Petit Peric (2.690 m.)

• 

  El Petit Peric davant de Camporrells

• 

  Iniciem la llarga pujada de la pala sud

• 

  Interminable pala sud del Petit Peric

• 

  Al fons l'estany de la Bollosa

• 

  Arribant al cim, amb el Canigó al fons

• 

  Puig Peric i Puig de la Portella Gran

• 

  L'Àngel gaudint del descens

• 

  Llarg, ample i constant descens

• 

  Baixem per les pistes amb el Canigó a l'horitzó

A llevant del Puig Peric hi trobem el seu germà petit, més amable per recórrer'l amb esquís gràcies a la seva llarga pala sud, de pendent moderat i constant que, amb bona neu, garanteixen una bona baixada. Hi accedirem des de l'estació d'esquí de Formiguera, on pujarem fins la seva cota alta, carenarem la serra de Mauri i baixarem cap a l'idíl·lic refugi i estanys de Camporrells. Voregem la base est del cim i anem a buscar la pala sud, per on pujarem fent llargues diagonals. Excel·lent baixada, fàcil i sostinguda.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí de Formiguera (Capcir)
• Distància: 18,65 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.350 metres
• Temps: 7:30 hores
• Dificultat: F / S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Cerdanya Editorial Piolet (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Després de moltes súpliques a Sant Pere, encarregat de les qüestions meteorològiques, finalment ens obsequia amb un cap de setmana de bon temps. I l'aprofitem per anar a gaudir de la neu que encara queda en abundància pels nostres Pirineus. Farem avui una ruta fàcil però llarga, amb una distància considerable així com un bon desnivell. Des de l'estació d'esquí de Formiguera pujarem la serra de Mauri i baixarem a Camporrells. Tornarem a posar pells i enfilarem el cim per la popular pala sud, molt apta per a l'esquí. De tornada cal tornar a posar pells des del refugi de Camporrells cap a la part alta de l'estació d'esquí. Avui som un grupet ben maco de quatre persones i un gos: la Sílvia, l'Àngel, el Lluís, jo mateix i la incansable i dòcil Xica.

El Petit Peric és un cim molt adient per fer amb esquís, ja que és fàcil i progressiu. Només té una pega: l'aproximació és llarga vagis per on vagis. Els recorreguts més normals per accedir-hi són per la presa de la Bollosa, per l'estació d'esquí dels Angles o per l'estació d'esquí de Formiguera. Triem aquesta última opció per conèixer la zona lacustre de Camporrells, a la base est del cim. Així doncs ens dirigim fins a la capital històrica del Capcir, i des de la petita població encara pugem uns quilòmetres més fins a l'estació d'esquí, on aparquem i preparem els estris.

Creuarem gairebé tota l'estació d'esquí de baix a dalt per la vora de les pistes. No és precisament la sensació de sol·litud de muntanya que voldríem, però és el petit peatge per una excursió que, més endavant, sí que serà molt més tranquil·la. Remuntarem els 600 metres de desnivell de l'estació en una hora i mitja, a ritme suau. També hi ha l'opció d'adquirir el forfait de rando i pujar fins al cap d'amunt de l'estació amb els remuntadors. Triem l'opció més soferta i farem tota la ruta pels nostres mitjans. Així doncs anem per la vora de les pistes que enfilen la serra de Mauri, en clara direcció oest. Anem encadenant pistes, amb pendent moderat excepte alguns punts més drets.

Un cop deixem enrere el brogit dels remuntadors encara ens queda pujar una mica més per lloms suaus de la capçalera de la serra de Mauri. Aquí el vent ha fet mal i la neu escasseja, tot i això podem anar negociant el pas sempre amb els esquís als peus. Avancem una mica més fins que ens situem al tombant oest de la petita serra, on ja veiem davant nostre l'objectiu final, el Petit Peric i el seu germà gran, el Puig Peric més enllà. Traiem les pells i comencem un breu descens cap al refugi i els estanys de Camporrells. El camí per baixar no és del tot clar, ja que estem en un bosc esclarissat i hi ha traces per tot arreu. Finalment trobem el tram més obert, i sense problemes baixem per una pala molt suau fins als peus de l'estany del Mig de Camporrells, a la riba del qual hi ha el bonic refugi de fusta, gairebé colgat de neu.

