Vall de Barcedana en BTT

Sortim des de Llimiana, un bonic poblet d'aires medievals encimbellat sobre el pantà de Terradets. Baixem fins a buscar el principi del barranc de Barcedana, i remuntem íntegrament el fons de la vall. A la part superior ens desviem per visitar l'espectacular Cova Negra de Mata-solana. Tornarem per la banda soleia de la vall, passant per petits poblets com Sant Miquel de Barcedana i contemplant el vessant nord del Montsec de Rúbies.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Llimiana (Pallars Jussà)
• Distància: 30,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 955 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Pallars Jussà, Full comarcal. Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Llimiana	00:00	00:00	0
Cruïlla barranc de Barcedana	00:15	00:15	5,9
Cruïlla Cova Negra de Mata-solana	01:07	01:22	13,9
Accés i visita a la cova	01:06	02:28	15,4
Mata-solana	00:34	03:02	18,2
Sant Martí de Barcedana	00:34	03:36	22,7
Sant Miquel de la Vall	00:12	03:48	24,0
Sant Cristòfol de la Vall	00:15	04:03	26,6
Llimiana	00:17	04:20	30,0

Crònica

Ahir recorríem el Montsec de Rúbies enfilant fins al seu punt més elevat i tornant pel vessant sud. Avui programem una ruta més suau pel vessant nord del Montsec, de caràcter més arrodonit i pacífic en contrast amb l'abrupta cara sud. La Vall de Barcedana és una zona tranquil·la, de mitja muntanya i escassament poblada. Ametllers i oliveres són els cultius més freqüents, i conjuntament amb la ramaderia ovina constitueixen les principals ocupacions dels pocs veïns d'aquesta vall. El turisme és pràcticament inexistent.

Situem el punt de sortida a l'elegant poblet de Llimiana. El seu nucli es troba dalt d'un petit cingle situat estratègicament sobre la zona del pantà de Terradets. Aquesta posició privilegiada de vigia sobre el pas natural del Congost de Terradets fa que hi hagi referències molt antigues de poblament. De tot el nucli destaca fortament la bonica església romànica de Santa Maria, de tres naus i tres absis molt grans i decorats amb arcuacions cegues. Segons s'explica són els absis més grans de Catalunya.

Sortim en baixada, l'única forma possible de sortir del poble. Baixem fort per la carretera revirada que porta al peu del pantà de Terradets. Poc abans d'arribar al peu de les aigües, trenquem a l'esquerra i iniciem la pista que remunta tot el barranc de Barcedana, a la base nord del Montsec de Rúbies. La pista és bona, amb pendent suau i progressiu. Està tota la pista marcada com a GR, i en tot cas és molt evident i no té pèrdua possible. Avançarem durant una bona estona pujant suaument però amb algun repetjó sobtat. Durant tota aquesta pujada tindrem poques vistes, ja que circulem principalment per terreny boscós. A la dreta ens queden els pendents que s'enfilen fort cap al Montsec de Rúbies, i cap a l'esquerra sí que veiem zones més obertes de cultiu que aprofiten el desnivell suau d'aquesta vall ampla i oberta.

Pugem durant poc més d'una hora a ritme molt suau, gaudint del territori, sempre direcció llevant. Descartem algunes cruïlles que trobem pel camí, com per exemple el camí dels cent revolts que puja a l'ermita de Sant Miquel. Seguim per la pista principal fins que trobem l'indicador de la Cova Negra de Mata-solana. Tal com vam fer ahir, tornem a amagar les bicicletes darrere d'uns boixos i emprenem el camí de pujada que ens conduirà fins aquesta gran cova. Pugem durant aproximadament 20 minuts per camí evident en considerable pujada fins a situar-nos davant de la gran boca de la cova.

La Cova Negra de Mata-solana és una immensa sala subterrània amb accés descendent, i que s'enfonsa poc més de 20 metres. Té uns 70 o 80 metres de profunditat, i és gairebé tant ampla com fonda. És una gran sala imponent, que en alguns punts té més de 10 o 15 metres d'alçada. Hi ha nombroses estalactites i estalagmites, i destaca especialment una gran estalagmita anomenada La Pastora. En aquesta cova s'han trobat restes de poblaments prehistòrics. Gaudim de la immensitat d'aquesta gran sala parcialment il·luminada per la llum que entra per la seva gran boca, i tornem pel mateix camí fins on havíem deixat les bicicletes.

Continuem amunt per la pista, la qual segueix la mateixa tònica: pujada constant, potser en aquest darrer tram més accentuada. Quan gairebé arriba a la capçalera de la Vall de Barcedana la pista tomba a l'esquerra i desemboca a una carretera asfaltada després de passar al peu d'unes granges. Estem a menys d'un quilòmetre de l'Hostal Roig, punt més elevat de la vall i que marca la inflexió cap al vessant sud del Riu Boix. No hi acabem d'arribar, ja que vam estar-hi ahir. Comencem a baixar per la carretera asfaltada, una carretera però molt poc concorreguda, ja que uneix els petits nuclis a penes habitats de la vall.

Fem una petita parada al petit nucli de Mata-solana, format per una petita ermita i unes quantes cases. Parlem amb un noi que sembla que és un dels pocs habitants fixos del nucli. Ens explica que aquí la vida és dura, i que hi ha molt poques oportunitats laborals. Reprenem la marxa i continuem baixant per la carretera. El que ens queda és ja molt fàcil, ja que hem fet pràcticament tota la pujada. Baixant per la carretera sí que tenim una visió panoràmica de la vall, tota compartimentada per camps de cultiu de secà, oliveres o els vistosos ametllers ara que tenen flor.

Arribem a Sant Martí de Barcedana, que tot i tenir nom de sant no té església. És un nucli petit al peu de la carretera. Ens desviem de la baixada per enfilar en pocs minuts fins al nucli de Sant Miquel de la Vall, aquest sí, amb una petita església romànica. Cal superar una curta però intensa pujada per arribar-hi. Fem un volt ràpid pels sinousos carrers del poble i tornem a Sant Martí per continuar la ruta. No gaire més enllà creuem l'últim nucli abans d'arribar al nostre destí, Sant Cristòfol de la Vall, que igual que els altres, és un petit nucli de caràcter agrari i molt poc poblat. Entre plantacions d'ametllers i oliveres acabem d'arribar fins a Llimiana, però abans cal superar l'última i intensa pujada fins dalt del poble, situat dalt d'un turó. Encara farem una volta pel poble gaudint de la seva magnífica església, els carrers estrets d'aire medieval i les vistes cap al pantà i el sector nord dels Montsecs de Rúbies i d'Ares.

La ruta d'avui és un complement ideal per la que vam fer ahir recorrent la part alta del Montsec de Rúbies. Si la d'ahir era una ruta exigent i amb trams no ciclables, la d'avui és un itinerari molt més plàcid, suau i rodador. Gaudim d'un entorn natural molt tranquil, poc poblat i sense explotació turística. Durant la ruta voltem tota la Vall de Barcedana, i contemplem el vessant nord del Montsec de Rúbies. A més a més destaca la impressionant Cova Negra de Mata-solana, de gran magnitud, i el bonic poble encimbellat de Llimiana, origen i final d'aquesta darrera jornada en bicicleta al Montsec de Rúbies.