Sant Aniol d'Aguja i Salt del Brull

Com a contrapunt de la dura jornada anterior fem un recorregut fàcil en el segon dia a l'Alta Garrotxa. Remuntem la riera de Sant Aniol pel concorregut camí que porta fins a l'ermita que li dóna nom, i acabem d'arribar fins al Salt del Brull, on l'aigua es precipita des de força amunt fins un bonic gorg. Una passejada fàcil i entretinguda al peu de l'aigua entremig del congost.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: 3r aparcament de Sadernes, Montagut i Oix, (Garrotxa)
• Distància: 10,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 215 metres
• Temps: 09:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Alta Garrotxa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
3r aparcament després de Sadernes	00:00	00:00	0
Sant Aniol d'Aguja	01:12	01:12	4,1
Salt del Brull	00:36	01:48	5,2
Inici	01:27	03:15	10,3

Crònica

Fem un dia de descans actiu després de l'exigent i espectacular jornada d'ahir en què vam recórrer els Cingles de Gitarriu i el Puig Basssegoda. Avui ens ho prenem amb més calma, i com que tenim poca estona ja que hem de tornar d'hora ens limitem a recórrer un itinerari molt habitual i fàcil, a l'abast de tothom, fins i tot els poc habituats al senderisme. Aquest itinerari és molt popular, ja que la seva nul·la dificultat, el poc desnivell i la bellesa de l'entorn conviden a molts excursionistes però també turistes a visitar aquest bell engorjat.

Poc cal explicar del recorregut, ja que és evident i ben senyalitzat. Nosaltres sortim del tercer aparcament després de Sadernes, al costat del Pont de Valentí. Podem baixar per un caminet que arriba al peu del Pont de Valentí i continuar pel vessant dret hidrogràfic o fer-ho per una pista que marxa a l'esquerra una mica més amunt, i que remunta inicialment pel vessant oposat de l'aigua, tot i que aviat es troben. Una bona opció és anar per una banda i tornar per l'altra. Per rapidesa triem avançar per la pista. Baixem al peu del riu, que haurem de creuar diverses vegades ajudant-nos de les pedres col·locades estratègicament per evitar el remull, i també d'algun pont. Avancem per una pista poc transitada al peu de l'aigua i aviat creuem la riera. Seguim pel camí evident, deixant la riera a l'esquerra.

El camí és frescal, ja que l'orientació nord-sud fa que els rajos de sol no il·luminin aquesta zona congosta fins ben entrat el matí. El camí s'obre a les Planes de la Muntada, on veiem una gran casa a la nostra esquerra, uns quants metres elevada sobre la base del riu, garantint-se així una millor insolació. Avancem fins la petita resclosa del Gomarell. A partir d'aquí la riera s'engorja encara més, i ens ofereix unes boniques banyeres de color verd turquesa. El camí passa arrambat a la paret, en alguns punts gairebé sobre mateix de l'aigua. El terreny és molt humit, i no val a badar.

Passem sota les espadades parets del Cingle Trencat tot recorrent el tram més engorjat i espectacular del camí. Creuem un pont i seguim pel vessant dret hidrogràfic, és a dir, el cantó esquerre pujant. Al cap de poc passem de nou la riera ara per unes passeres on cal aplicar certes dosis d'equilibrisme. Avancem una estona més pel bonic camí, fresat, evident i molt transitat, sobretot per famílies que decideixen passar un matí a l'aire lliure en un entorn natural. Aviat veiem una fumera al costat de l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, i és que precisament avui la gent del Centre Excursionista de Banyoles estan fent la jornada anual de conservació i millora de l'entorn. Això ens permetrà visitar l'ermita, habitualment tancada. Creuem el pont sota mateix de l'església i acabem d'arribar-hi.

Entrem a l'ermita de Sant Aniol, romànica, d'una sola nau i de volta de canó. No ho coneixíem i ens sorprèn trobar-hi una cripta sota l'església, aprofitant una cova natural. Com que portem frontals hi baixem. Tot seguit decidim continuar un tram més fins arribar al Salt del Brull. Seguim el camí que marxa al costat mateix de l'ermita en direcció nord. En pocs minuts arribem al Gorg Fosc, una gran piscina natural. A partir d'aquí no hi ha camí i cal avancar entre les roques, al peu mateix de l'aigua, anant per una banda o altra segons ens indiqui el propi terreny. En cas que la riera baixi plena la progressió seria difícil sense material d'aigua. En pocs minuts ens situem sobre les roques que hi ha al peu mateix del Salt del Brull i del gorg que hi ha a sota. És un racó bonic i encantador, tot i que la poca quantitat d'aigua li resta espectacularitat.

Tornem enrere i passem de nou per Sant Aniol. Seguim el camí vell, abans que fessin el pont, però ens obliga a creuar l'aigua per unes passeres que ja no utilitza pràcticament ningú, i ara sí cal aplicar bé l'equilibrisme. Retrobem el camí principal i el desfem tot caminant tranquil·lament, gaudint del paisatge i la conversa. Volíem pujar al Salt de la Núvia, però anem curts de temps, i com que en aquesta zona hi ha prou feina ho deixem per una altra ocasió.