Tornem a posar les pells i voregem l'estany per l'esquerra. Deixem la visita al refugi per la tornada. Creuem el desguàs de l'estany i ens dirigim cap a la base de les parets del Petit Peric, que ens mostra una cara est rocallosa i feréstega. Faldejarem aquesta cara abrupta per la base i anirem a fer un gran revolt per buscar la cara sud, més progressiva i esquiable. Creuem un tram de bosc esclarissat i baixem uns pocs metres sense treure les pells fins un sot on hi ha un petit estanyol. Aquí fem un flanqueig ascendent per evitar una volta més llarga pel Pla de les Carboneres. El darrer tram del flanqueig hi trobem neu molt dura que ens fa serrar les dents uns minuts.

Anem tombant cap a la dreta per encarar la llarguíssima pala de la cara sud del Petit Peric. És una pala que es fa interminable pujant i que voldries que no s'acabés baixant. Té una inclinació moderada i progressiva, i és molt ampla. La neu és força dura tot i el sol i l'elevada temperatura. Suposem que la mica d'aire que fa no deixa acabar de transformar la neu. Amb el pendent i l'inclinació a sud s'estova una mica, però no tant com crèiem. La neu es veu pentinada per algun episodi de pluja. Tot i això és abundant i en condicions òptimes per pujar amb les pells sense necessitar ganivetes en cap moment.

Tracem llargues diagonals per guanyar desnivell progressivament, alhora que gaudim de les àmplies vistes de l'entorn: el Canigó en l'horitzó més llunyà, el Puig Peric a la nostra esquerra, i a l'esquena l'ample estany de la Bollosa. La pujada es fa llarga, amb l'afegit de no veure mai el punt culminant fins que pràcticament hi arribes. Però ja estem pensant en la baixada, que promet divertida. Anem guanyant metres fent zetes ben amples fins que finalment arribem a la cúspide. Davant nostre s'alça imponent el Puig Peric, germà gran del nostre objectiu d'avui. Aprofitem el bon temps per descansar uns minuts i dinar, tot fent petar la xerrada amb una parella de Girona que també són al cim en aquell moment.

El panorama és amplíssim: Puig Peric, Puig de la Portella Gran, Tarbesó, Baixollada, Roc Blanc, Roc de Madres, Canigó, cims de l'Olla de Núria, Tosa, Carlit,... És un lloc molt agradable i obert, i el dia esplèndid. Abans d'agafar mandra ens mobilitzem i ens preparem pel descens. La baixada és fàcil i molt agradable. La llarga pala es pot agafar per tot arreu, i té un pendent suficient per gaudir d'un bon descens sense cap tram complicat. La neu, com dèiem, ha transformat ben poc, suficient per baixar còmodament i gaudir del descens. L'hi faltava una cuita per trobar aquella cremeta òptima, però vam gaudir d'una bona baixada.

Un cop al final de la pala girem cap a l'esquerra i fem el flanqueig per sobre del clot on hi ha el petit estanyol. Tornem a posar pells i ens encarem cap al nord per pujar suaument i trams planejar fins a l'estany mitjà de Camporrells i fins al refugi del mateix nom, on passem a fer-hi una ullada. És un refugi molt acollidor, tot de fusta i avui gairebé cobert de neu fins al sostre. És guardat i a dins l'estufa de llenya donava un bon caliu. Tot i que convida a fer-ho, no ens aturem, ja que ara ens toca remuntar gairebé 200 metres de desnivell fins a la serra de Mauri. Es fan llargs per l'acumulació d'hores, quilòmetres i desnivell.

Creuem el plató superior de la serra de Mauri i arribem a les pistes d'esquí quan ja han tancat, de manera que tindrem un descens només per nosaltres. Tornem a posar-nos en posició d'atac i baixem per les pistes de l'estació de Formiguera amb els ulls posats als últims rajos de sol que il·luminen el Canigó, que tenim enfront. Baixada fàcil i agradable per les pistes desertes fins a la base de l'estació, on tanquem la ruta de gairebé 19 quilòmetres, 1.350 metres de desnivell i 7:30 hores.

Ha estat una excursió amb esquís ben agradable fins un cim ample i panoràmic, molt adequat per la pràctica de l'esquí de muntanya. Probablement no és un gran clàssic per la llarga aproximació i pels dos canvis de pells, però val la pena recórrer aquests paratges nevats, gaudir de les vistes aèries de la zona lacustre de la Bollosa, la tranquil·litat de l'idíl·lic sector de Camporrells i l'excel·lent baixada per la pala sud.

Imatges