Orhi (2.017 m.)

• 

  Port de Larrau i pic d'Orhi

• 

  Boires al vessant francès

• 

  Iniciant l'aresta summital

• 

  Teulades d'Otsagabía

Des del port de Larrau es dibuixa cap al nord una línia carenera, intensament verda, que culmina al punxegut pic d'Orhi. És un cim característic, fàcil i fotogènic, molt conegut i apreciat a Navarra i tot Euskal Herria. Una fàcil passejada de poc més de 2 hores ens permet pujar i baixar gaudint d'uns pirineus encara verds i arrodonits que a partir d'aquí comencen a prendre caràcter. Combinem la breu ascensió amb la passejada pel poble navarrès d'Otsagabia, típic i pintoresc.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Port de Larrau, Otsagabía (Navarra, Euskal Herria)
• Distància: 4,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 435 metres
• Temps: 2:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Belagua - Roncal, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Port de Larrau	00:00	00:00	0,0
Pic d'Orhi	01:00	01:00	2,2
Pausa	00:22	01:22
Inici	00:44	02:06	4,5

Crònica

Tanquem la nostra ruta pel Bearn francès retornant al vessant sud dels Pirineus a través del port de Larrau, conegut i apreciat pels ciclistes, especialment des del vessant francès, on està considerat hors categorie, és a dir, duríssim. Pel vessant francès té un pendent mitjà de gairebé el 8%, mentre que pel vessant navarrès té una mitjana de poc més del 4%. Tot pujant còmodament conduint podem apreciar la duresa dels pendents i els revolts que es recargolen per anar superant els pendents herbats a banda i banda, farcits de bestiar rumiador.

El pic d'Orhi és un cim modest, que tot just sobrepassa els dos-mil metres. Té però l'honor de ser el primer de fer-ho venint des de l'Atlàntic. A diferència de les moles rocoses que havíem ascendit aquests dies, l'Orhi és un cim arrodonit i herbat fins al cap d'amunt, una gran pastura inclinada que s'aixeca sobre el coll. Un marcadíssim camí arrenca des del mateix coll i ressegueix la carena pràcticament fins al cim. Més que una excursió és una passejada, però és molt agradable i avui ens ve de gust fer un descans actiu en aquest bonic indret.

Des del port de Larrau comencem a caminar resseguint el camí carener. És d'hora, i encara hi ha pocs excursionistes, però més tard ens en creuarem molts baixant. És un cim fàcil però molt estimat. És molt estètic, ja que forma una bonica aresta allargassada amb herba que arriba fins al mateix cim. Pujant contemplem com les valls del Bearn estan cobertes per la boira, mentre que el sol il·lumina el cantó navarrès.

Resseguim el camí ben fresat i anem guanyant alçada progressivament, sense córrer, gaudint d'aquest bonic paisatge verd. A la mateixa línia carenera veiem un conjunt de palomeras, uns amagatalls que fan servir els caçadors durant la tardor per disparar sense pietat contra els coloms i altres bèsties voladores. Al camí se li uneix un altre que ve des del túnel que hi ha aproximadament un quilòmetre més enllà del port. Anem pujant pel camí de la carena fins que veiem que se n'aparta per evitar un tram més dret. Per donar una mica més d'emoció a una ruta ben plàcida, abandonem el camí i grimpem directament per la carena. Poc més amunt el pendent s'amanseix i continuem caminant tranquil·lament.

La ruta fa diverses ondulacions, i després d'un tram planer arribem a l'aresta summital. El pendent s'accentua i la pujada esdevé intensa. En tot cas però és curta, i al cap de pocs minuts hem superat el tram més dret que ens deixa directament a la línia summital. El camí ben traçat recorre recte la línia que ens separa del vèrtex geodèsic que assenyala al cim, gairebé de pla uns metres enllà. Hi acabem d'arribar tot passejant.

Al cim s'hi està bé, i reposem uns minuts. Contemplem els voltors que ens sobrevolen arran, amb el seu planeig majestuós. Cap a totes bandes els vessants herbats dominen. Els colors d'Euskal Herria arriben a la màxima expressió a la primavera, quan els verds intensos de les pastures combinen a la perfecció amb les teulades vermelloses de les seves masies.

Per baixar no prenem la mateixa ruta exactament, sinó que una mica per sota seguim un evident camí que baixa pel vessant sud fins una petit pla suspès on pasturen un ramat de vaques, indiferents a l'anar i venir d'excursionistes. Tot baixant ja ens creuem amb nombrosos grups que aprofiten el matí de diumenge per pujar aquest bonic i característic pic.

Acabem de baixar tot passejant fins al port, on arribem després d'una excursió breu de dues hores, però intensament bonica. Ja amb el cotxe acabem de baixar fins al poble d'Otsagabia, diuen que un dels llogarrets navarresos més bonics. Les seves teulades a quatre aigües de color roig intens, els carrers empedrats i costeruts, les seves àmplies places i les edificacions de pedra formen un conjunt molt bonic i agradable per passejar.