Gavarres, Sant Sebastià i Montgrí

Enviat per Marc el Dimecres, 06/12/2017 - 11:00

Aprofitem uns dies de vacances al Baix Empordà per fer diverses rutes curtes en bicicleta i el clàssic itinerari a peu fins al castell del Montgrí. Activitats curtes i fàcils poc rellevants indivitualment, però un bon conjunt per uns dies d'hivern. El primer dia enfilem el vessant sud de les Gavarres fins a Fitor, amb tornada per Mont-ras. El segon dia també sortim amb bicicleta des d'arran de mar i pugem al far de Sant Sebastià, sobre Llafranc, amb tornada pel cap Roig. Fem una pausa en la bicicleta i el quart dia pugem a peu fins al castell de Montgrí, amb tornada més llarga pel Montplà. El quart i cinquè dia tornem a la bicicleta, primer tornant a Fitor amb baixada per Vall-llobrega, i finalment la ruta més llarga i ressenyada, pujant fins al sostre de la serra, el Puig de les Gavarres amb tornada per Romanyà de la Selva i la riera de Molins.

Fitxa

Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
Lloc de sortida: Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
Distància: 36,00 quilòmetres
Desnivell positiu: 720 metres
Temps: 03:20 hores
Dificultat: IBP=39
Sensació de dificultat: Fàcil
Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps parcial (h.)	Temps acumulat (h.)	Distància (km.)
Sant Antoni de Calonge	00:00	00:00	0,0
Puig d'Arques	01:10	01:10	13,9
Pausa	00:15	01:25
Puig de les Gavarres	00:10	01:35	14,3
Coll del Matxo Mort	00:15	01:50	16,4
Romanyà de la Selva	00:20	02:10	21,9
Riera de Molins	00:35	02:45	27,3
Sant Antoni de Calonge	00:35	03:20	36,0

Crònica

Puig Cargol - Fitor - Mont-ras

El primer dia sortim amb la Sílvia de Sant Antoni de Calonge i marxem en direcció nord creuant tot el pla de Calonge fins arribar a la població que l'hi dóna nom. La voregem per l'est sense acabar d'entrar-hi, i avancem per la pista que passa a tocar de la torre Lloreta, una masia medieval fortificada que té una característica torre de defensa. Creuem la riera del Tinar i comencem a pujar per pistes de sauló als vessants de les Gavarres. Prop d'uns camps de vinya s'acaba la pista bona i enfilem per una antiga pista en desús, més aviat un camí pedregós que es pot ciclar fins un bon tros amunt, això sí, amb cert esforç. Pugem fins que les forces ens ho permeten, però hem d'empènyer la bici un últim tram molt dret i trencat. Confluïm en una pista més bona i la seguim a la dreta. Tot i ser també una pista poc transitada, el pendent i el traç ens permet avançar pedalant fins a confluir amb la que puja de Palamós. Girem a l'esquerra i acabem de pujar al Puig Cargol.

Seguim per la pista principal que passa just per sota del vèrtex geodèsic, i després de molta estona pujant ara baixem còmodament fins arribar al mas Ribot. Seguim la pista només fins al primer revolt, precisament on es bifurca. No agafem cap dels dos ramals ni a dreta i a esquerra, sinó que prenem un camí que marxa en mig i comença a baixar. És un camí trial·ler divertit i força fàcil, tot i que en algun punt posem el peu a terra. El camí porta fins a la casa abandonada del Puig, i continua encara gairebé un parell de quilòmetres més fins al pla de Fitor, on hi ha la bonica església de Santa Coloma, un dels llocs més emblemàtics de les Gavarres, i on hem pujat moltes vegades. Després d'una breu pausa creuem el pla, i just on la pista giraria a la dreta prenem un camí que baixa a l'esquerra, marcat amb senyals de PR (blancs i grocs). Un tram trial·ler fàcil i divertit ens deixa prop del mas Plaja.

