Petretxema (2.371 m.) per la vall d'Ansebère

• 

  Agulles d'Ansebère, des de la sortida

• 

  Gave d'Ansebère

• 

  Al fons les Agulles d'Ansebère

• 

  Creuem una zona de pastures

• 

  Refugi d'Ansebère

• 

  Tartera sota les agulles

A l'oest de la població bearnesa de Lascun descobrim una de les valls pirenenques més boniques que culmina sota les impressionants agulles d'Ansebère. Després de creuar una zona de bosc frondós i plàcides pastures, ens situem sota la paret nord de les agulles, en un paisatge increïblement vertical, oníric, gairebé irreal. Pugem al coll i fàcilment assolim el cim enmig d'un panorama sublim.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Pont de Lamary, Lascun, Aquitània (França)
• Distància: 10,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.195 metres
• Temps: 7:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Senda de Camille, Editorial Alpina (1:25.000) o Ossau/Vallée d'Aspe, IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pont de Lamary	00:00	00:00	0,0
Cabanes d'Ansebère	01:05	01:05	2,9
Coll de Petretxema	01:25	02:30	4,8
Pic de Petretxema	00:55	03:25	5,4
Pausa	00:53	04:18
Cabanes d'Ansebère	01:28	05:46	8,0
Pausa	00:37	06:23
Inici	00:47	07:10	10.8

Crònica

Havia sentit dir que la vall d'Ansebère era un dels llocs més bonics dels Pirineus, però encara no hi havia anat. Ara puc confirmar plenament aquesta apreciació. La vista de la cara nord de les Agulles d'Ansebère és colpidora, ja que aquestes formacions rocoses s'aixequen amb una verticalitat gairebé impossible. Aquesta verticalitat combinada amb l'esbeltesa de les seves formes ofereixen un espectacle poc habitual als Pirineus. Sembla que ens haguem traslladat a les Dolomites, ja que estem davant d'unes moles calcàries extraordinàriament retallades i verticals.

Ja l'aproximació al punt de sortida és un espectacle en si mateix. El poble de Lascun és molt bonic, amb una arquitectura simple i elegant alhora que s'ha mantingut inalterable a la modernitat. La vall d'Ansebère o de Lascun s'orienta d'est a oest, i és tributària de la vall principal d'Aspe, orientada de nord a sud. S'hi accedeix per la carretera N-134 que des del coll de Somport a la frontera amb Espanya baixa fortament per la vall d'Aspe. Una carretera secundària puja fort cap a l'oest, i després d'uns quants revolts arribem a la població. Suspesa sobre la vall principal, després de la forta pujada arribem a la gran plana de Lascun, envoltada de camps i pastures molt ben apariats. Tot l'entorn és de gran bellesa.

Sense acabar d'arribar al poble, trobem l'indicador a l'esquerra per anar a la vall d'Ansebère. Comença una pista estreta però asfaltada que passa entre camps i petites bordes i arriba als ponts de Masousa i Lamareich. Aquí comença una pista forestal que puja fort entremig d'un bonic bosc atlàntic amb avets i bedolls. Al cap d'uns quilòmetres trobem el pont de Lamary, i un petit aparcament on deixar el vehicle.

Al costat mateix de l'aparcament, en una pastura un xic alçada, ja veiem de lluny les agulles d'Ansebère amb les primeres llums del matí. La vista és fantàstica tot i la llunyania. L'entorn és molt bonic. Es combinen prats oberts on cavalls i vaques pasturen plàcidament amb boscos espessos i humits, amb avets, falgueres i molsa. El rierol serpenteja entre pedres cobertes de molsa. I al fons les esbeltes agulles. Un paratge de postal.

Creuem el riu pel petit pont i continuem caminant per la pista, ara intransitable per als vehicles. Només els pastors hi pugem amb quads fins a les bordes més elevades. El traçat és suau, i pugem còmodament al costat del riu que baixa ufanós. Creuem un primer tram de pastures, plena de cavalls feliços amb l'abundància de verd. Més amunt avancem força estona per dins d'un bosc humit, amb el rierol sempre al costat, agradable i refrescant.

