Circ d'Engorgs (2.858 m.)

• 

  Colors de tardor a la Valltova

• 

  Arribant al refugi J. Folch i Girona

• 

  Enfilant el pic Oriental d'Engorgs

• 

  Des del primer cim contemplem la carena

• 

  Abrupta cara nord de la Tosseta de l'Esquella

• 

  Arribant a la Portella d'Engorgs

• 

  Estanys dels Minyons i Puigpedrós

• 

  Baixant amb la Tosa enfront

A la capçalera de la Valltova, més amunt de Meranges, comencem a remuntar el curs del riu Duran fins a trobar el refugi lliure J. Folch i Girona. Seguim cap al nord fins a la Portella de Meranges i ja a la carena comencem a recórrer-la cap a l'oest. Per terreny rocallós coronem primer el pic Oriental d'Engorgs, i tot seguit l'Occidental. Sempre pel fil de la carena, ampla pel vessant català i escarpada pel francès, avancem per sobre dels 2.800 metres gaudint de les grans vistes cap als Pirineus. L'altiplà de la Tosseta de l'Esquella és el punt més alt. Tot seguit planegem cap a la Portella d'Engorgs i baixem cap al fons del circ, tacat per petits i acolorits estanys.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pla de Campllong Meranges (Cerdanya)
• Distància: 16,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.220 metres
• Temps: 6:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Poc recomanable en cas de boira
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Seguim a la Cerdanya, avui al vessant solei de les muntanyes arrodonides que s'enfilen fins a la frontera amb França i Andorra. Amb l'Imma, la Teresa i la Sílvia ens disposem a iniciar una ruta que serà un pèl més llarga del que pensàvem. Volíem fer una matinal i vam dinar tard. Acostumat als mapes d'escala 1:25.000, encara em costa fer la conversió mental dels d'escala 1:40.000, com és el cas del de la Cerdanya. La ruta d'avui és fàcil, per bon camí fins al refugi lliure Joaquim Folch i Girona, tot seguit ens enfilem a la carena i la seguim sense pèrdua cap a l'oest, tancant un semicercle que abraça per dalt el Circ d'Engorgs.

Sortirem del Pla de Campllong, un ampli replà enmig de la Valltova, solcada pel riu Duran. El pla està situat en un característic revolt de la pista que des de Meranges puja cap a Malniu, poc més amunt del nucli de Girul. Tot pujant podem gaudir dels colors de tardor en aquesta vall secundària de la Cerdanya orientada de nord a sud. Aparquem i comencem a caminar, primer planejant per creuar el llarg prat, i tot seguit en pujada moderada per la riba esquerra del riu Duran. El camí és evident i ben fresat, amb senyals grogues. S'orienta cap al nord seguint el curs fluvial. Pujant ens entretenim observant les boniques cascades que forma el riu, el qual creuarem un tros amunt per una precària passera feta amb troncs.

Prop de la pleta d'Engorgs el camí gira a l'esquerra per evitar un tram més dret de la vall on el riu s'estreny i forma una serpentí força vertical. Voltegem per l'esquerra per suavitzar l'itinerari, tot i que de lluny s'observa també un altre camí que segueix vora l'aigua. Superat aquest tram més dret arribem a una gran esplanada des de la qual ja es veu el refugi uns centenars de metres enllà, i gairebé planejant ens hi arribem.

El refugi Joaquim Folch i Girona és una petita cabana propietat de la FEEC i habilitada com a refugi lliure. Té llits, taules i cadires i fins i tot una estufa. És un edifici petit i funcional que probablement havia servit als pastors que portaven els ramats a les pastures d'alçada. Prop del refugi trobem el GR-11, però no el seguirem, ja que ens servirà per tornar. Des del mateix refugi girem lleugerament a la dreta per encarar l'amplíssima coma que es dibuixa en direcció nord-est cap a l'evident Portella de Meranges. Pugem més intensament enmig d'un paisatge obert i cobert d'una herba torrada de finals de tardor que ja no complau al bestiar.

