Cogulló de Turp (1.620 m.)

Comencem una ruta solitària pel vessant nord de la Serra de Turp enfilant pel Barranc de l'Ós fins a guanyar la carena després d'una llarga pujada. Coronem el cim d'aquesta petita serralada, encinglerada i abrupte pel vessant nord-est, i després fem una llarga volta pels planells de la serra del Munyidor. Baixem cap a la petita ermita de Santa Pelaia i tanquem el cercle passant vora el poblet de Perles.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Km. 4,5 carretera L-401, Fígols i Alinyà (Alt Urgell)
• Distància: 18,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.180 metres
• Temps: 8:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Alt Urgell, Mapa comarcal, Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Km. 4,5 carretera L-401	00:00	00:00	0
Coll de la Travessa	02:29	02:29	5,3
Cogulló de Turp	00:24	02:53	6,3
Pausa	00:47	03:40
Santa Pelaia	01:46	05:26	11,6
Pausa	00:23	05:49
Cal Fité	00:45	06:34	14
Perles (prop)	00:53	07:27	16,4
Punt d'inici	00:33	08:00	18,6

Crònica

Després de la fantàstica ruta del dia anterior a la zona de Sant Honorat, canviem els plans que teníem inicialment per aquest diumenge després de parlar amb el David Escofet, del restaurant El Portal, escalador, coneixedor i difusor de la zona i impulsor del portal www.organyaturisme.net. Amb entusiasme ens explica alguns itineraris interessants per aquestes terres, i ens recomana la volta a Serra de Turp, així que ens deixem guiar per les seves indicacions i li manllevem la ruta.

Sortirem del quilòmetre 4,5 de la carretera L-401. Exactament el punt de sortida és el quilòmetre 4, però no hi ha lloc per aparcar fins un bon tros més amunt. Per arribar-hi cal prendre la carretera que va direcció Sant Llorenç de Morunys creuant el Pont d'Espia, just a la cua del pantà d'Oliana (entre Coll de Nargó i Organyà). Una altra opció potser fins i tot més recomanable seria sortir des del petit poblet de Perles, un parell de quilòmetres més amunt.

Amb la gebrada matinal en aquest fred sector nord de la Serra de Turp comencem a caminar carretera avall fins al Km. 4, on prenem una pista de terra cap a l'esquerra que baixa fins al Riu de Perles. El creuem per una passarel·la de fusta, i poc més endavant creuem també el fil d'aigua del torrent de l'Ós per una altra passarel·la. Ens endinsem al fons Barranc de l'Ós, i el seguirem durant llarga estona. Sempre a l'ombra matinal anem guanyant alçada sense descans per dins del barranc, seguint fites.

La pujada pel barranc és llarga i una mica monòtona. Es nota que el camí és antic, per la traça dels seus revolts. També encurioseig el fet que durant molts trams el camí està marcat amb un reguitzell de pedres posades una al costat de l'altre definint la traça. Hi ha milers de pedres a banda i banda del camí. Un bon tros amunt del recorregut també sorprèn un gran pont de roca sobre el barranc. Encara més amunt ens fixem en les restes d'una construcció que aprofitava una balma natural. En un parell de punts el camí travessa una pista que també puja cap a la part alta de la serra, però fent una bona marrada.

Després d'aproximadament dues hores i mitja pujant sense descans arribem al Coll de la Travessa, on ja veiem les escarpades parets del Cogulló de Turp. Des d'aquí prenem la pista cap a la dreta que enfila fort fins al Coll de la Coma de Turp, al nord del cim. Enfilem més fort pel camí que ressegueix la carena i assoleix el cim del Cogulló o Pic de Turp (1.620 m.), on hi ha un vèrtex geodèsic (tombat), i una excel·lent panoràmica. Ens hi esperen un petit ramat de cabres amb dos gossos que les vetllen.

Com que el dia és agradable passem una bona estona al cim gaudint del sol que no ens ha acompanyat en la pujada per l'obaga i fosca cara nord. Contemplem la llarga i escarpada carena que va baixant fins morir prop del pantà d'Oliana. Hi ha diverses vies d'escalada que enfilen l'abrupte vessant sud-est de la Serra de Turp, i una que arriba directament al cim, la Via del Guillem V+ (A0). Un parell d'escaladors acaben aquesta via i fem petar la xerrada. Ens expliquen que no és gens difícil i està ben equipada, i ens l'apuntem per alguna altra ocasió.

Baixem pel mateix camí fins al Coll de la Travessa i encara seguim el mateix camí de pujada un tros més fins prop de la casa del Tilló. Aquí abandonem el camí de pujada i seguim la pista cap a la dreta, tot iniciant un llarga travessa per una zona oberta i planera a la Serra de Munyidor. Creuem una zona de camps de patates, on ens fixem en algunes trumferes, normalment sota terra, on es guarden els "trumfos" un cop collits. És ben coneguda la qualitat de les patates d'Odèn i rodalies.

Passada la petita casa de Can Sadoll ens confonem de camí, ja que no portem track sinó només les indicacions bàsiques. Caldria haver seguit una pista a l'esquerra al cap de poc, i nosaltres pugem fins un turó on hi ha unes antenes. Tot i això enllacem baixant cap a l'altre cantó del turó i tendint lleugerament a l'esquerra fins a trobar un camí poc definit que ens acaba portant una pista que ja és la correcta. Avancem per la pista planejant i en lleugera baixada fins arribar prop de l'antiga mina Juanita, on hi ha un planell rehabilitat després de l'abandonament de l'explotació. Davant nostre veiem la petita ermita de Santa Pelaia, situada en un petit altiplà, al Roc de l'Ermita. Des de la pista principal ens hi acabem d'arribar en menys de 5 minuts. Aprofitem aquest bonic lloc per dinar.

Reculem uns metres fins a la pista principal i l'abandonem per baixar sense camí clar cap a l'esquerra, per uns camps fins arribar a Cal Remellat, una masia deshabitada. Baixem per la pista fins a creuar el torrent de Coll de Boix, on veiem un indicador de camins. Prenem el camí que baixa cap a l'esquerra i que va perdent alçada direcció nord. Baixem una bona estona per camí en algun punt poc definit fins arribar a Cal Fiter, una petita masia abandonada. Hi entrem per curiosejar, ja que la porta no té pany. Sorprèn que a dins hi ha encara molts dels estris que utilitaven els antics habitants. Semblaria que o bé van marxar corre-cuita o quelcom els va passar, ja que van deixar tota la casa parada. Encara hi ha el llit, estris de cuina, sabates, eines del camp,... Es tracta d'una petita masia molt humil que serveix per exemplificar com era la vida en aquesta zona força remota.

El camí baixa més fort fins trobar-se amb el torrent. L'anem seguint sempre avall, creuant algun tram força congost. Finalment la vall s'obre quan ens acostem al poble de Perles. No hi acabarem d'arribar, ja que el poble es troba alçat sobre un turó en sentit contrari a la trajectòria que hem de seguir. Creuem el Riu de Perles i seguim una pista cimentada cap a l'esquerra, tot passant vora algunes cases dels afores del poble. Seguim aquesta pista fins que desemboca a la carretera, i des d'aquesta baixem poc més d'un quilòmetre fins al punt d'inici.

És una ruta força llarga i amb considerable desnivell, amb alguns trams considerablement monòtons. Les vistes des del cim són àmplies, i la cinglera de la Serra de Turp són molt boniques.