Al cap d'aproximadament mitja hora de caminar arribem a un prat ample, on també el bestiar campa plàcidament. Des d'aquest planell tenim una gran visió de les estètiques agulles d'Ansebère, cap on ens dirigirem. En aquest pla conflueixen dues petites valls, la de Pédain que ve de la dreta, i pròpiament la que es desprèn de les agulles d'Ansebère, a l'esquerra. Creuem tot el pla i continuem pel camí de l'esquerra amunt. És una zona freqüentada, cosa ben lògica donada la bellesa de l'indret. El camí és fresat i evident.

Passat el prat tornem a entrar al bosc i pugem més fort, separant-nos del rierol. Fem unes llaçades marcades per superar desnivell, i al cap d'uns minuts desemboquem en un altre prat, on hi ha les Cabanes d'Ansebère. La vista ara de les agulles és més propera, esviaxada a l'esquerra, de manera que veiem principalment l'agulla sud. Al prat hi ha 3 o 4 cabanes, la principal de les quals està habilitada com a refugi lliure. El lloc és realment fascinant.

Pugem ara per una marcada coma que s'encara directament cap al coll sota les agulles. Avancem per una zona oberta, primer per prats inclinats i més amunt sobre la roca. A mitja alçada el camí es bifurca: el GR continua més a l'esquerra, fent una petita marrada per evitar la pedrera. El de la dreta va a buscar la base mateixa de les agulles, i puja més dret. Triem aquesta última opció per pujar, i baixarem per l'altra, de manera que tindrem les dues perspectives. En tot cas els dos camins es veuen en tot moment, ja que és una zona oberta i amb bona visibilitat.

Entremig de rocs de la trencadissa de les agulles pugem cap a la base mateixa de l'agulla sud. La verticalitat és extrema, i el paisatge és sever. En aquesta zona hi ha diverses vies clàssiques d'escalada, algunes obertes pels mítics germans Ravier. Cal tenir coratge per afrontar aquestes vies, ja que només contemplar des de sota la verticalitat ja impressiona.

Anem a buscar l'ampli coll, a l'esquerra de les agulles. Hem de creuar un bon tram de neu, i ens posem els grampons per precaució. Arribats al coll fem una petita pausa i contemplem el canvi de panorama que s'obre cap al sud. Si el nord és trencat i extremadament vertical, el sud és suau i progressiu. Recordem l'altra vegada que vam intentar pujar el Petretxema des del vessant sud, des del refugi de Linza, però el torb ens en va foragitar. El panorama avui és ben diferent, i el sol i el bon temps ens acompanyen.

Prenem el camí menys evident cap a la dreta, iniciant un fort ascens prop de la cinglera. Un camí fàcil va guanyant desnivell fins arribar al cim del Petretxema (2371 m.) El cim es troba separat de l'agulla nord d'Ansebère per una profunda bretxa. Aquesta agulla nord és 7 metres més alta que el Petretxema, i està separada tan sols una vintena de metres en horitzontal, però amb un tall vertical sorprenent. Quan ens aproximem al fil de la cinglera impressiona la verticalitat del vessant nord, que contrasta fortament amb la progressivitat del sud.

Aprofitem el bon dia per estar-nos una estona al cim contemplant el paisatge a vol d'ocell. Quan ens en atipem baixem pel mateix camí fins al coll. Ens tornem a posar els grampons i desfem el tram de gelera. Tendim ara més cap a la dreta pel GR, allunyant-nos una mica més de les agulles. Baixem fort fins a les Cabanes d'Ansebère, on tornem a reposar una estona i aprofitem per dinar amb la vista posada al panorama excels que tenim davant nostre. Havent dinat desfem el camí. Entrem al bosc fins al pla inferior, i des d'allí continuem baixant fins al punt de sortida, tancant una excursió d'aquelles que es recorden.

Sens dubte avui hem recorregut un dels paratges més bells dels Pirineus. No hi ha cap element que desentoni. Des del bonic poble de Lascun on comença l'aproximació, fins al camí de pujada, solcat per un bonic rierol, i envoltat d'amplis prats de verd intens i boscos altàntics ben frondosos. La visió de les agulles és corprenedora, impactant. Una ruta fàcil, impressionant i imprescindible.