Des dels plans del mas Plaja baixem còmodament per pistes bones direcció oest fins a can Torroella, i finalment acabem confluint en la pista principal que baixa cap a Mont-ras. Creuem el nucli cap a la dreta i passem l'autovia per un pas subterrani. Anem a buscar la xarxa cicloturista al peu de la riera de l'Aubi, i seguim cap a la Via Verda del Tren Petit. Ràpidament per terreny pla i ben trepitjat avancem cap a la platja del Castell, la Fosca i Palamós. Una ruta fàcil i agradable pel sector marítim de les Gavarres, ideal per un matí assolellat d'hivern.

Far de Sant Sebastià

Avui sortim a peu de mar a Sant Antoni i voregem Palamós pel nord seguint el carril bici que més endavant enllaça amb la via verda del Tren Petit. Avancem ràpid i còmodes per aquesta ruta ben planera que ens porta fins a l'entrada sud de Palafrugell, passant abans prop del nucli de l'Ermedàs i les torres Simona i Mirona, que queden a pocs metres a banda i banda de la ruta. En poc més de mitja hora recorrem el camí entre Sant Antoni i Palafrugell. Entrem a la població per una gran rotonda i prenem la ronda de circumval·lació només uns metres. Just abans de la comissaria dels Mossos d'Esquadra girem a la dreta i avancem per un carrer que desemboca aviat en una pista. La pista planeja per uns camps i més endavant s'acaba i es converteix en un camí estret i divertit que es pot fer tot sobre la bicicleta, només cal parar atenció en uns trams de pujada gairebé arribant a la urbanització del tenis de Llafranc. És un camí molt divertit, possiblement un dels trams més interessants de la ruta. Un cop a la urbanització pugem per un pendent molt fort asfaltat que ens deixa al costat mateix del far de Sant Sebastià.

Al cap d'amunt del turó encinglerat sobre el Mediterrani hi trobem un antic poblat ibèric, l'església de Sant Sebastià i un restaurant amb una gran terrassa. Uns metres més avall hi ha el bonic edifici del far. Descansem uns minuts contemplant la vista des d'aquest punt, tant cap al mar i els penya-segats sota els nostres peus, com la població de Llafranc, a ponent. Tot seguit prenem la carretera que baixa molt fort cap a la població marinera. Creuem Llafranc vora el mar, i tot seguit marxem cap a Calella per la part alta, sense baixar als carrers estrets prop del mar. Avancem cap a la urbanització del Golfet, i encara per asfalt arribem als peus dels jardins botànics del Cap Roig. Aquí ja prenem una pista que puja per una bonica pineda fins al punt més alt, el Cap Roig. A partir d'aquí anirem seguint el GR, principalment per pista secundària o camí ample, evitant només el tram del mirador de Roques d'Ase que és poc ciclable. Anem baixant fins a la bonica platja del Castell, on seguirem els itineraris cicloturistes per tornar cap a Palamós i Sant Antoni.

Castell del Montgrí

Avui deixem la bicicleta aparcada i conduïm fins a Torruella de Montgrí per iniciar un itinerari a peu en que recorrerem la part superior del petit massís del Montgrí. Aparquem a la part alta de la població, just al punt on surt un camí ben indicat i fresat que marxa cap al nord. El camí comença pujant suau, però de seguida enfila més fort i tomba cap a l'esquerra del turó on s'ubica el castell, per buscar un recorregut més assequible i evitar els contraforts rocosos. Anem pujant per la base de la muntanya de Santa Caterina guanyant alçada fins al coll de la Creu, punt d'inflexió de la carena. A partir del coll girem a la dreta i amb pendents més suaus per damunt del característic terreny calcari molt desgastat del Montgrí acabem de pujar fins als peus del castell. Es pot entrar al castell, pujar per una de les torres i passejar per la galeria superior, des d'on es pot gaudir d'una gran perspectiva de la plana empordanesa, la desembocadura del Ter i l'Estartit i les Illes Medes. El castell és una fortificació militar construïda a finals del segle XI pel rei Jaume II amb la intenció de protegir-se contra els comtes d'Empúries. Es tracta d'una construcció sòlida i austera, totalment quadrada i amb quatre torres cilíndriques a cada vèrtex. Només es van arribar a construir les parets exteriors, ja que la pèrdua de poder dels comtes d'Empúries va fer innecessària la seva funció inicial.

