Mont Llaret (2.376 m.)

• 

  Foquejant al peu d'un estanyol

• 

  Resseguim la coma de la Balmeta cap a l'oest

• 

  Cabana-refugi de la Balmeta

• 

  Pujant cap al Mont Llaret

• 

  Remuntant una petita pala

• 

  Gairebé a cegues, seguint la traça

La boira ens fa canviar la inicial de pujar el Petit Peric des dels Angles, i ens conformem amb una part del recorregut previst. Sortim de la part superior de la població i seguim el camí indicat de la Balmeta. Amb suaus pendents per un bosc esclarissat arribem al refugi del mateix nom, i iniciem l'aproximació a l'objectiu inicial, però un cop a la base del cim reculem per culpa de la boira. De nou al refugi prenem el caminet que va pujant el vessant nord del Mont Llaret. Fem diversos revolts fins assolir la carena, i la creuem transversalment seguint per sort una traça oberta, ja que ens movem sense visibilitat. Arribem a les pistes d'esquí i baixem còmodament al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Els Angles (Capcir)
• Distància: 16,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 715 metres
• Temps: 5:15 hores
• Dificultat: S2 / BE / F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Font-romeu / Capcir Institut national de l’information géographique et forestière (IGN) (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El dia es lleva ennuvolat, tal com ja estava previst, però a mesura que hem anat avançant ha empitjorat més del que comptàvem, i hem hagut de modificar la ruta que havíem pensat inicialment. Tot i això hem fet un itinerari circular fins al Mont Llaret, una petita serra suau i arrodonida que s'allarga per sobre de la població dels Angles, al Capcir. Amb l'Ariadna, l'Albert, la Sílvia i jo mateix, sortim de la part superior de la població dels Angles, des d'un aparcament que hi ha al cap d'amunt d'una zona residencial.

Seguim un camí ben indicat cap al refugi de la Balmeta. Hi ha neu des del principi, i comencem a planejar pel camí que avança entre el bosc. Al principi guanyem poca alçada, i més endavant pugeu suaument per un bosc esclarissat. Anem seguint l'ampla coma del riuet de la Balmeta, una bonica valleta tranquil·la i agradable, molt addient també per recórrer amb raquetes. Passem a la vora d'uns petits estanyols, i mica en mica ens anem enfilant amb trams curts més pendents. Seguint sempre una bona traça arribem als grans plans de la Balmeta.

Creuem el tram més oriental d'aquesta gran planúria entremig de muntanyes i arribem al petit refugi lliure de la Balmeta. Des d'aquí ja s'haurien de veure els pics Peric i Petit Peric, però la boira tapa les capçaleres. En un moment la boira ens deixa veure el Peric, i ens animem davant la possibilitat que el dia millori. Posem rumb cap al nord-oest, traçant una llarga línia recta en pujada suau i progressiva. Avancem pel gran altiplà ampli i obert, seguint també traça oberta que busca la major progressivitat del terreny. Però la boira es va enfonsant així com la nostra esperança. En arribar a la base del gran llom del Petit Peric assumim l'inevitable: no té sentit continuar sense visibilitat. Girem cua.

Baixem fàcilment pels suaus lloms de poca inclinació fins arribar de nou al refugi de la Balmeta, seguint algunes traces i la intuïció, ja que esquiem pràcticament sense visibilitat. Fem una breu pausa al refugi per menjar uns ganyips, i tornem a posar pells per començar la pujada del Mont Llaret. Darrere mateix del refugi deixem les traces que segueixen el GR cap al proper estany de la Bollosa, i girem a l'esquerra seguint un caminet secundari que es comença a enfilar al vessant nord del Mont Llaret. Afortunadament hi ha una bona traça oberta d'esquís i raquetes.

El primer tram de la pujada és més suau, i el camí va fent esses entremig d'una zona boscosa. Més amunt la pujada s'incrementa amb alguns pujadors que ens obliguen a fer diverses esses. El terreny ja és més obert, amb arbres dispersos. Guanyem la carena de la serra, i la boira s'espesseix. Anem pràcticament a cegues, però amb una bona traça que ressegueix el llarg llom superior de la serra. Passem pràcticament pel cim del Mont Llaret (2.376 m.), gairebé imperceptible, ja que estem en una carena ampla i arrodonida i costa endevinar quin és el punt més alt, encara més amb boira espessa que no ens deixa veure més enllà de 30 o 40 metres.

Després d'una bona estona creuant la carena, que se'ns fa llarga per culpa de la nul·la visibilitat que no permet tenir punts de referència, arribem finalment a la part superior de les pistes d'esquí dels Angles. Ens preparem pel descens i comencem a baixar per la primera pista que trobem, al costat del telesquí del Coll Roig. Tot seguit baixem per una pista més planera que marxa decidida cap a l'est, i finalment una altra bona baixada còmoda per les pistes amples que ens deixa exactament al punt d'origen. Tanquem així una ruta poc reeixida per la boira i més curta del que pensàvem. Pot ser una bona ruta per un dia amb poc temps, amb elevat risc d'allaus o per fer amb raquetes. Amb visibilitat ha de ser ben interessant.

Imatges