Serra de Llancers

Fem una ruta circular en un entorn de mitja muntanya on la tardor ofereix esplèndids colors ocres i tous mantells de fullam. Sortim des dels Hostalets d'en Bas i enfilem fins al panoràmic Sant Miquel de Castelló. Ja dalt la Serra de Llancers, a mig camí entre la Garrotxa i Osona, la resseguim, primer per l'humit vessant nord i després pel més ressec sud. Tornem pel bosc de la Grevolosa, la Freixeneda, el Coll d'Uran i els Rasos de Pibernat.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Hostalets d'en Bas, La Garrotxa
• Distància: 21,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.250 metres
• Temps: 8:27 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Puigsacalm, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Hostalets d'en Bas	00:00	00:00	0
Sant Miquel de Castelló	01:12	01:12	2,7
Coll de Llancers	01:08	02:20	6,0
Pla de la Grevolosa	00:52	03:12	7,6
Collada de Bracons (prop)	00:30	03:42	8,6
El Güell (prop)	01:22	05:04	11,2
La Freixeneda (prop)	00:40	05:44	13,5
Port de la Faja	00:18	06:02	14,9
Coll d'Uran	00:28	06:30	17,0
Portell de Sant Miquel	00:53	07:23	19,3
Hostalets d'en Bas	01:04	08:27	21,9

Crònica

Deixant-nos portar per una doble coincidència ens dirigim cap a la Garrotxa per conèixer la Serra de Llancers. Per una banda un dels lectors del bloc, el Ramon Anglada, ens havia recomanat aquesta zona, i alhora la proximitat de la població de Torelló on el cap de setmana es projectaven les pel·lícules guanyadores del Festival de Cinema de Muntanya ens van portar cap aquest sector. La Serra de Llancers es troba a cavall de les comarques d'Osona i la Garrotxa, i precisament la via de comunicació més important que enllaça les dues comarques, el Túnel de Bracons perfora les seves entranyes.

Mirant mapes i consultant informació per internet havia plantejat sortir de Falgars d'en Bas, però ens diuen que no s'hi pot arribar en cotxe, bé, només hi poden arribar els clients de les masies de turisme rural. Canviem de plans i replanifiquem la ruta. Sortirem de més avall, dels Hostalets d'en Bas, un poble encantador al peu de l'esperó on hi ha l'ermita de Sant Miquel de Castelló. Des de l'àmplia plana on hi ha el poble destaca aquest gran morral coronat per un mirador i una església visible des de molt lluny.

Sortim amb la Sílvia des del mateix poble, el creuem i tendim cap a la dreta seguint senyals de color groc. Creuem el veïnat de Bigorra, ple de cases disperses, i avancem en sentit oest en direcció inequívoca cap a Sant Miquel que veiem sobre els nostres caps. Aviat deixem la pista i prenem un camí a la dreta que s'endinsa en un bosc espès i humit. La pluja dels darrers dies ha deixat un terreny anegat; tot és humit i l'aigua brolla arreu. El camí comença a serpentejar i guanyar desnivell. Rellisquem força sobre el mantell de fulles que cobreix tot el camí, però el sender és fàcil i evident, i avancem sense problemes.

Pugem amb decisió pel camí marcat, sense visió pràcticament ja que el bosc és molt espès. Després d'una hora de pujar i pujar creuem el Portell de Sant Miquel, un pas estret entre la roca molt característic just abans de trobar el camí que pocs metres més a l'esquerra ens deixa a l'esplanada on hi ha el mirador i l'església de Sant Miquel. Tot i la seva modesta alçada, 953 metres, la vista cap a la plana garrotxina és sensacional. Contemplem el paisatge i tot seguit desfem els últims metres fins a retrobar el camí principal. Continuem a l'esquerra i de seguida trobem una cruïlla indicada. Prenem el camí de la dreta que torna a pujar suaument cap als Rasos de Pibernat. Anem seguint senyals i creuem la zona oberta dels Rasos, dirigint-nos ja cap a la base de la Serra de Llancers.

El camí recorre el vessant nord de la serra, a mitja alçada. Es tracta d'un camí força planer, ja que bàsicament va flanquejant. És un terreny molt obac, humit o més aviat anegat aquests dies. Hi ha un altre camí que circula per dalt la carena, però no sabem si des d'aquí és possible pujar-hi, per tant seguim l'indicat i evident. Cap a la nostra dreta tenim, sempre que els arbres ens ho permeten, una bona visió lateral del Puigsacalm i la seva serra, a l'altra banda de la fonda riera de Joanetes. Anirem seguint aquest camí obac d'est cap a oest, gaudint d'un paisatge de tardor ben bonic en un gran fageda.

