Volta al Cadinell

• 

  Pujant per la pista per sobre de Josa

• 

  Al fons el Pedraforca

• 

  Arribant al coll de Jovell

• 

  Carrers costeruts a Cornellana

• 

  Deixem enrere Cornellana. Al fons el Cadí i el Cadinell

• 

  Entrant a Fórnols

• 

  Creuem uns camps per sota de Fórnols

• 

  Pista agradable baixant cap a la vall de la Vansa

• 

  Sant Jaume de Fórnols

• 

  Arribant de nou a Tuixent

• 

  Cova dels Colomers i església de Josa

Comencem a pedalar al centre de Tuixent i prenem la carretera que remunta la vall de la Vansa fins a Josa, bonic poblet encimbellat dalt d'un turó. Trenquem a l'esquerra per una pista que puja fort fent llaçades per la cara sud del Cadinell, i salta al vessant nord fins al Coll de Jovell, a la falda del Cadí. Llarga baixada per pista agradable entre bosc alpí fins a Cornellana, on contemplem el bonic poble. De nou un breu tram d'asfalt fins a Fórnols, on tornem a trobar pista cara avall fins a la ribera del riu de la Vansa. Un cop a Montargull remuntem la vall per asfalt, i el deixem al Molí de Fórnols, on prenem una pista ombrívola al peu del riu fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta
• Lloc de sortida: Tuixent (Alt Urgell)
• Distància: 36,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 930 metres
• Temps: 5:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil 100% ciclable (70% pista, 30% asfalt)
• Cartografia: Parc Natural del Cadí-Moixeró W Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 1:25.000

Itinerari

Crònica

Tornem a enfilar-nos a les bicicletes per fer un recorregut fàcil i agraït per la capçalera de la vall de la Vansa, a l'est de l'Alt Urgell. La vall s'obre d'est a oest, tancada per la gran muralla del Cadí al nord, i per les serres del Verd i del Port del Comte al sud, menys esquerpes que la primera. La vall té 3 accessos principals: des de Gósol per l'est (Berguedà), a través del coll de Josa; des d'Adraén pel nord (Seu d'Urgell), just on el Cadí s'amanseix; i finalment pel sud des del Coll de Port que separa el Port del Comte de la Serra del Verd (Solsonès). Hi ha múltiples recorreguts possibles per fer amb bicicleta, però buscant una ruta circular per la zona alta de la vall, decidim fer la volta al Cadinell, aquest petit grill separat del Cadí per les forces tectòniques. Unirem diversos petits nuclis de població que mantenen tots ells un encant especial.

El punt de partida serà Tuixent, el poble més gran i animat de la vall, amb una població estable d'uns 60 habitants segons ens expliquen, tot i que n'hi ha molts més d'esporàdics i de cap de setmana. El nucli està ben arreglat, i se situa en un petit turonet en una cruïlla de camins entre la vall de la Vansa i la tributària de la Mola. A partir de Tuixent, els rius de Josa i de la Mola s'ajunten per donar pas al riu de la Vansa, que ja conforma tota la vall fins a desembocar al Segre prop d'Organyà. A Tuixent hi trobem els serveis turístics bàsics (restaurant, botiga, alberg,...) i el museu de les Trementinaires, on s'explica aquest antic ofici habitual fa anys en les dones de la zona.

Amb la Sílvia comencem a pedalar des de la plaça de Tuixent, i baixem cap a la carretera principal que es configura com a eix vertebrador de les comunicacions de la vall. La carretera és asfaltada, però és molt tranquil·la. De fet tot i ser diumenge, ens els tres quarts d'hora que vam trigar fins a Josa tot just ens devíem creuar amb un parell de cotxes. La carretera puja suaument al principi i més decididament passada la bonica ermita de Sant Jaume. Encara amb la fresca del matí pedalem còmodament resseguint el riu de Josa fins a les envistes de la població, que emergeix elegant dalt d'un turó on antigament hi havia hagut un castell, i on segles després s'hi va bastir l'església de Santa Maria i Sant Bernabé.