Un tros amunt creuem les molleres d'Engorgs, una zona d'aiguamolls i petits estanyols enclotats en diferents cubetes. Pugem amunt, cada cop amb més pendent, i ens apropem a la portella però sense acabar d'arribar-hi, ja que el pas queda molt a la dreta, i a nosaltres ens interessa més anar a l'esquerra per accedir al primer cim. Gaudint del dia esplèndid, seguim pujant fins a trobar la carena, i gairebé portem 1.000 metres de desnivell sense haver assolit cap cim. Des del fil fronterer entre la Cerdanya catalana i l'administrativament francesa contemplem el vast paisatge, amb la vall de Campcardós a sota, els escarpats pics del Peiraforca i el Roc Colom gairebé a tocar, les muntanyes andorranes enfront i el massís del Carlit al nord-est.

La carena és pedregosa però suau pel vessant català, i en canvi és abrupta i vertical pel francès. Comencem a pujar cap al primer cim per terreny rocallós que fem caminant i gairebé sense ni posar les mans a la roca. Cal creuar un tram incòmode de blocs, però sense cap mena de problema coronem els 2.818 metres del pic Oriental d'Engorgs. Continuem gaudint del bonic paisatge, ara especialment de la carena que tenim per davant i cap on ens dirigirem. Sense pràcticament aturar-nos seguim endavant baixant cap al coll que separa els dos cims que comparteixen nom. Perdem tan sols una cinquantena de metres de desnivell, i tornem a enfilar per forts pendents mig pedregosos i mig herbats.

El pic Occidental d'Engorgs (2.832 m.) és més alt que el seu germà, però menys definit com a cim. Pel vessant nord sí que mostra considerable caràcter, amb unes parets escarpades i verticals tacades ja per les primeres neus que van començar tímidament la passada setmana. Des del segon cim continuem la carena baixant cap un marcat coll. No arribem a perdre els 2.800 metres, i per tant sempre a gran alçada i amb bones vistes baixem fins al coll, tot contemplant la bonica i abrupta paret nord de la Tosseta de l'Esquella, encara més alpina que les anteriors.

Remuntem una seixantena de metres des del coll fins els 2.862 metres del cim de la Tosseta de l'Esquella, punt més alt de la ruta, tot i que no podem parlar pròpipament d'un cim sinó d'una gran esplanada suspesa a gran alçada sobre la profunda vall de Campcardós. S'endevinen els pics bessons d'Envalira, a l'altra cantó de la vall just a sobre de la Portella Blanca. També és fàcil reconèixer bona part dels principals cims andorrans, així com la Pica d'Estats que destaca sobre la resta.

Deixem el cim i anem tombant d'oest a sud-oest, dibuixant una semicircumferència per sobre del circ d'Engorgs, una zona plana abraçada per la carena que hem resseguit i tenyida per diversos estanys de poca extensió i profunditat. Anem girant més fins a la Portella d'Engorgs, punt més baix abans de començar a pujar el Bony Manyer. Descartem aquesta opció ja que la matinal s'està allargant, i un cop trobat el GR baixem molt fort fent zig-zag fins al peu dels estanys. Enfront tenim sempre l'ampla mola del Puigpedrós, un cim arrodonit i poc prominent, però que és el més elevat del sector.

Voregem els estanys seguint ja el GR, primer l'estany de la Portella, poc profund i d'un color verd intens; després els estanys dels Minyons, que es fan un petó càndid. Reflectits sobre les seves aigües el bonatxó del Puigpedrós i la línia carenera que hem resseguit pel fil. Passats els estanys baixem per una coma ampla i encarada a l'est fins retrobar el refugi lliure per on havíem passat hores abans. Ja només queda desfer el camí conegut, ara amb la gran mola de la Tosa just al davant, quilòmetres enllà a l'altra cantó de la vall de la Cerdanya.

Amb els rajos inclinats del sol de tarda arribem de nou el Pla de Campllong i tanquem una ruta de 6 hores i mitja i un considerable desnivell, però sempre per terreny amable i amb molt bones vistes a la part superior. Hem recorregut un bon tram de línia carenera i fronterera amb una visió extensíssima cap als Pirineus, i sempre sobre el circ arrecerat dels Engorgs amb els seus petits estanys.

Imatges