Neuvielha (3.091 m.)

Tot i no ser el punt més elevat, aquest cim dóna nom a tot el massís i una àmplia reserva natural que inclou una preciosa zona lacustre. Sortim des de l'estany de Cap de Long i enfilem fins al Pas del Gat. Un llarg flanqueig ens porta a enllaçar amb el concorregut camí normal, on cal superar una llraga travessa per sobre de grans blocs. Una grimpada final per una xemeneia fàcil ens acosta a l'estret cim d'amples panoràmiques.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Estany de Cap de Long, Vielle-Aure (França)
• Distància: 11,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.110 metres
• Temps: 7:00 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Fàcil. Breu grimpada al final.
• Cartografia: Néouvielle, IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Estany de Cap de Long	00:00	00:00	0
Pas del Gat	01:01	01:01	2,0
Enllaç camí normal (base cresta)	01:08	02:09	3,1
Pic de Neuvielha	01:54	04:03	5,6
Estany de Cap de Long	02:59	07:02	11,0

Crònica

La jornada anterior al Pic Long va ser llarga i exigent, molt més dura del que pensàvem. Així doncs per al segon dia ens ho prenem més amb calma. La idea inicial de fer la cresta dels Tres Consellers va quedar descartada amb el petit accident del Pep, el millor escalador del grup, el qual té la mà dreta pràcticament immobilitzada. Ens llevem tard per recuperar-nos de les més de 15 hores del dia anterior, i decidim prendre'ns el dia tranquil·lament. Però a mig matí, veient el dia excel·lent i les poques possibilitats del lloc ens decidim a pujar al Neuvielha per la ruta normal.

Sortim a una hora impròpia de muntanyencs, a dos quarts de 12, quan la majoria d'excursionistes francesos ja estan camí de tornada. La Pilar, amb més seny, ens acompanyarà un tros, però després torna enrere per guardar forces per l'endemà. Així doncs comencem a caminar des de la presa de l'estany de Cap de Long. No és el camí normal, ja que la ruta més habitual surt des de l'estany Aubert. L'accés a aquest estany està restringit, i cal pagar i pujar amb autobús. Com que estem al peu de l'estany de Cap de Long decidim pujar des d'aquí, accedint al pas del Gat i enllaçant llavors amb el camí normal. Aquesta ruta afegeix aproximadament una hora al recorregut habitual.

Creuem la presa per sobre, i just al final surt un camí a l'esquerra que remunta el considerable pendent fins al Pas del Gat a través d'una llarguíssima diagonal. El camí és fàcil i evident, i a mesura que pugem tenim una bonica visió sobre el gran estany de Cap de Long. Davant nostre les escarpades parets del vessant sud del Neuvielha i del Ramoun. En una hora ens situem al Pas del Gat, i guanyem visió cap a la banda oposada. Sota mateix divisem diversos estanys, entre els quals destaca l'Aubert, d'on surt el camí normal.

Des del Pas del Gat cal fer un llarg flanqueig fins a trobar la base de la cresta de Barris d'Aubert, on enllaçarem amb el camí normal. No hi ha camí per a aquest flanqueig, però sí que podem trobar algunes fites, i parant atenció es pot anar seguint un itinerari més o menys lògic. Es tracta de no predre gaire alçada, ja que la base de la cresta on hem d'anar està més o menys a la mateixa alçada que el Pas del Gat. De lluny veiem una bretxa que sembla que sigui el pas per on hem de creuar, però no és així, sinó que cal anar a buscar la mateixa base de la cresta, més a la dreta.

Trobem el camí normal i el seguim rodejant la base de la cresta, la qual segueix molt escarpada cap a la zona del pic Ramoun. Entrem en una zona oberta farcida d'immensos blocs de granit, que cal anar superant tot seguint les mil i una fites que trobem per tot arreu. No hi ha camí definit, però es pot passar gairebé per tot arreu. Pugem a bon ritme, ja que hem sortit tard i sabem del risc de tempestes de tarda. En arribar al caos de blocs tenim davant nostre l'evident bretxa Chausenque, i una curiosa agulla al costat. Nosaltres anem pujant per l'ampla coma, de manera que la bretxa ens va quedant a la dreta. Anem trobant molta gent que baixa, ja que és un cim molt popular.

Avancem una bona estona pels blocs fins a trobar una ampla muralla granítica que cal superar per alguns dels diversos passos marcats amb fites. Cal grimpar en alguns punts, i evitar restes de la glacera en d'altres. Superada la muralla tornem a trobar més blocs, ara però amb més pendent. Mig grimpant els anem superant fins a trobar una evident xemeneia que amb una nova grimpada (II) ens deixa fins al mateix cim.

Des del cim la vista és privilegiada. El cim és estret i aeri per algunes bandes. Contemplem el Pic Long i les seves crestes cap al sud, on vam estar ahir. En sentit oposat el característic Midi de Bigorre ensenya les seves antenes i l'observatori astronòmic. Un cim molt bonic i digne del gran apreci que l'hi reten els muntanyencs francesos. Fem un mos i comencem la baixada pel mateix camí per on hem pujat.

Baixem també força ràpid i avancem diversos grups. Creuem tota la zona de blocs, i un cop la cresta del Ramoun gira deixem el camí principal per tornar a fer el flanqueig fins al Pas del Gat, des d'on baixem còmodament pel camí ja conegut. Ens girem i contemplem l'abrupta cara sud del Neuvielha, amb els núvols cada vegada més espessos. Gairebé triguem tres hores en baixar des del cim fins al punt d'inici, a l'aparcament de l'estany de Cap de Long.

El Neuvielha és un dels cims més populars dels Pirineus, molt estimat pels muntanyencs francesos, ja que és un cim amb grans vistes enmig d'una bonica zona plena de llacs i planells on descansar després del cim i gaudir d'aquest interessant entorn protegit.