgo i avall. Això sí, abans parem a Benasc a comprar una tradicional "trenza", un pastís típic de la zona d'Osca, amb diferents variants. El mateix dia arribarem fins a Berga després d'haver gaudit dues setmanes de muntanya, amb la guinda final d'una muntanya preciosa, agraïda, fàcil de fer i amb l'al·licient especial del tram divertit i adrenalínic conegut com el "paso del caballo".
Imatges del Ballibierna
La Sílvia en el primer tram de camí, encara força pla, que ens conduirà al cim del Ballibierna.
Anem pujant i veiem sempre el Ballibierna davant nostre. El cim de l'esquerra és el Ballibierna (3.056 m.), i el de la dreta a Tuca Arnau (2.814 m.)
El narrador, a punt d'enfilar la turtuosa tartera que ens portarà fins al collet previ al cim.
Tot pujant ens girem enrere per contemplar la bonica vall de Ballibierna.
A mitja tartera contemplem la piràmide del cim, i els plecs que fa la roca d'origen volcànic.
Des del Coll de Culebres contemplem la pacífica Serra Negra.
Després d'enfilar per una mitja grimpada arribem a la Tuca de Culebres (3.051 m.), i veiem ja al davant el cim del Ballibierna. Només en en separa el paso del Caballo. Ens ho rumiem, i decidim evitar-lo, ja que tinc una mica de vertigen.
Poc abans d'arribar al cim evitem el Paso del Caballo fent una volta que ens obliga a desgrimpar, flanquejar un tram i tornar a grimpar. Probablement ha estat pitjor el remei que la malaltia. Al darrere veiem una parella de muntanyencs passant pel famós pas.
Veiem una parella que ens havíem atrapat feia una estona passant el Paso del Caballo.
El cim del Ballibierna és tota una cresta, i no es pot parlar estrictament de pic. Al punt més elevat hi ha gran fita de pedres.
Veiem davant nostre, mirant cap al nord, el Massís de la Maladeta. Els núvols impedeixen contemplar els cims, entre ells la Maladeta i l'Aneto. A mitja alçada es pot veure un dels "ibons" (estanys) que es troben pujant l'Aneto per la zona de Coronas.
Tot i que la visibilitat no és molt bona, també contemplem el massís de Posets.
De tornada ens decidim. La Sílvia passa el Paso del Caballo somrient. Era més fàcil del que pensàvem. Impressiona, però no és perillós anant amb compte, tot i que hi ha una bona timba a banda i banda.
Ja de baixada, seguim el mateix itinerari. És possible fer una ruta circular i passar pels "ibons" de Ballibierna, però nosaltres decidim anar per feina i tornar pel mateix camí. Fem la baixada força ràpida.
La Sílvia baixant per la tartera. Com que el camí és força bo, baixem molt ràpid, ja que volem agafar l'autobús de les 16:30 i evitar esperar-nos dues hores.
De baixada tornem a contemplar el cim, i veiem també que comencen a sortir núvols amenaçadors.
El cim del Ballibierna és realment preciós. És un 3.000 molt agraït, ja que es pot pujar fàcilment, amb l'al·licient afegit del divertit Paso del Caballo. El camí és força pendent, i el desnivell és considerable, però és assequible.
Afegeix un nou comentari