L'Ebre, de Miravet a Benifallet

Tracem una ruta al peu de l'Ebre des de la bucòlica població de Miravet fins a Benifallet, baixant per la riba esquerra i pujant després per la dreta. Sortim de Miravet i ens dirigim cap al Pas de la Barca, que ens permetrà creuar a l'altre cantó. Pedalem entre oliveres i fruiters tot pujant suaument fins a Rasquera. Seguim enfilant-nos fins un magnífic mirador natural de l'Ebre al coll de Miravet, i baixem per un pas entre les cingleres de la Roca dels Penjats de nou al peu del riu. Resseguim la ribera fins a Benifallet, on fem una pausa. Tornem uns metres enrere i creuem el pont del Llaguter. Ja per la riba dreta anem remuntant prop de les aigües, amb alguns puja-baixa. Més endavant haurem d'empènyer la bicicleta al tram del Pas del Barrufemes, i tot seguit acabarem planejant alçats sobre el riu fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya / Cicloturisme
• Lloc de sortida: Miravet (Ribera d'Ebre)
• Distància: 32,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 525 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Pas de Barrufemes no ciclable (aprox. 1 km.)
• Cartografia: Miravet. Els Senders de la Cameta Coixa Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

Seguim a les Terres de l'Ebre, i de nou comencem una ruta des de Miravet. Ahir vam fer una volta llarga per les Serres de Cavalls i Pàndols, sortint des de la mateixa població, ja que és un indret molt agradable i bonic. Per aquest segon dia hem previst una ruta més suau, tot i que al final no ho ha estat ben bé tant com ens pensàvem. L'itinerari d'avui ens ha de portar a conèixer un tram de l'Ebre entre les poblacions de Miravet i Benifallet, un sector del curs baix del riu, on ja baixa ample i cabalós. La ruta que farem s'inspira en una proposta de la gent del portal Ebreactiu.cat.

Sortim de Miravet i en menys d'un quilòmetre arribem al Pas de la Barca. Es tracta d'un sistema de transport ancestral per creuar el riu en què una gran barcassa suportada per dos cables, creua el riu de banda a banda portant a sobre vehicles i persones. El sistema funciona sense motor, simplement aprofitant la força del propi corrent del riu. És l'únic pas de barca que segueix funcionant regularment a l'Ebre, ja que no és una atracció turística sinó un sistema de transport que utilitzen els habitants de les dues ribes. Esperem uns minuts que la barca torni de l'altre cantó, baixen els 3 cotxes que pot arribar a portar, i tot seguit ens hi enfilem amb les bicicletes i els altres vehicles que esperen. El cost per bicicleta és de 1,5 €, un import petit si tenim en compte la llarga volta que hauríem de fer. A més, la travessa d'uns 10 minuts és molt agradable, i aprofitem per fer la xerrada amb gent del país.

Un cop a l'altre cantó ens enfilem fins a la carretera C-12, una via ràpida i molt transitada. Amb compte avancem aproximadament 500 metres fins que trobem un trencant que baixa a la dreta. Girem i per pista de terra avancem cap al mas de Reparo. Prop d'aquesta casa mig abandonada hem de parar atenció, ja que deixem la pista principal que baixa cap al riu, i hem de girar a l'esquerra per una pista secundària en una pujada molt dreta i pedregosa. Més amunt la pista es fa més evident, i l'anem seguint per una zona de camps erms. Més endavant avancem direcció sud per una zona de fruiters i oliveres, una zona oberta i en pujada lleugera i agradable. Avancem paral·lels a la carretera C-12, però força allunyats. Ens hi apropem de nou prop de Rasquera, on la creuem per un pas subterrani i seguim cap al poble.

Passem Rasquera per sota, sense enfilar-nos al poble, i prenem l'antiga carretera T-302, que ara no fa servir ningú més que algun pagès de la zona, ja que avança plena de revolts per sobre de la C-12. Ens anem enfilant fins al punt més alt de la ruta, un bonic mirador al lloc conegut com a coll de Miravet, des d'on tindrem una bonica vista de l'Ebre, el qual en aquest punt gira després d'un llarg tram recte des de pràcticament Miravet. Des del coll seguim per la carretera vella, pràcticament abandonada, i comencem a baixar fins al pas del Conill, on la carretera vella s'uneix a la nova per creuar un tram estret entre uns esperons de roca. Amb compte cal creuar la carretera principal i seguir per la vella a l'altre cantó del pas del Conill. Seguim uns metres fins que torna a desembocar a la nova, i de nou vigilant amb el trànsit avancem per la C-12 uns 400 m.

