Mont-ros (628 m.) i Baumes de Caxurma

• 

  Alzinar de la Serra de Mont-ros

• 

  Mare de Déu de Mont-ros

• 

  Mare de Déu de la Devesa

• 

  Entrem a les baumes de Caxurma

• 

  Interior d'una de les sales

• 

  Laberint de blocs i esquerdes

Des de l'encimbellat i estètic poblet de Castellfollit de la Roca marxem de pla fins a trobar la serra de Mont-ros, i la remuntarem per un petit viarany que recorre la carena tot creuant un alzinar. Dalt del cim queden les restes de l'església i els vestigis d'un antic castell. Baixem per l'altre banda fins a la riera de Santaló, on canviem de direcció i continuem baixant cap a la Mare de Déu de la Devesa. Seguim avall i trobem les baumes de Caxurma, un conjunt d'esquerdes entre grans blocs, que formen curiosos pasatges subterranis.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Catellfollit de la Roca (Garrotxa)
• Distància: 9,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 410 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Alta Garrotxa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ens refugiem del fort vent del cap de setmana a la Garrotxa, on la temperatura és molt agradable, un pantà tèrmic enmig de zones més fredes. Farem una ruta curta amb l'interès principal de visitar les baumes de Caxurma, unes cavitats formades pel fraccionament de grans blocs. Les balmes són molt a prop de Castellfollit de la Roca, i per fer la ruta un pèl més llarga i aprofitar el matí, pujarem també fins al Mont-ros, un petit turó on hi havia hagut un castell.

Abans de començar fem una parada a Cal Enric, un forn tradicional conegut per les seves galetes, i d'altres especialitats. Ben esmorzats comencem a caminar i creuem el poble pel carrer principal i en direcció oest. Gairebé a les últimes cases prenem una pista a l'esquerra, i al cap de poc un camí a la dreta, enmig d'horts. Trobem una pista i l'anem seguint. Baixem prop d'un torrent que queda per sota de la carretera d'accés al poble. Avancem entaforats per la pista, sense interès, i anem pujant entremig d'un bosc que ens deixa entreveure el poble a l'esquerra.

Arribem a la casa de Can Passavent, i aquí cal parar atenció perquè hem de prendre un camí poc definit al principi. Passem al peu mateix de la casa i trobem els rastres de sender per sobre d'uns camps erms. El caminet comença a remuntar la serra de Mont-ros per l'arrodonida carena. Avancem per un espès alzinar sense vistes. Pujarem una bona estona per dins del bosc, i finalment arribem al cap d'amunt, al Mont-ros (628 m.) Dalt hi trobem l'església de la Mare de Déu de Mont-ros, sense coberta, però amb les parets i el campanar dempeus. A la vora també hi havia hagut un castell, tot i que no en queden restes.

Seguim per l'altra banda desfent la pista que arriba a dalt l'església. Baixem només uns metres, fins al primer revolt, on la deixem i prenem un camí molt poc evident que comença a baixar entre les alzines. Arribem al collet del Castell i seguim per una vella pista fins al coll Sesfages. Anem baixant la serra de Mont-ros pel sentit oposat per on havíem pujat, i arribem a creuar la riera de Santaló, a partir de la qual el camí canvia de direcció i baixa per un tram obac cap al nord-est. Trobem una pista i la creuem, ja que a l'altra banda el camí continua baixant. Cal parar atenció perquè les cruïlles són poc evidents.

Al cap de poc de baixar arribem a l'ermita de la Mare de Déu de la Devesa, un lloc bonic, planer, assolellat i amb bones vistes cap a la capçalera de la Garrotxa i el Ripollès. Al voltant de l'ermita hi ha una taula amb bancades que ens conviden a aturar-nos i dinar. Tot seguit baixem per una pista i l'abandonem abans d'arribar al mas Santaló, que veiem uns metres més amunt. El camí baixa pel bosc i al cap d'uns minuts arribem a les baumes de Caxurma.

Enmig d'una zona humida, plena de molsa i falgueres, trobem un caos de grans blocs fraccionats que han produït grans esquerdes i cambres subterrànies. Ens entaforem en diverses esquerdes tot observant l'interior d'aquestes cavitats, que permeten diferents recorreguts, seguint esquerdes i passos més o menys estrets. Algunes de les cambres tenen una dimensió considerable.

Sortim de les baumes i continuem baixant. Uns minuts més tard, seguint sempre el camí ara marcat amb senyals de pintura groga, arribem a la base de la cinglera basàltica sobre la qual es basteix el poble de Castellfollit. Creuem l'antic pont, reconstruït amb ferro, i prenem un caminet que puja fort fins al poble, on fem un volt pels carrers estrets i ben apariats del nucli antic. Tanquem així una ruta curta i fàcil, d'interès moderat, però que ens porta a les curioses balmes de Caxurma, i el sempre interessant poble de Castellfollit de la Roca.

Imatges