La Tosa (2.536 m.)

• 

  Sortim de la Molina amb una bona nevada

• 

  Avancem per pistes desertes

• 

  Tram superior de la pista Olímpica

• 

  Arribem al Niu d'Àliga

• 

  Tota la pista per nosaltres

• 

  Ens acomiadem de la Cerdanya a Das

Poc tindria d'excepcional fer una Tosa si no hagués nevat 30 centímetres la nit anterior i que les pistes d'esquí estiguessin pràcticament tancades. Així doncs amb un tou de neu recent sortim de la base de la Molina i planegem pels Pletisals fins a trobar la pista Olímpica, més costeruda i interessant, avui tancada. Anem pujant fort fent llargues esses fins al Ras d'Alp, on ens endinsem en la boira. Seguint les balises i pràcticament sense visibilitat anem pujant fins al punt més alt, amb boira, vent i fred. Ens refem amb un cafè calent al Niu d'Àliga, i tot seguit baixem gaudint d'una neu excepcional amb totes les pistes per nosaltres.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: La Molina Alp (Cerdanya)
• Distància: 10,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 885 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: S2 / BE / F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ls nit ha estat molt productiva, i la plana ceretana es lleva tenyida de blanc amb una capa de neu nova que deixa un paisatge preciós. A la part baixa tot just han caigut 8 o 10 centímetres, però a la muntanya probablement n'haurà caigut més, i encara més si hi sumem la del dia anterior. Seria un gran dia d'esquí si no fos pel fet que les muntanyes es lleven tapades per núvols espessos i boires que cobreixen les parts mitges i altes. No sembla que vulguin esvair-se, així doncs decidim fer una aposta per la seguretat i ens dirigim cap a les pistes de la Molina amb la idea de pujar la Tosa o fer un recorregut fàcil i segur ja que la visibilitat és molt reduïda.

Sortim doncs des de l'aparcament inferior de la Molina i comencem a planejar pel costat de la pista Volta Muntanya Sagrada, evitant trepitjar la pista. Passem al costat de les basses que acumulen l'aigua per la producció de neu, i seguim gairebé de pla per sobre de l'àrea recreativa dels Pletissals. Hi ha una bona nevada, al voltant dels 30 centímetres de neu nova, que deixen un paisatge molt bonic, un gran pastís blanc amb els arbres encara curulls de neu.

Tot planejant arribem a una esplanada on conflueixen diverses pistes d'esquí. A la dreta tenim una llarga i costeruda pista d'esquí impecable i sorprenentment buida. És la pista Olímpica de la Molina, per on pujarem ja que no hi ha esquiadors. Tota la zona superior de l'estació de la banda de la Tosa està tancada, suposem que pel vent a les cotes altes o per la boira que hi ha poc més amunt. Per nosaltres és un regal, que es suma al regal celestial que hem rebut la nit en forma de neu. Així doncs comencem a pujar, primer més suaument i més endavant de forma més enèrgica per la llarga pista. El tram superior s'estreny una mica i el desnivell esdevé fort, i ens obliga a fer diverses zetes.

La pista Olímpica va seguint el torrent de Setfonts, i en la meitat superior la pista no ha estat trepitjada. Costa una mica més de pujar, ja que només hi ha una traça lleu sobre més d'un pam de neu nova, però baixar serà divertit. Després del tram més dret confluïm amb una altra pista més planera, i marxem a la dreta. La boira es fa espessa, i a partir d'aquest punt ja no veurem més paisatge que l'espai marcat per les balises de les pistes. Passem sota els cables del telecabina Alp 2.500, i anem seguint la còmoda pista fins que va girant a l'esquerra.

Sense a penes visibilitat avancem a cegues, amb el vent que cada vegada és més fort. Ens abriguem i seguim amunt gràcies a les balises de les pistes. Si fóssim fora d'un entorn controlat, ja faria estona que hauríem girat, ja que seria difícil orientar-se. Arribem al Ras d'Alp, on hi ha unes aparatoses antennes que amb prou feines veiem. La pista segueix pujant, suaument i progressiva. Tot el tram superior no és gens agradable, ja que no tenim gens de visibilitat, però seguim perquè volem arribar al refugi del Niu d'Àliga, on tindrem el premi d'uns minuts de descans al costat del foc i un cafè calent.

Acabem de pujar els últims metres amb un vent cada cop més fort i molest. Amb la boira i el torb amb prou feines veiem el refugi quan som pocs metres per sota. Acabem de pujar i ens refugiem a la comoditat d'un dels establiments de més alçada, gairebé al cim mateix de la Tosa (2.536 m.) Reposem una bona estona fent un cafè i refent-nos al costat de la llar de foc. Quin luxe arribar al cap d'amunt i poder fer un cafè ben calent! En acabat ens equipem amb totes les capes possibles, barrets, casc i guants gruixuts. Sortim a la intempèrie i comencem a baixar entremig de la boira.

Ens anem fixant en no perdre la pista, i les balises de colors llampants ens ajuden en aquesta missió. Anem baixant per les pistes suaus cap a la capçalera dels Rasos de Comabella, i seguim endavant fins al Ras d'Alp, on la boira comença a esvair i ens permetrà gaudir del tram més interessant de la baixada. Girem a la dreta fins trobar de nou la pista Olímpica, de més pendent i interès. El primer tram no està trepitjat, i gaudim de la neu pols recent en el tram superior de fort pendent. Més avall i ja sobre neu trepitjada, però sense ningú enlloc, anem gaudint de tota l'amplitud de la pista per nosaltres i arribem a la part baixa de la pista on ja confluïm amb la resta d'esquiadors i acabem de desfer el tram planer fins al punt d'inici.

Tot i que l'expectativa matinal era ben pobra, amb núvols i boires espesses, encara hem salvat una bona matinal d'esquí, amb un desnivell d'aproximadament 900 metres. No és una gran activitat, ja que sempre ens hem mogut per un entorn controlat, però era el màxim que es podia fer en un dia amb un temps tan rúfol com el d'avui. Hem assaborit la sol·litud de la muntanya hivernal tot i estar en una pista d'esquí, i sobretot hem gaudit d'una magnífica neu pols fresca acabada de fer.

Imatges