Deixem el castell i en comptes de tornar pel mateix camí farem una marrada cap a l'altiplà del Montplà. Baixem cap al nord per un camí més escabrós, però ben indicat. La baixada és forta i directa fins al coll d'en Garrigars. Des del coll tornem a pujar cap a l'est per un terreny obert de roca i garrics. Pugem fàcilment fins al punt més alt del Montplà (310 m.), punt més elevat del Montgrí, tot i que el castell s'enfila uns metres més. Continuem gaudint de grans vistes des de l'altiplà, i a la punta busquem el camí per baixar cap a la zona de les Dunes, on hi ha la Casa del Guarda. Baixem fort fins a trobar una pista que seguirem cap a la dreta faldejant la muntanya del Montgrí durant ben bé 3 quilòmetres fins arribar de nou a Torruella.

Puig Cargol - Fitor - Vall-llobrega

La tramuntana bufa fort des de primera hora, i no convida a sortir a l'exterior. Al final del matí sembla que afluixa una mica, i em decideixo a sortir a fer un tomb ràpid en bicicleta, avui sol. Com que ja és tard, faré una ruta fàcil i coneguda. Surto de Sant Antoni de Calonge i marxo cap a l'interior creuant el pla de Calonge. Creuo a carretera C-31 per un pas elevat i marxo de pla per una zona de camps i petits masos als afores de Calonge. Creuo el rec Madral i em començo a enfilar cap al puig Cabrer, el primer contrafort de les Gavarres. La pista comença a enfilar-se i de seguida trobo alguns pujadors forts. Avanço per un tram més planer amb vistes panoràmiques cap al mar, i més endavant conflueixo amb la pista que puja de Palamós. El pendent s'incrementa, però la pista és bona, i vaig pujant a ritme alegre fins al Puig Cargol (357 m.), on hi ha un vèrtex geodèsic. A l'altra cantó la pista baixa fort fins a can Ribot, on torna a planejar, i fins i tot una petita pujada fins una cruïlla. Abandono la pista i prenc el camí entremig dels dos ramals. És un camí trial·ler fàcil i divertit que va baixant fins a Can Puig. Al peu del mas enrunat el camí segueix baixant, igual de divertit i també fàcil, fins arribar a la bonica església de Santa Coloma de Fitor.

Gairebé ni m'aturo a Fitor, ja que fa fred i avui vaig per feina. Creuo el pla i al fons prenc un caminet que puja paral·lel a la pista, però més divertit. Més endavant s'uneix a la pista i segueixo pujant suau fins al pla del Descàrrec, on prenc la segona pista a l'esquerra, la qual primer planeja i més endavant baixa fort per terreny pedregós cap al mas Cabrer, actualment habitat. La pista segueix baixant, ara més bona, fins al Raval de Dalt, un petit nucli a la part alta de Vall-llobrega. Baixo cap a la zona central de la urbanització on enllaço amb els itineraris cicloturistes que tot planejant em tornen cap a Palamós i tot seguit Sant Antoni. Una ruta curta però amb una bona pujada al tram inicial i algun tram de sender ben divertit. Ideal per dies amb poc temps o per fer un entrenament ràpid.

Puig de les Gavarres (537 m.)

