La neu, molt més abundant del que prevèiem, frustrarà per partida doble la sortida que teníem prevista, primer al pic d'Escobes i després al de Fontargent. Sortim de la plàcida Vall d'Incles i al cap de poc de caminar ja veiem inviable accedir al pic d'Escobes a causa de la neu dura. Fem un intent al Fontargent, i tot just pugem un tros més amunt del coll. No assolim el cim però gaudim d'esplèndides vistes sobre els estanys.
Fitxa
- Tipus de sortida: Alta Muntanya
- Lloc de sortida: Pont de la Baladosa, Vall d'Incles, Andorra
- Distància: 10,7
- Desnivell positiu: 990 metres
- Temps: -
- Dificultat: F
- Sensació de dificultat: Fàcil. Trams molt pendents.
- Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)
Crònica
En un sol matí acumulem una doble frustració, ja que no aconseguim cap dels dos pics que provem. Inicialment teníem la idea d'enfilar-nos al pic d'Escobes, un dels més bonics del Principat d'Andorra. No comptàvem en què hi hagués tanta neu, i no anàvem prou prepararts. Sortim des del pont de la Baladosa, l'últim punt on es pot accedir amb vehicle al fons de l'ampla vall d'Incles. Comencem a pujar en direcció est seguint el curs del riu Juclar, per un camí ja conegut d'alguna altra sortida. Passem al cap de pocs minuts l'àrea de pícnic i comencem a pujar pel caminet. Anem trobant trossos amb neu, però es poden sortejar fàcilment. Passada una bonica cascada i un pont comencem a trobar acumulacions de neu importants, en estat molt dur, pràcticament glaçat. Rellisca molt i no portem grampons. Veiem que en cap cas assolirem el cim, ja que falta molt i no és dels més senzills. Girem cua i tornem al punt d'inici.
Posem ara esperances en un objectiu més modest, el pic de Fontargent. Des del pont de la Baladosa seguim la mateixa direcció per la que continuaria la vall d'Incles. Pugem per un camí ben marcat amb senyals grocs i de l'Alta Ruta Pirenaica que enfilen de forma considerable al peu del riu Manegar. Pugem i pugem per terreny obert amb vistes a la vertical paret sud del pic de Fontargent. Per assolir el cim cal arribar primer fins al coll homònim situat a la dreta del cim, i després començar un tram molt més dret per fortes pendents fins a la carena, i tot seguit resseguir-la fins al punt més elevat. L'orientació de la vall és sud-oest, pel que comptem que hi haurà menys neu. Així és, i pugem fins al coll fàcilment.
El port d'Incles o de Fontargent canvia de vessant, i és el punt en què cal canviar de direcció i començar a pujar fortament cap a l'esquerra. Abans però cal contemplar el bellísim paisatge que s'albira des d'aquest punt. Cap al nord veiem els bonics estanys naturals de Fontargent, i a sobre mateix la piràmide del Pic Negre de Juclar. Trobem una parella de jubilats molt muntanyencs i molt simpàtics que ens conviden a fer un te i amb qui compartim una bona xerrada. Tot seguit comencem a enfilar amunt, primer per un tram de tartera de blocs i tot seguit per una canal diagonal d'herba amb molt pendent. En aquest lloc cal anar amb molt de compte ja que no té cap dificultat però tampoc tens llocs on agafar-te més enllà de les herbes punxants. Seguim algunes fites que anem trobant i esquivem com podem els trossos amb neu. Arribem a guanyar la carena, és a dir que pugem el tram més costerut. En assolir la carena veiem tot el llom que ens queda fins al cim, totalment cobert de neu, i decidim girar cua. Baixem amb molt de compte pel pendent herbat, tornem al coll i desfem la vall fins al punt d'inici.
Sens dubte la sortida d'avui ha estat un fracàs, però buscant la part positiva hem arribat fins un punt amb vistes privilegiades. El contrast del blau dels estanys, la foscor de les muntanyes de gneis i la neu incipient són d'allò més suggerents.
Afegeix un nou comentari