Volta al Montgrí i Puig Segalar

Sortim de Torruella i planegem una estona per la falda del Montgrí, tot contornejant els vessants sud i est. Passem la casa del guarda a les Dunes i entrem en una característica pineda mediterrània. Seguint bones pistes passem al peu de la Torre Ferrana, i arribem a Bellcaire d'Empordà, presidit pel seu majestuós castell. Deixem enrere el Montgrí i resseguim el rec del Molí fins a la població costanera de l'Escala, ja a l'Alt Empordà. Creuem la façana marítima i sortim cap a Empúries, on grecs i romans van establir un important nucli comercial i cultural. Tornem a entrar cap a l'interior i fem parada i fonda a Viladamat. Tot seguit anem girant cap al sud per iniciar la tornada. Passem pel castell de la Garriga i pugem fort cap al Puig Segalar (177 m.), bon mirador de la contrada. Baixem ràpidament cap a Tor, de nou a Bellcaire, i acabem de voltar el vessant oest del Montgrí fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Cicloturisme / Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Torruella de Montgrí (Baix Empordà)
• Distància: 46,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 425 metres
• Temps: 06:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Tornem al Baix Empordà sobre rodes, com ho hem fet tantes altres vegades. Avui però anirem una mica més amunt i ens mourem a cavall del Baix i l'Alt Empordà. Voltarem el massís del Montgrí, però com que és una muntanya molt petita i hauríem acabat molt aviat la feina, allargarem la ruta fins a l'Escala i Empúries, i tot seguit ens enfilarem fins un mirador natural de primer ordre, el Puig Segalar, que tot i la seva modesta alçada ens permet contemplar el contrast entre la plana, el mar i les muntanyes de l'Albera i el Canigó que s'aixequen cap al nord.

Començarem la ruta a Torruella de Montgrí, i sortirem des d'un aparcament situat al centre de la població. Torruella és una important població empordanesa situada al peu de la muntanya del Montgrí, un petit massís calcari situat molt a prop del mar i presidit pel característic castell. El castell del Montgrí va ser bastit per ordre del rei Jaume II a finals del segle XIII per refermar el seu poder sobre els comtes d'Empúries. No es va acabar de construir mai, ja que la consolidació de la corona catalana ho feu innecessari. No es va construir l'interior, però sí l'exterior. És un edifici quadrat amb torres cilíndriques als escaires. Té la forma típica d'un castell medieval, la imatge característica que un nen dibuixaria per representar un castell, amb merlets inclosos. Nosaltres avui no pujarem al castell, ja que amb la bicicleta no és possible fer-ho. Però qui no hi hagi estat, és una excursió molt recomanable que es pot assolir en aproximadament tres quarts d'hora des de Torruella.

Pugem a la part alta de la població, prop d'on surt el camí que puja cap al castell. Pedalem cap a l'est per un carrer que arriba a una zona esportiva. Tot seguit prenem una pista que comença a vorejar la muntanya pel seu vessant sud, i que va girant contornejant també el vessant est. Avancem per bones pistes entremig de camps d'oliveres i vinyes. Pugem lleugerament i ja veiem el mar, amb la gran platja de Pals, la Gola del Ter, l'Estartit i les Illes Medes, tot ben a prop. La pista puja suaument i s'enfila fins a la casa dels guardes forestals a les Dunes. Ens encarem ara cap al nord i comencem a baixar i planejar per una gran pineda típicament mediterrània.

Creuem la pineda en baixada suau, i sense pràcticament adonar-nos-en, hem creuat tot el vessant est del Montgrí. Trobem una pista més principal i la seguim a l'esquerra, tot iniciant la volta pel vessant nord. Passem per una bonica masia fortificada, la Torre Ferrana. Seguidament creuem el petit nucli de Sobrestany, i entrem a Bellcaire d'Empordà, una bonica població que ha crescut al voltant del castell situat dalt d'un petit turó. Aquí ens equivoquem i prenem el que seria el camí de tornada, però de seguida ens en adonem i reculem (el track està corregit). Creuem Bellcaire i ens enfilem fins al castell, situat a la part més alta del poble. Es tracta d'una gran fortificació, amb unes muralles externes i una gran edificació a l'interior que actualment alberga l'ajuntament i l'església. El castell de Bellcaire era la llar dels comtes d'Empúries, que rivalitzaven amb el rei pel control de la zona.

