Volta als XII Apòstols

En un dia d'impàs preveiem una ruta curta, tot i que s'acabarà allargant, per arribar fins al peu de la muntanya coneguda com a Dodici Apostoli, al peu del refugi homònim. La pujada és bonica i entretinguta, però la tornada és molt més llarga i pesada del que preveiem.

Fitxa

• ! Dades aproximades
• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Dos del Sabion, després de pujar amb el telecabina i telecadira
• Distància: 21 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.300 m. metres
• Desnivell negatiu: 2.500 m. metres
• Temps: 07:30 h.
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Gruppo di Brenta, Kompass (1:25.000)

Crònica

Acabarem el nostre recorregut per les Dolimites a la zona de Brenta, l'àrea més occidental del massís. El grup de Brenta és un massís relativament allunyat de la resta de les Dolomites, i fins i tot hi ha veus que en discuteixen el lligam. És una zona amb grans elevacions, ja que les muntanyes s'aixequen fortament des de les fondes valls assolint alçades superiors als 3.000 metres. Els seus cims més elevats són la Cima Tossa (3.173 m.) i la Cima Brenta (3.150 m.). Prenem com a camp base la turística població de Madonna di Campiglio, coneguda a l'hivern per la seva gran estació d'esquí.

Volíem dedicar dos dies a recórrer la Via delle Bochette, una interessant ferrada en altura, però en ser dissabte no hi havia plaça al refugi, i per tant vam decidir posposar-ho un dia, i dedicar la jornada sobrera a fer una caminada fàcil i poc exigent, ja que el dia següent tindríem una jornada molt dura. Seguint les recomanacions d'un llibre decidim pujar fins al refugi dels XII Apòstols i fer una ruta circular, envoltant el cim del mateix nom. La ruta de pujada és prou interessant, però la baixada es va allargar molt més del previst, i el que havia de ser una ruta curta per un dia de descans actiu es va convertir en una llarga i feixuga caminada, molt pesada en el darrer tram, per pista i amb una llarguíssima baixada.

Ens desplacem fins al poble de Pinzolo, més avall de Madonna di Campiglio, seguint la vall de Rendena. Des d'allí prenem un telecabina que alhora enllaça amb un telecadira que ens acosta fins al petit cim de Doss de Sabion, on hi ha un refugi. Des d'aquest punt comencem a caminar perdent força alçada, en direcció contrària per on veníem amb el telecadira. Seguim el camí 357 fins enllaçar amb el 307, que anirem seguint. Baixem fins un ampli coll, el Passo Bregn de l'Ors. En aquesta cruïlla de camins passem al costat d'una petita capella i prenem ara un camí més estret que marxa cap a l'est, i està indicat. Comencem a pujar fins a buscar la Val di Nardis, primer per una zona més plana fins arribar a un ampli circ, i després amb una forta pujada.

Hi ha força gent que puja fins al refugi, ja que és un lloc molt popular a la zona. Pugem a bon ritme, tot i que després del circ la pujada és forta. Un tros amunt trobem algun tram equipat amb cable per facilitar l'accés, tot i que no és imprescindible. Aquest tram és conegut com la Scala Santa. Mica en mica anem tendint cap a la dreta, i ja veiem el refugi sobre una gran roca. Per sobre destaca el cim dels XII Apòstols, que té una capella excavada a la seva base. Arribem al refugi i veiem amb sorpresa que hi ha moltíssima gent que han volgut aprofitar el dissabte assolellat. Acabem d'arribar fins a la capella, per un caminet al peu de la roca amb cables per facilitar el pas, lleugerament aeri.

La capella dels XII Apòstols està excavada a la roca, i per fora té una forma de creu. Dins hi ha un munt de plaques en record de persones que han perdut la vida a la muntanya. És un lloc molt benerat pels habitants de la zona. Deixem la capella i acabem de pujar fins al collet, a pocs més de 10 minuts del refugi. Des del collet veiem la cara més vertical de la muntanya dels XII Apòstols. Aprofitem el bon temps per dinar, i aviat comencem a baixar per una tartera força dreta però de bona pedra. Quan comencem a baixar veiem unes protuberàncies que surten de la roca i que semblen imitar la forma del quadre dels XII Apòstols, i d'aquí el nom de la muntanya i el refugi. Perdem alçada ràpidament fins a trobar el camí més còmode.

Baixem pel camí durant una bona estona fins a trobar la pista, al costat d'una granja, la Malga Movlina. D'aquí en pocs minuts més arribem a un aparcament de cotxes del parc natural. A partir d'aquí comencen les complicacions, ja que desapareix la senyalització, precisament l'únic dia que no portàvem el GPS. Seguim la pista principal, ja que no veiem cap altre camí. Al cap d'una estona ja veiem que no anem pel bon camí, però segons el mapa la pista porta al mateix lloc. La pista es fa molt llarga, ja que fa molta volta. Retrobem la ruta que havíem de seguir, però no hi ha marques enlloc. La pista continua baixant, i es fa eterna, molt més llarga del que preveiem. Després de molta estona baixant arribem fatigats i tips de pista al poblet de Massimeno. Des d'aquest passem a Carrisolo i finalment a Pinzolo, punt d'origen.

La ruta d'anada ha estat interessant, fins als peus del cim dels XII Apòstols. La tornada ha estat infernal, ja que hem fet molts quilòmetres de pista, avorrida i pesada. El que volíem que fos un dia de semi-repòs ha acabat amb un bon cansament de cames de tan baixa. Problement la ruta hauria estat molt més interessant si haguéssim tornat al telecadira, ja que hauria estat molt més curta i hauríem estalviat la pesadíssima pista.