Arribem just fins al trencant de Josa, amb la població a escassos dos-cents metres. Però no ens pararem a visitar el poblet i ho deixem per la tarda, ja que tenim intenció de tornar-hi ja amb cotxe camí de casa. Així doncs just al trencant de Josa deixem la carretera principal i també l'accés al nucli. Prenem una pista que marxa a l'esquerra fent un gir sobtat. La pista comença a pujar suaument pels prats inclinats que voregen el poble. Fa algunes giragonses sobtades per guanyar desnivell, i en poca estona ens enfilem un bon grapat de metres per sobre la població, que veiem a sota a vol d'ocell. La pista és força dura, sense ser excessiva, i es pot pujar pedalant en tot moment, això sí, parant atenció a les pedres, especialment en els revolts.

La pista de terra remunta el vessant sud del Cadinell, aquest petit cim que mirat des de sota Josa no té cap gràcia, però venint des de Gósol es mostra punxegut i elegant. Fa uns anys vam fer una curta excursió per pujar el Cadinell. Anem remuntant la pista guanyant una bona vista cap a la coma de Cerneres, el que seria la capçalera de tota la vall de la Vansa, i que neix a sota dels peus del Pedraforca i de la Serra Pedregosa. A mesura que la pista va guanyant alçada contorneja el vessant est del Cadinell i s'endinsa al vessant nord. Des d'aquí també podem contemplar a la nostra esquena una inusual vista del Pedraforca. Finalment un parell de revolts sobtats en forta pujada ens acosten al Coll de Jovell, punt d'inflexió i sostre de la nostra ruta.

Fem una breu pausa al coll de Jovell, on mirem sense èxit si surt algun moixernó a l'ampli prat que separa els dos vessants. Des del coll de Jovell hi ha un caminet cap al sud que enfila fins al cim del Cadinell, i un altre camí cap al nord (GR-150.1) que s'enfila cap al Cadí a tocar el pic de les Tres Canaletes. Xerrem un moment amb dos nois que també transiten per aquesta zona amb bicicleta, i ens anirem trobant fins a Cornellana on els nostres camins difereixen. Passat el coll de Jovell comença una llarguíssima baixada que posa a prova els frens, les suspensions i els nostres braços. És una baixada fàcil, però llarga i pedregosa. Després de tanta estona pujant s'agraeix una bona baixada, i més encara gaudint de l'ombra dels pins negres i la fresca de l'alta muntanya.

En total baixem sis quilòmetres continuats, fins que la pista creua el riu de Jovell. Tot seguit torna a pujar fort però només uns metres fins arribar als prats que envolten el petit poble de Cornellana. Fem una pausa a l'entrada del poble, on hi ha una font que ens proporciona aigua fresca. Ens acomiadem dels dos nois que també pedalaven per la zona, i entrem a la població per fer-hi un tomb. El petit nucli té les cases esglaonades al pendent de la muntanya, totes elles de pedra i la majoria en bon estat. Ben poca gent viu tot l'any a Cornellana, i moltes de les cases són de segona residència. Al centre del poble hi ha la bonica església de Sant Pere, i al seu voltant carrerons estrets i costeruts. Si volguéssim escurçar la ruta, des de Cornellana marxa una carretera cap al sud que baixa directa a Tuixent en pocs quilòmetres.

Deixem Cornellana i tornem a trepitjar asfalt, però per poca estona. Planegem cap a l'oest per carretera uns dos quilòmetres i mig i arribem a Fórnols, un altre dels bonics pobles que avui tenim el plaer de recórrer. De nou fem un volt pels seus carrerons, fixant-nos en la bonica església de Sant Climent i en les tradicionals balconades de fusta d'algunes de les cases. Xerrem una bona estona amb una veïna del poble, que ens explica, entre d'altres coses, com han millorat les comunicacions en els darrers anys, ja que fins fa aproximadament 10 anys no hi havia carretera asfaltada per accedir al poble.

