La Tosa (2.536 m.)

Les capçaleres de la Cerdanya s'han tenyit de blanc amb una capa de neu primerenca i generosa. Aprofitem un curt matí de diumenge per enfilar-nos fins un dels punts més concorreguts a l'hivern ceretà, gràcies als bons accessos i la comoditat de poder prendre un cafè al mateix cim. Així doncs sortim des de l'aparcament de la Coma Oriola i pugem per la vora de les pistes de la Masella. Als rasos de Das tendim cap a la dreta per pujar fora de les pistes, i amb un tram de pendent moderat i continu assolim el popular cim. Just a sota fem una parada al refugi del Niu d'Àliga, un dels més alts dels Pirineus i que ens ofereix des dels seus grans finestrals una bonica estampa hivernal.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament de Coma Oriola , La Masella, Alp (Cerdanya)
• Distància: 6,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 600 metres
• Temps: 2:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Pujar vora les pistes d'esquí no és ben bé esquí de muntanya, però en canvi s'està posant molt de moda. Hi ha molts factors que expliquen aquesta tendència, alguns de generals com la popularització de les activitats aeròbiques en entorns de muntanya i d'altres específics de la pràctica de l'esquí de muntanya vora les pistes, com la facilitat d'accés i la seguretat de moure's en un ambient controlat. A la Cerdanya hi ha un indret estrella que exemplifica molt bé aquesta tendència: la Tosa. La proximitat de les pistes d'esquí de la Molina i la Masella ofereix facilitat d'accés, aparcament i la possibilitat de fer tant l'ascens com el descens per les pistes, reduint risc i dificultat. Però segurament el que fa més popular aquest destí és el refugi del Niu d'Àliga, que ens ofereix la possibilitat de fer una pausa gairebé al mateix cim, i prendre un cafè o una xocolata calenta abans d'iniciar el descens.

Qualsevol altre dia probablement no hagués publicat la crònica, ja que és una zona conegudíssima i amb poc interès muntanyenc, però teníem ganes de començar a posar una mica de color blanc. A més a més la nevada del dia anterior va deixar un paisatge preciós, amb la neu encara als arbres, i alhora ens va proporcionar una esquiada molt agradable sobre neu fresca. Així doncs participem d'aquesta festa dels caps de setmana d'hivern pujant cap a la Tosa, on gairebé hi ha tanta gent pujant amunt com baixant per les pistes. Amb els companys de fatiges Ari i Albert ens calcem les botes i posem les pells de foca sota els esquís.

Sortim de l'aparcament de Coma Oriola, al sector més occidental de l'estació de la Masella. És l'aparcament més alt, ideal per un dia com avui en què tenim poc temps i alhora per evitar la massificació de la zona inferior. Pugem vora les pistes, en fila índia i procurant molestar el mínim als esquiadors que baixen per les pistes. Ens enfilem cap als rasos de Das, on tenim per davant una gran pala ampla i amb pendent considerable i constant. Pugem en direcció cap a les antenes visibles al punt més alt. Al tram superior bufa un vent fred, habitual a la zona, i entrem en una zona de boira que no deixerem fins al cap d'amunt. Tendim cap a la dreta per sortir de les pistes, i anem pujant aquest tram més dret fins a l'esplanada del cim de la Tosa (2.536 .)

Baixem uns metres cap al refugi del Niu d'Àliga, i fem una bona pausa xerrant amb d'altres amics i coneguts amb qui hem anat coincidint en aquest punt de trobada d'hivern. El Niu d'Àliga és un refugi molt agradable i acollidor, situat a gran alçada i amb unes vidrieres que proporcionen una bonica vista, sobretot cap al sector del Moixeró i el Cadí. Al cap d'una bona estona de descans i conversa al refugi sortim i iniciem el descens per la mateixa ruta. La neu fresca del dia anterior és molt agradable i fàcil d'esquiar. El tram superior podem gaudir fins i tot de trams sense trepitjar. Més avall ja entrem a pistes i en pocs minuts tornem al punt d'inici, tancant així una matinal molt fàcil i agradable, perfecte per començar la temporada.