L'últim dia de l'escapada al Baix Empordà el dedicarem a una ruta un pèl més llarga per les Gavarres, concretament fins al punt més alt d'aquest petit massís litoral. Avui torno a sortir sol, i miraré d'anar per feina per fer uns quants quilòmetres al vessant marítim de les Gavarres. Gairebé sempre que m'enfilo a les Gavarres des de Sant Antoni ho faig per la zona del Puig Cargol i Fitor, ja que de seguida comences a pujar per pistes de muntanya. Avui plantejo un itinerari una mica diferent. Creuo el pla de Calonge fins a la població que l'hi dóna nom, i la vorejo per l'est i pel nord evitant així la carretera principal. Arribo a l'entrada de la urbanització Rio Oro, i m'enfilo pel seu carrer principal fins a la part més alta, superant pujadors molt forts, això sí, asfaltats. A la part més alta de la urbanització marxa una pista de terra direcció oest, i la segueixo tot pedalant per una pujada moderada però constant. La pista és bona, i ressegueix més o menys la carena de Sant Cebrià fins al puig Dalmau. Amb algun pujador més fort vorejo el mas Sais i arribo al coll de la creu d'en Sabater, sota mateix del Puig d'Arques. Per una pista asfaltada molt pendent pujo fins al punt més alt, on hi ha el radar meteorològic i un mirador elevat de fusta que permet una extensa panoràmica de totes les Gavarres, la plana empordanesa i el litoral mediterrani.

Al peu del radar i del mirador també val la pena visitar el dòlmen del Puig d'Arques. Tot seguit prenc un caminet que baixa des del mateix puig fins al punt d'intersecció amb el Puig de les Gavarres, situat pocs metres més a l'oest. Els últims metres són molt drets i m'obliguen a baixar de la bicicleta. El puig de les Gavarres és el punt més alt del massís, i hi ha el vèrtex geodèsic, però és un cim sense vistes a causa dels arbres. El puig d'Arques, només 5 metres més baix, té més vistes gràcies al mirador que s'eleva sobre la vegetació. Al costat mateix del vèrtex del puig de les Gavarres baixa un caminet divertit, força dret però ciclable fins a trobar de nou la pista. Segueixo pedalant cap a l'oest per les Arrabassades, un tram de carena alçada i amb vistes quan la vegatació ho permet. Més endavant la pista comença a baixar decidida cap al coll del Matxo Mort, retallant per un camí secundari més divertit. Segueixo direcció sud, i uns metres més avall planejo uns metres sobre asfalt fins a trobar un senyal del GR que em fa tombar cap a l'esquerra. Aniré seguint el GR amb trams de pista i alguns més divertits de camí fàcil durant una bona estona fins arribar a Romanyà de la Selva.

Creuo el bonic nucli medieval de Romanyà i prenc la carretera asfaltada que va cap al Mas Nou (golf de Platja d'Aro), però només uns metres, ja que al final d'una recta giro a l'esquerra seguint el GR. Ara toca baixar per un tram de camí ben divertit que va tombant cap a llevant i que s'entafora cap a la part baixa d'uns torrents a la zona de la font de la Castanyeda. Vaig enllaçant diversos camins i pistes abandonades fins a trobar el mas abandonat de la Riera. Aquí trobo una bona pista que segueix baixant molt més suau fins a confluir amb la carretera del coll de la Ganga. La segueixo uns metres cap a la dreta, i la deixo aviat per prendre un caminet que va seguint la riera de Molins. Aquest tram és molt divertit, i està marcat dins la xarxa de rutes del centre BTT del Baix Empordà. El camí és gairebé del tot ciclable, tot i que en un parell de punts cal baixar de la bici. El caminet va resseguint el curs fluvial enmig d'un bosc de ribera fins arribar a l'entrada de Calonge, on ja tan sols cal creuar de nou el pla per arribar a Sant Antoni. Una ruta fàcil i rodadora que permet pujar fins al punt més alt de les Gavarres, i tot seguit tornar enllaçant pistes i alguns trams de corriol molt divertits.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)

Descarregar track en format KMZ (Google Earth)

Descarregar track en format TRK (CompeGPS)