Des de Fórnols tenim tres opcions per continuar. La més curta seria prendre una pista que baixa fort fent esses fins al Molí de Fórnols. La més llarga implicaria voltar cap a Sisquer i Sorribes de la Vansa, però faríem tot aquest tram per asfalt. I finalment l'opció intermitja, la tercera, la que triem: baixar cap a Montargull passant per l'ermita de Sant Jaume. La senyora amb qui hem estat parlant ens explica amablement aquesta opció. Des de la punta oest baixem cap a la capella del Roser, encara dins del petit nucli, i per sota de la capella, passant per davant del bar del poble, prenem una pista que baixa cap uns camps a la coma del Coma. La pista creua uns camps de blat verd ben espigat fins a trobar el torrent de la Carrera. Llavors gira a l'esquerra i continua baixant suau.

Aquesta pista és molt agradable, i estem contents per haver decidit aquesta opció. Tot baixant gaudim de bones vistes cap a la vall de la Vansa, envoltada de camps i boscos que llueixen un intens verd primaveral. La pista sembla mig abandonada, i gaudim d'un plàcid descens. Mica en mica ens acostem a l'ermita de Sant Jaume, que sempre hem tingut a la vista, però costa acabar-hi d'arribar, tot i fer baixada. Finalment trobem a la nostra dreta el bonic edifici de l'ermita, construïda amb grans carreus, un bonic absis semicircular, senzill campanar d'espadanya d'un sol ull i porta lateral a migdia. S'observen encara restes de la masia adossada que s'hi havia construït.

La pista continua baixant, ara més fort fins a trobar la carretera que recorre la vall de la Vansa. Com que estem a escassos 500 metres del nucli de Montargull, acabem de baixar-hi (dreta), tot i que haurem de tornar a remuntar aquest tram. Montargull és un nucli petit, que no arribaria ni a poble, i no té l'encant dels altres pobles de la vall. Tornem doncs enrere per la carretera que recorre la vall, i la remuntem en pujada moderada però sostinguda fins al molí de Fórnols (2,5 quilòmetres aproximadament). El Molí de Fórnols hi trobem un arrencat establiment, amb una casa de turisme rural, un càmping i un restaurant ben animat. És diumenge al migdia, i els flaires de menjar ens convidarien prou a quedar-nos-hi, però hem d'acabar allò que havíem començat.

Just al Molí de Fórnols deixem la carretera i prenem una pista a la dreta que creua el riu la Vansa per un pontet i puja molt fort al costat mateix del càmping. Afortunadament el pujador és breu, però endimonidament intens. Tot seguit la pista s'amanseix, i continua per sobre del riu entremig d'un bosc que ens proporciona una bona ombra, ben d'agrair en un migdia especialment calurós. Anem pujant suaument per l'agradable pista que transita per la riba hidrològica esquerra del riu, paral·lel a la carretera asfaltada, que ho fa per l'altre costat. Al cap d'aproximadament 4,5 quilòmetres de pista arribem a sota mateix de Tuixent, que tenim alçat davant nostre. Accedim a la carretera i pugem fort l'últim quilòmetre sota un sol de justícia.

Tanquem així el cercle d'una bonica ruta per l'alta vall de la Vansa, en què hem pujat fins el bonic poble de Josa per iniciar l'ascens al coll de Jovell, acaronant el Cadinell. Per la falda del Cadí hem anat baixant cap a Cornellana, Fórnols i fins a Montargull, on hem tornat a remuntar la vall al peu del riu. El més interessant de la ruta són els bonics paisatges i el trànsit pels petits pobles, poc alterats per la modernitat, plàcids i en harmonia amb l'entorn.

Després de dinar i de plegar les bicicletes, pugem ja motoritzats fins al bonic poble d'Ossera, un encantador nucli on diversos artesants han trobat un indret perfecte per desenvolupar les seves habilitats. Imprescindible comprar formatge de cabra del Serrat Gros, conegut arreu ja que ha guanyat diversos premis a nivell mundial. També val la pena enfilar-se fins un turó al nord del poble des d'on podrem contemplar una bonica panoràmica alçada de la vall de la Vansa, amb el Cadí al fons. I finalment, ja de tornada, acabem la nostra visita a la vall fent un tomb per Josa. És un dels pobles més petits, però també més encantadors, sobretot gràcies a la seva situació sobre un petit turó que emergeix enmig de la vall. Un lloc especialment bonic és l'església de Santa Maria i Sant Bernabé, al cap d'amunt del poble, i sobre un bonic pont natural de roca.

Imatges