Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

• 

  Cràter Silvestri, Catània i el mar

• 

  Contemplant els cràters Silvestri

• 

  Pujant fort per terreny volcànic

• 

  Seguim una aresta desdibuixada

• 

  Caminant pel cràter Laghetto, entre fumaroles

• 

  Zona superior, on circulen els 4x4

• 

  Interessant canal de lava, en un cràter secundari

• 

  Explosió estromboliana al cràter principal

• 

  Baixada per terreny de tartera

• 

  Cràters Silvestri, i Catània al fons

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Refugi Sapienza Nicolosi, Sicília (Itàlia)
• Distància: 11,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 6:45 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Cal preveure l'activitat volcànica
• Cartografia:

Itinerari

Crònica

Iniciem un petit viatge a Sicília amb la intenció de conèixer aquesta gran illa del Mediterrani, amb especial interès pel tema volcànic. L'Etna presideix l'illa, sobretot el sector oriental, i és visible des d'arreu gràcies als seus més de 3.300 metres d'alçada, i una absoluta prominència ja que no té cap altre cim que l'hi faci ombra. És el volcà actiu més important d'Europa, i precisament aquests dies ens va fer notar que és ben viu. És una gran muntanya amb una base amplíssima. Al cap d'amunt hi ha 3 grans cràters, una zona que no vam poder visitar per culpa de l'activitat explosiva d'aquells dies, i als seus vessants laterals hi ha nombrosos cràters més petits, alguns molt bonics. Les ruta més habitual per a l'excursionisme és el vessant sud, tot i que també hi ha camins pel nord. Hi ha molt turisme, sobretot gràcies al funicular i als autocars 4x4 que pugen els turistes amb xancletes fins ben amunt.

Arribem a Sicília per l'aeroport de Catània, i la mateixa tarda pugem amb el cotxe que hem llogat cap al refugi Sapienza, situat a la base sud de l'Etna. Una carretera plena de revolts enmig de colades de lava antiga puja des de la població de Nicolosi, a pocs minuts de Catània, fins als 1.900 metres on hi ha el refugi Sapienza. És el lloc més elevat on es pot dormir. No és ben bé un refugi, sinó un hotel, amb els preus corresponents. Probablement si fos a fer ara buscaria l'allotjament a Nicolosi, molt més barat, i pujaria al matí al cap d'amunt, on hi ha un gran aparcament (de pagament) i diverses infraestructures turístiques. També hi ha la base de l'estació d'esquí que funciona a l'hivern, i a l'estiu s'aprofita el telecabina per pujar turistes pel tram més pendent del vessant sud.

Aprofitem el vespre per fer una passejada cap als petits cràters Silvestri, situats a pocs minuts del refugi. Contemplem com la lluna plena il·lumina els vessants foscos i pelats de l'Etna, així com la ciutat de Catània gairebé dos mil metres per sota, a ran de mar. El matí següent es lleva esplèndid, assolellat i amb poc vent. Anem a consultar a l'oficina d'informació dels guies de muntanya la situació vulcanològica, i com ja ens temíem perquè ens ho havien comentat al refugi, aquests dies està prohibit pujar al cim, ja que el volcà ha despertat i va emetent constants explosions amb projecció de roques. Quan el volcà està adormit, és possible pujar al cim, tot i que cal fer-ho obligatòriament amb guia segons la normativa. També ens consta que no tothom compleix la normativa, ja que el camí és fàcil i evident per pendents oberts.

L'Etna és un volcà actiu, i cada any o bé entra en erupció o bé té fases explosives. És un volcà de tipus estrombolià, caracteritzat per explosions violentes fruits dels gasos interns del magma. Aquests dies el volcà està en una d'aquestes fases, amb explosions que expulsen roques a centenars de metres. Per tant està prohibit accedir a la part més alta, fins i tot amb guia, i ens haurem de conformar en pujar fins a la base del gran cràter. Pel camí però podrem gaudir de diversos cràters secundaris i d'un gran espectacle de velles colades de lava i un ambient desèrtic on no hi viu pràcticament res. Uns dies més tard, de nit i de molt lluny, fins i tot observem algunes explosions eruptives amb magma.

Al costat mateix del refugi Sapienza s'afaga el telefèric (força car per cert) que puja fins a la cota 2.500. Allà encara es poden agafar uns autobusos 4x4 (força cars també) que pugen per unes pistes fins a 2.800 metres. Nosaltres decidim prescindir d'aquests ginys mecànics i pujar caminant per assaborir i conèixer el terreny. Hi ha una pista que va fent esses per sota del telefèric, però nosaltres marxem més cap a l'est per buscar una petita aresta on, tot i la major dificultat i incomoditat, pujarem tranquils gaudint del terreny volcànic.

