Intent al Pic d'Aguiló

Després d'una llarga aproximació arribem al refugi Prat d'Aguiló, als peus de l'espectacular cara nord del Cadí, disposats a enfilar el Pic d'Aguiló per la Canaleta. Enfilem els primers pendents, però la inconsistència de la neu acumulada dificulta la progressió, alhora que la fa insegura. Decidim doncs recular convertint el que havia de ser una activitat alpinística en una tranquil·la i llarga excursió.

Tweet

Fitxa

! Activitat inacabada.

• Tipus de sortida: Alpinisme
• Lloc de sortida: Pista Prat Aguiló, Montellà, (Cerdanya)
• Distància: 17,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 920 metres
• Temps: 7:25 hores
• Dificultat: -
• Sensació de dificultat: -
• Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

La frontera entre l'èxit i el fracàs gairebé sempre ve determinada per l'expectativa. Avui hem fracassat en el propòsit inicial de pujar el Pic d'Aguiló per la Canaleta, però hem gaudit d'una tranquil·la excursió amb excel·lents vistes cap a la cara nord del Cadí. Ens ho mirem doncs amb esperit positiu i guardem com a record els bonics paisatges en un ambient de pau i silenci que només es pot assolir en l'època hivernal.

Passem la nit prop de Montellà, a 3 o 4 quilòmetres de Martinet de Cerdanya. Amb els primers rajos de sol que despunten als cims de les muntanyes prenem la pista que marxa direcció sud en direcció cap al refugi Prat d'Aguiló. Un rètol indica aquesta pista als afores de Montellà. La pista està en bones condicions, però pocs quilòmetres després, en una raconada la neu ens impedeix continuar. Hi ha molt poca neu, però la suficient perquè la furgo no vulgui avançar més. Tocarà una llarguíssima aproximació, primer indici que potser el destí d'avui no era la millor opció.

La idea inicial era recórrer la Canaleta d'Aguiló, un corredor amb pendent moderat d'uns 45º i amb algun pas de roca de II, segons la quantitat de neu. A mesura que ens vam anar acostant a les parets vam identificar perfectament la canaleta, però també vam veure que hi havia molt poca neu i la vam descartar. La segona opció era la Canal Ample, al costat de la primera, de pendent similar però més ampla i fàcil.

Des del revolt on aparquem caminem llarga estona per una pista eterna, en pujada constant i sempre en direcció a les parets del Cadí que es veuen lluny. Passem el Coll de Jou on la pista fa una àmplia giragonsa. Continuem per la pista monòtona fins arribar al Coll de l'Home Mort, on ja guanyem una visió més propera de les parets del Cadí. Seguim ara els senyals del PR C-124, i adrecem un tram de pista per camí. La neu sovint amb gel a sota dificulten la marxa. En alguns punts la neu s'acumula, i l'avenç és penós. Un darrer tram de pista ens apropa al petit aparcament que hi ha uns metres abans del refugi. Tombem a la dreta i arribem al refugi Prat d'Aguiló.

Qui no hagi estat en aquest refugi s'ha perdut una de les millors vistes de la cara nord del Cadí, i qui no hi hagi estat a l'hivern es perd un espectacle grandiós. Només venir aquí ja compensa l'esforç esmerçat, i aquesta recompensa serà la que ens endolcirà el disgust de no assolir l'objectiu.

El refugi Cèsar August Torras està situat al Prat d'Aguiló, una gran esplanada situada al peu mateix de les parets del Cadí, concretament sota el Pic d'Aguiló (2.494 m.) El lloc és idíl·lic, ja que la visió frontal de la paret nord del Cadí, amb les seves canals nevades és una autèntica meravella. El refugi està tancat aquesta època, tot i que la part lliure sí que estava oberta (10 places en absència de guarda). Arribem al refugi després de 2 hores i 15 minuts de caminar. Fem una petita pausa per contemplar el paisatge i menjar uns ganyips. Ens mirem l'objectiu i comencem l'aproximació.

L'itinerari és evident, ja que la canal és just davant nostre. Només cal avançar per uns lloms amb escassa vegetació fins a la base de la paret, i llavors començar a pujar. Al principi trobem poca neu, però aviat ens posem els grampons ja que hi ha gel a sota. Anem pujant i aviat veiem que la neu és inconsistent i mal repartida. El vent ha fet estralls, i tan aviat toquem les pedres com ens enfonsem fins a mitja cuixa. Costa molt avançar, i al cap d'una estona estem fatigats.

Anem deixant enrere la vegetació i trobem les pales ja més pendents a la base de la paret. Aquí la situació de la neu empitjora. Hi ha molta neu acumulada, però és del tot inconsistent, i ens enfonsem molt. Fem una cata i veiem que hi ha uns 60 cm. de neu pols no cohessionada que descansa directament sobre la roca. Avancem una estona més per una zona oberta amb un pendent d'uns 30 o 35º. El piolet no es clava, i mà i piolet s'enfonsen sota la neu. Amb aquestes condicions no es pot continuar. Costaria molt d'avançar i no és prou segur. Amb certa recança però sense dubtar-ho girem cua.

No sense dificultats tornem al refugi, on aprofitem per dinar. Un ramat d'isards ens observen tranquils des dels assolellats prats al nord del refugi. Estan creixent núvols que ens aconsellen començar la tornada, ja que encara queda un bon camí per desfer. Tornem doncs sobre els nostres passos una mica tristos per no haver pogut fer l'activitat prevista després d'una aproximació tan llarga.

Probablement no vam encertar en l'elecció de la ruta. Les canals del sector de Prat d'Aguiló s'acostumen a fer més endavant, quan la pista d'accés ja està lliure de neu. Possiblement alguna ruta del sector d'Estana hauria estat millor opció, però de tot s'aprèn. En tot cas ha estat un plaer recórrer en absoluta sol·litud aquest sector tan espectacular del Cadí