Anem avançant fins arribar al Coll de Llancers, una flexió al mig de la Serra que la parteix en dos. Aquí el camí canvia de vessant, i ara continuarem cap a l'oest però per la banda soleia. El vessant sud és molt diferent, també creuarem una gran fageda, però amb els arbres ben despullats i les fulles seques al terra. La sensació de caminar sobre un tou de fulles és gairebé de semiflotació. El traçat del camí s'endevina entre el fullam, i anem avançant pràcticament de pla. El caire de la serra ens queda poc més amunt a la nostra dreta.

Al cap d'una bona estona de caminar ens situem gairebé a l'extrem occidental, sota el Pla de la Grevolosa, un petit promontori al final de la serra que, com que el mapa el marca com un petit cim ens hi enfilem. Deixem el còmode camí i pugem amb penes i treballs relliscant sobre les fulles en fort pendent. Des de dalt tenim una bonica vista del vessant nord de la Serra, i el veí Puigsacalm. Si hem patit per pujar més complicat esdevé baixar, amb constants cops de cul. Sembla que es pot baixar cap al coll de Bracons directament pel vessant nord, però com que ho veiem força dret, i sobretot molt moll, tornem a baixar pel vessant sud per recuperar el camí principal. Uns metres més endavant el camí desemboca en una pista.

Estem a pocs metres de la Collada de Bracons, però no cal acabar-hi d'arribar. El camí que seguíem desemboca en una pista que seguim cap a l'esquerra durant uns metres. Al cap de ben poc s'endevina un camí a l'esquerra que comença a baixar cap al bosc de la Grevolosa. Comencem a baixar pel camí enfangat fins arribar a una antiga pista, on hi ha la font de la Grevolosa, que surt de la roca. Al seu voltant una magnífica fageda amb arbres enormes. Just al peu de la font el camí es bifurca, i hem de seguir l'antiga pista cap a l'esquerra. La pista va baixant suaument deixant els grans faigs a la dreta.

Anem perdent alçada, i aprofitem un petit planell al sol per dinar. Reprenem la marxa i continuem baixant. Creuem el poc definit Collet de la Cometa, i seguim baixant per una pista fins arribar prop de les cases del Güell i el Prat de la Vola. En arribar a aquesta cruïlla descartem la pista de l'esquerra (que va al Prat de la Vola), descartem també la de la dreta (que va al Güell) i seguim de dret per la pista que passa al peu del torrent. Aquí cal parar atenció perquè és un dels punts en què el camí és menys definit. Creuem el riu i de seguida tombem a l'esquerra. Marxa una pista, però no l'hem de seguir, sinó que hem de buscar el rastre d'un camí encara més a l'esquerra que comença a enfilar el suau llom del Puig de l'Eugassa. De seguida trobarem fites i la fresa del camí.

Pujarem una bona estona, ja que cal recuperar uns 200 metres de desnivell. Passem sota el Puig de l'Eugassa i continuem pujant fins a vorejar el Puig de la Freixeneda. El voregem pràcticament en rodó, i anem a passar ben a prop de la masia. Transitem vora unes pastures i sortim a una pista més principal. Caminarem per la pista en lleugera pujada durant una estona, tot passant sota la Serra de Cabrera. Arribem al Port de la Faja, un coll molt ampli enmig de pastures. Deixem a la nostra esquerra la masia de la Faja, sota uns prats. Deixem també la pista per on veníem i continuem a l'esquerra per una de secundària. Planegem per pista bona per on no sembla que hi transiti gaire ningú. Passem el Molí de la Faja i tornem a pujar una mica més fort fins uns planells on tornem a planejar. Des d'aquesta planells tenim una bona perspectiva de la llarga Serra de Llancers. Avancem de pla, vorejant per sota el turó de la Creu del Rabadà. Arribem al Coll d'Uran.

Arribats al Coll d'Uran ens hem de fixar en un camí que comença a baixar a la dreta per la fageda sota el Puig Satoies. Deixem el camí principal, que segueix la carena per dalt, i comencem a baixar per una espessa fageda. El camí és estret, i està indicat amb senyals de color groc. És un tram molt bonic, estret i solitari. Comença a enfosquir, i la despullada fageda pren encara un aspecte més novel·lesc. Baixem suaument per la fageda una bona estona, sense tenir gaire sensació d'on som, ja que és un bosc tancat. Veiem de lluny cap avall el característic morral de Sant Miquel. Encara costarà arribar-hi, ja que no hi anem de dret, sinó que el camí torna als Rasos de Pibernat i llavors pel camí que ja coneixíem del matí acabem d'arribar al portell que hi ha sota l'ermita.

Desfem el camí de baixada que ja coneixíem, i que ens ocupa una hora més. Arribem de fosc, i engegem els frontals abans d'arribar, ja que el bosc és espès i el camí irregular. Ha estat una bona ruta senderista, sense cap mena de dificultat. Un itinerari per gaudir dels boscos, els colors i l'olor de la tardor.