Des de l'estació del telefèric marxem per la pista cap a l'est, descartant la que puja per la base de les pilones. Estem en un terreny fosc, esquerp, marcat per les colades de lava de diferents èpoques. Hi ha diverses pistes obertes per gestionar les instal·lacions de l'estació d'esquí. Marxem per la pista de la dreta fins a situar-nos sobre mateix dels dos cràters Silvestri, uns cràters secundaris molt bonics, ja que són ben rodons i estan sobreposats un damunt de l'altre. Aquí deixem les pistes i comencem a enfilar amunt per una desdibuixada aresta.

No hi ha camí pròpiament dit, però tot és obert i es pot anar pujant per tot arreu. El pendent comença suau però s'intensifica de seguida, amb alguns trams molt drets on fins i tot fem us de les mans per ajudar-nos. El terreny és volcànic, amb trams de sorra molt fina on costa pujar, trams amb una sorra formada per petites pedretes que també rellisca molt, i trams amb lava fossilitzada on és més fàcil avançar. Així doncs anem buscant les zones amb més presència de roca, tot i que no podem estalviar diversos trams feixucs on fas un pas endavant i dos enrere.

Girant la mirada avall contemplem els preciosos cràters Silvestri, ben rodons. I més avall encara la gran ciutat de Catània, escampada en un gran territori planer vora la línia del mar. El paisatge és impressionant, i el contrast és molt bonic: el negre i vermellós del terra volcànic, el verd de l'exígua vegetació a zona inferior del volcà, el blanc de les cases de Catània, i finalment el blau del mar. Anem pujant fent petites aturades per mirar avall i contemplar el paisatge. Amunt només veiem un gran pendent constant i força dret de terreny format pels residus volcànics.

Anem seguint l'aresta desdibuixada, sense camí i sense ningú enlloc, gaudint en sol·litud d'aquest paisatge àrid i sever. A la part alta el terreny és més vermellós, i ja albirem el petit cim de la Montagnola, on hi ha uns sensors que obseven l'activitat sísmica. Ens enfilem cap aquest petit cim, de 2.600 metres. Bones vistes cap als cràters inferiors, Catània i el mar. Cap al nord la boira mig tapa els cràters superiors. Des d'aquest cimet baixem pel vessant nord i enfilem de nou fins al cràter de Laghetto, vermellos, circular i fumejant.

Estem ja per sobre de l'arribada del funicular, i circulen per la zona diversos turistes. Al cràter de Laghetto hi ha una bona vista dels cràters superiors i dels pendents foscos i amples que se'n desprenen. Baixem pel seu vessant nord i arribem a la pista per on circulen els autobusos 4x4, entremig d'antigues colades de lava. Seguim la pista amunt fins on arriben els autobusos, i encara pugem una estona més fins que uns policies ens barren el pas, ja que està prohibit pujar més amunt a causa de l'activitat volcànica. Estem a 2.850 metres, i veiem els cràters fumejants encara un bon tros lluny.

Com que no ens deixen pujar més amunt, marxem de costat cap a un antic cràter més petit que encara fumeja, just a sota del cràter Barbagallo, aquest més gran. Caminem cap a l'oest fins arribar a uns monticles de roca que encara fumegen. Es pot observar una bonica canalització per on fa uns anys baixava la lava, i que dibuixa un canó semicircular. Fins i tot es pot observar la boca per on sortia la lava. Cap avall es dibuixa una llarga colada negra, de lava recent, ja que des d'aquí va baixar una de les últimes grans colades d'aquest sector. Observem les curioses formes que va crear la lava, així com les petites fumaroles que desprenen una forta pudor de sofre.

En no poder pujar més amunt emprenem doncs el camí de tornada entremig de les velles colades de lava. Baixem fins a la pista dels 4x4 i anem a buscar un petit promontori a sobre mateix de l'estació superior del telefèric, on farem una pausa per dinar tot contemplant el paisatge. Des d'aquí tenim una bona perspectiva dels cràters superiors, i precisament mentre dinem podem observar una potent explosió que eleva una gran fumera fosca plena de materials piroclàstics.

Baixem per una altra petita aresta paral·lela al telefèric, però a força distància, ja que pràcticament ni es veu. La baixada és ràpida, ja que estem en una gran tartera de sorra negra o petites pedretes, per on es baixa fàcilment. Això sí, ben empolsinats i amb sorra per tot arreu. Baixem gairebé fins a la base dels cràters Silvestri i acabem d'arribar al peu del refugi d'on havíem sortit unes hores abans.

Ha estat una experiència molt interessant caminar per un terreny tan inhòspit per a nosaltres, ja que no estem acostumats a rondar dalt d'un volcà. Ens ha faltat la possibilitat de poder accedir al cim, però l'activitat volcànica no ho permetia. Hem gaudit d'un paisatge inert, extrem i salvatge. Hem observat les formes de la lava, i les grans colades que han anat modelant el paisatge, destruint tot allò que trobaven al seu pas. Hem passejat pels llavis de diversos cràters, hem ensumat la forta pudor de sofre de les diverses fumaroles que es troben al pas, i fins i tot hem contemplat en directe explosions volcàniques del cràter principal. Tota una experiència!

Imatges