Deixem la transitada carretera i seguim baixant per una pista pedregosa fins unes barraques agrícoles, i encara més avall fins al fons d'un torrent. Quan s'acaba la pista fem uns metres de camí, que ens obliguen a baixar de la bici en un petit pujador, i tot seguit trobem una pista més bona que baixa cap a uns masos. Anem baixant per un terreny accidentat i rocallós, seguint el curs d'un barranc. Arribats al fons del barranc creuem per un pont mig abandonat i seguim planejant per una pista que ens porta de nou sobre el riu Ebre. Ens hem de fixar que quan ens alineem amb el riu, cal deixar la pista principal i fer un revolt de 180º a l'esquerra per baixar cap a vora l'aigua. Baixem fort per la pista fins un fons de barranc, el creuem i tot seguit pugem fort per sota la Roca dels Penjats, un tram encinglerat a la riba esquerra, on la pista passa per l'únic lloc possible.

Superat el pas sota la Roca dels Penjats la pista baixa fins a tocar la llera del riu, en una zona de fruiters i petites casetes agrícoles. Avancem ara molt còmodament per una pista gairebé plana i de bon transitar. Seguim el riu fins a l'illa de Cateura, on la pista gira a l'esquerra i puja de nou fins a la carretera. Som gairebé a l'inici del pont del Llaguter, que ens servirà per creuar a l'altra banda i iniciar la tornada. Abans però acabem d'arribar en un quilòmetre fins a Benifallet. Fem una volta pel nucli, comprem una coca de vidre deliciosa en una pastisseria i fem una pausa tot degustant-la al costat de l'embarcador. Aquí es poden fer rutes turístiques amb un llagut.

Deixem Benifallet i tornem enrere fins al pont del Llaguter. El creuem tot contemplant la gran amplada de l'Ebre en aquest punt, i acabat el pont prenem una pista que marxa a la dreta i que comença a remuntar el curs fluvial. La pista és principalment planera, però ens sorprendran alguns pujadors forts amb els seus subsegüents baixadors en alguns trams més accidentats, on la riba no és plana. Avancem un tram de pista per un terreny més accidentat, amb pujades i baixades, i tot seguit tornem a creuar una zona de fruiters més planera. Quan s'acaba també s'acaba la pista, i comença un camí més costerut que ens farà baixar de la bicicleta.

Som al pas de Barrufemes, un tram on la riba és encinglerada, i no hi ha cap tram pla. Haurem d'empènyer la bicicleta aproximadament un quilòmetre, ja que el camí no és ciclable. A més a més una recent esllavissada de considerables dimensions ens obliga a carregar la bicicleta en un tram molt incòmode entre roques. Superat el pas de Barrufemes trobem de nou una pista i una zona de cultius. El riu fa un ampli meandre, i la pista segueix la forma de la riba entremig d'una amplia zona de fruiters, que una estona abans contemplàvem alçats a l'altra banda, al coll de Miravet.

Després d'aquest gir del riu, ja seguirem pràcticament rectes fins al punt d'inici. Avancem de nou sobre una pista còmoda entre cultius i petites casetes d'ús agrícola. A la Sénia de Sorral ens alcem uns metres sobre el riu, i quan girem els ulls enrere contemplem la seva majestuositat. Ja s'endevina davant nostre la silueta del castell de Miravet, i trobem un indicador al camí que permetria pujar-hi, però no és ciclable. Nosaltres seguim de pla, ens tornem a aproximar al riu, i arribem a sota mateix de Miravet, on hi accedim pujant unes escales.

Tanquem aquí la volta per aquest sector de l'Ebre de Miravet a Benifallet, resseguint les dues ribes. Una ruta fàcil i còmoda excepte al pas de Barrufemes on caldrà empènyer la bicicleta. Una bona manera de conèixer un paisatge de ribera, humit vora el riu, i molt sec a poc que ens en allunyem. Una zona planera plena de cultius de fruiters on el gran riu va meandrejant en el seu camí cap a la Mediterrània.