Sortim de Bellcaire cap al nord i seguim una pista totalment plana que avança al peu del rec del Molí. Entremig de camps d'arròs i cereals avancem per la gran planúria fins a trobar-nos amb la carretera. La creuem al peu de la masia fortificada de Can Gepot. Estem als afores de l'Escala, i creuem una extensa zona d'urbanitzacions, sense interès, fins a baixar arran de mar. Voregem la façana marítima de l'Escala i sortim pel un bonic caminet al peu de les platges que connecta l'Escala amb Empúries. Passem la bonica platxa del Portitxol, de forma semicircular, i arribem a les ruïnes d'Empúries, un interessant conjunt arquelògic on podem contemplar la petja que grecs i romans van deixar en el nostre litoral mediterrani.

Tot pedalant de pla arribem a Sant Martí d'Empúries, on deixem el caminet que avança arran de mar i tornem a entrar a l'interior. Seguim el GR-92 i per una bona pista arribem al petit nucli de Cinc Claus, on hi ha diverses masies de grans dimensions, alguna fortificada, i la petita ermita romànica de santa Reparada. Seguim encara el GR i entrem tangencialment a la part inferior del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Seguint el GR arribem a Viladamat, on farem parada i fonda. Volíem fer un dinar lleuger, però només trobem un restaurant i ens entaulem. En acabat tornem a pedalar, i amb la panxa plena encarem el tram més dur de la jornada.

Poc després de Viladamat la pista que seguim va girant cap al sud i comença a pujar més fort per una zona boscosa. Arribem al bonic castell de la Garriga, i precisament aquí la pista s'enfila més fort. Remuntem alguns pujadors intensos i sostinguts que posen la nostra resistència al límit. Enfilem fort per una pista pedregosa i poc transitada que va pujant fins al Puig Segalar (177 m.), un turó molt panoràmic tot i la seva escassa alçada, però com que tot l'entorn és pràcticament pla i arran de mar, la vista és àmplia. Podem contemplar la badia de Roses i el cap de Creus. També la platja de Pals i les Illes Medes. Cap al nord les muntanyes nevades del Canigó contrasten amb un terreny pla i molt verd, ja que tot i ser encara a ple hivern, ja es comença a ensumar la primavera a les planes empordaneses.

Descansem uns minuts i contemplem el paisatge al Puig Segalar, on hi ha un vèrtex geodèsic i un banc per seure i contemplar la contrada. Ja només ens queda baixada. Ens enfilem a la bicicleta i deixem que la gravetat faci la feina. Ens deixem impulsar cap al sud seguint la carena de la muntanya de Sant Grau. La baixada és franca i recta, i en pocs minuts arribem al nucli de Tor. El creuem i seguim planejant cap a l'est fins a entrar de nou a Bellcaire d'Empordà, on ja havíem passat al matí. Prenem ara una pista que voreja el vessant oest del Montgrí, que sempre tenim davant i ens serveix de referència. Creuem el poble d'Ullà, i sense pràcticament solució de continuïtat entrem a Torruella de Montgrí.

La d'avui és una ruta fàcil i rodadora que ens permet conèixer l'entorn de la muntanya del Montgrí, un monòlit calcari amb un castell al cap d'amunt, que destaca fortament entremig de la gran plana del Baix Empordà. Hem vorejat la muntanya i ens hem arribar fins a la població costanera de l'Escala, i des d'allà hem tornat a l'interior fins al Puig Segalar. La forta pujada queda recompensada per la gran vista que tenim des del cim. Tot seguit hem tornat cap a la falda del Montgrí, que sempre ens vigila, i hem retornat al punt d'inici. Un itinerari còmode i amb poc desnivell que ens permet conèixer l'entorn i alguns racons empordanesos emblemàtics amb castells, ermites i masies d'origen medieval.