Volta als Mallos de Riglos

• 

  Riglos i els Mallos

• 

  Absoluta verticalitat del Mallo Pisón

• 

  Mallo Firé

• 

  Els Mallos i el riu Gállego, a la posta de sol

• 

  Contemplant la posta de sol sobre els Mallos

• 

  Formidables parets dels Mallos de Riglos

Una volta a les impressionants moles vermelloses de sediments conglomerats ens permet contemplar la seva verticalitat i les formes curioses. Des del poble de Riglos avancem cap a la base del mallo Pisón, i el voltem fins a buscar l'ample canal que puja entre aquell i el mallo Firé. Pugem fort per un caminet fins a situar-nos per sobre dels mallos, observant-los per darrera amb els últims rajos de sol sobre el riu Gállego. Prop del refugi Roseta comencem a baixar i tanquem el cercle voltejant el vessant nord i est.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Riglos , Osca (Espanya)
• Distància: 5,23 quilòmetres
• Desnivell positiu: 435 metres
• Temps: 2:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia:

Itinerari

Crònica

De camí cap al sector més occidental dels Pirineus fem una aturada al poble de Riglos per conèixer una mica més aquest curiós entorn, marcat clarament per unes grans moles rocoses, conegudes a tot l'Aragó com a mallos, de gran verticalitat i un marcat color vermellós. Les característiques roques vermelloses són conglomerats d'origen sedimentari, format per còdols compactats amb arenes i graves vermelloses. És un dels grans paradisos de l'escalada a Espanya, amb vies clàssiques i prestigioses. Els que no tenim el grau suficient per escalar en aquesta zona, ens podem conformar contemplant-ne la poderosa estètica, i fent recorreguts més fàcils per l'entorn, igualment interessants.

Sortim amb la Sílvia de Riglos a la tarda, ja que tenim previst fer una volta curta. Hi ha un camí indicat i batejat amb el pompós nom de Camino del Cielo que ens permetrà fer la volta als mallos, pujant per la característica canal que separa les dues torres principals. Des del mateix poble de Riglos caminem pels carrers estrets i ben arreglats fins la part alta. Des de les cases situades més amunt del poble s'aixequen directament les altíssimes parets dels mallos, formant un indret de singular bellesa.

Passegem de pla per la base de la impactant paret del Mallo Pisón. Es poden veure fàcilment nombroses vies d'escalada que surten directament des d'aquest punt. És curiós el contrast entre la plana de la base de les parets i la verticalitat absoluta d'aquests monstres de roca. Realment sorprenent. Caminem poc a poc, mirant amunt, embadalits pel panorama. Des de dalt els voltors ens observen. També hi ha alguns escaladors encara a les parets. A la cara oest del gran Mallo Pisón sobresurt un petit mallo adossat, un grill separat de la paret principal que rep el nom del Puro, per la seva peculiar forma. També s'escala.

Un cop hem voltat la cara sud i oest del Mallo Pisón, caminant de pla i badant cap a totes bandes, ens trobem davant per davant del Mallo Firé, l'altra gran elevació singular de la zona. Entremig dels dos s'obre una amplíssima canal d'uns 200 metres d'amplada, la distància que hi ha entre les dues grans parets. El Mallo Firé és més estilitzat, i tot i que des del davant sembla una única agulla, quan l'anem voltant veiem que té 5 puntes ben diferenciades.

El camí comença a pujar fort per la canal, i anem guanyant alçada ràpidament entre les grans parets. Avancem sense encantar-nos, ja que tenim poca estona de llum. Pugem decidits en direcció nord, esbufegant, fins trobar una bifurcació. Canviem de direcció i girem a la dreta per acabar de pujar fins al cap d'amunt de la gran canal, on hi ha un mirador natural. Des d'aquest bonic mirador contemplem la posta de sol rere els Mallos, amb el riu Gállego que observem enllà entre les siluetes de les dues grans moles. Uns instants molt bonics.

Des del mirador encara pugem uns metres més, ja més suaus, i passem prop de la petita cabana-refugi Roseta, sense acabar d'arribar-hi. Des del petit replà sota el refugi comencem a baixar pel vessant est. El sender és evident i baixa en diagonal cap a la base del Mallo Colorado, una altra elevació separada del conjunt principal dels Mallos de Riglos. El camí baixa encara més, zig-zaguejant, prop dels petits mallos Chichín i Herrera. Seguim baixant per l'est dels Mallos, i els contemplem de lluny, admirant encara més la verticalitat, formes i colors.

El camí desemboca en una vella pista, i la seguim planejant fins al poble de Riglos, on entrem quan comença a fosquejar. Tanquem així una ruta curta, de només 2 hores, però magnífica, voltant les peculiars i impressionants elevacions dels Mallos de Riglos, i observant-los tant des de la base com des d'una certa distància. Una volta fàcil i sorprenent.

Imatges