Provem una de les noves vies ferrades que s'han obert al Pirineu d'Osca. Es tracta d'una via molt vertical i aèria, amb alguns passos fins i tot extraplomats. Hi ha un parell de ponts força espectaculars. Té diversos passos entretinguts, alguns en què cal tibar fort de braços, i altres en què cal fer moviments atlètics o gairebé contornsionistes.
Fitxa
- Tipus de sortida: Via Ferrada
- Lloc de sortida: La Foradada de Toscar, passat el poble
- Distància: 1,5 quilòmetres
- Desnivell positiu: 240 metres
- Temps: 3:20 h.
- Dificultat: B/C
- Sensació de dificultat: Una mica difícil. Via molt vertical, amb curts extraplomats. Cal força de braços.
Crònica
Com a complement de la dura jornada d'ahir al Perdiguero, avui proposem fer una activitat més relaxada, o almenys és el que crèiem. Amb la Queralt, l'Àngels, la Sílvia i el Dani ens encaminem fins al petit poble de La Foradada de Toscar (Osca). Tot venint des de Benasc, després de creuar el congost de Ventamillo i passat Campo continuem per la carretera N-260 direcció Ainsa fins passar pel costat del poble de La Foradada de Toscar, on no cal entrar. Aproximadament un quilòmetre després del poble, enmig d'una recta llarga trobarem una pista discreta que marxa cap a la dreta. Hi ha un petit indicador de fusta que gairebé no es veu des de la carretera. A l'altra banda de la carretera hi ha un monument de Frank Norton en homenatge al rei Gonzalo de Sobrarbe i Ribagorça, format per unes grans llances metàl·liques. La pista és practicable amb 4x4, però és més recomanable aparcar al peu de la carretera i pujar a peu els 15 minuts que ens separen del peu de la via.
Arribem a l'inici de la via a una hora poc adequada per a la pràctica de qualsevol activitat a l'aire lliure en ple estiu. Són gairebé les dues i fa un sol de mil dimonis. L'avantatge és que no trobarem ningú que ens faci nosa. Ens col·loquem el material i comencem a pujar. La via ja comença amb una paret espectacular, totalment vertical, i que segueix el vèrtex d'un marcat esperó. Després d'uns metres de pujada l'itinerari fa un pas lateral i s'encaixona dins d'una canal totalment vertical. Cal fer un petit flanqueig voltant aquesta canal encaixonada, i tot seguit sortir per una altra paret tancada darrere del mur inicial.
La via té un recorregut molt estudiat i distret, i ressegueix les diverses parets d'una gran cresta de roca laminada on creuem els seus diversos "grills" o làmines, canals i esperons. La primera part és la més vertical, i constantment estem canviant de paret, amb alguns curiosos passos laterals. En algun cas cal posar un peu en una paret i l'altre en la paret del costat. Després de la primera paret vertical la via recorre una zona encaixonada i estreta, enllaçant diverses parets, amb alguns lleugers extraploms. No és un tram difícil, però cal forçar els braços ja des del principi. En diversos punts de la via trobarem parabolts equipats per abandonar-la fent ràpel. És una bona idea portar una corda i rapel·ladors per si cal abandonar.
Sortim del tram encaixonat i fem un curt flanqueig molt exposat. La via està molt ben equipada, i la sensació de seguretat és absoluta en tots els punts. Passem aquest curt flanqueix, passem un petit pont de fusta i tornem a entrar en una zona encaixonada on trobarem un pont tibetà. El més difícil del pont és entrar-hi i sortir-ne. La resta és fàcil, sobretot perquè és curt. Tot i això és un terreny molt aeri, i cal parar atenció. Sortim del pont i emprenem una paret amb algun pas extraplomat. En un punt a mitja alçada cal canviar de paret fent un pas llarg. No és difícil, només cal un moment de decisió. Un altre curt tram de paret i arribem al cap d'amunt de la cresta de roca, on tenim una vista espectacular, ja que som en un estret cim molt aeri.
Comença la segona part de la ferrada. Cal baixar del cap d'amunt de la cresta, i ho fem mitjançant alguns esglaons i les preses naturals de la roca. Baixem uns metres fins arribar a un llarg flanqueig per un tram molt aeri de roca llisa vertical. El flanqueig no té dificultat tot i la seva espectacularitat. Voregem de nou un esperó i canviem de vessant. Arribem a un tram ombrívol on hi ha un llarg pont amb passeres que ens permetrà creuar fins a l'altra banda de la paret, on començarem el tercer tram.
El pont de les passeres és fàcil, i de nou el més difícil és entrar-hi ja que cal passar per sota del cable que ens servirà de passamà en un lloc ben vertical i incòmode. Els primers passos s'han de fer sense passeres, directament amb els peus al cable. Un cop trobem les passeres la cosa ja és molt més fàcil, tot i que el pont tremola una mica. Anem passant un a un, guardant una certa distància prudencial fins al començament del pont, ja que els darrers metres fins a l'entrada són una mica extraplomats, i per tant és millor esperar tres o quatre metres abans, i no progressar fins que la persona que hi ha davant ha assolit l'altre extrem.
Passat el pont comença el tercer tram de la via. La ferrada perd intensitat, ja que els passos que trobarem a partir d'aquí són més convencionals, sense el "divertimento" de les zones anteriors, on el canvi constant de paret i de trajectòria feia la ruta molt entretinguda. Comencem a pujar una paret amb esglaons, sense més dificultats. El més molest és el sol que bat de valent. Poc més amunt trobem un tram menys inclinat en què tenim tibadors per a les mans, i els peus haurem de pujar en adherència. Potser el més destacat del tercer tram és que està una mica menys equipat que la resta, i permet jugar una mica més amb la roca. Posats a buscar algun punt millorable, potser encara s'ha equipat massa aquest tram, ja que no té gran dificultat.
Encara haurem d'encadenar un parell de parets més amb esglaons, i finalment un bonic diedre. Sense més dificultat arribem al punt més elevat de la via després d'una bona estona recorrent aquesta entretinguda ferrada. Ens reagrupem tots plegats i comencem a baixar per un camí molt costerut, amb trams equipats amb corda. En poc més de mitja hora tornem a arribar al peu de la via, després d'un camí dret i incòmode.
Ha estat una experiència molt gratificant, ja que la ferrada ha superat les nostres expectatives. És una via molt explosiva i intensa, sobretot en el primer i segon tram fins arribar al pont de les passeres. El tercer tram és més convencional i perd trempera. Tot i això coincidim tots plegats en què és una via molt divertida i recomanable.
Afegeix un nou comentari