Ferrada Cascata di Fanes

Una bona alternativa per un dia de descans actiu és arribar-se fins a la vall de Fanes, al parc natural d'Ampezzo. Després d'una còmoda caminada comencem una ferrada breu però divertida i intensa. El tret característic d'aquesta via és el fet de passar pel darrere mateix d'una impressionant cascada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Via Ferrada
• Lloc de sortida: Aparcament Val di Fanes
• Distància: 9,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 400 m. metres
• Temps: 03:30 h.
• Dificultat: A (Poc difícil)
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Cortina d'Ampezzo e Dolomiti Ampezzane, Tabacco (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Aparcament Val di Fanes	00:00	00:00	0
Bifurcació ferrada	01:09	01:09	3,4
Camí tram superior i tornada a inici ferrada	01:05	02:14	4,7
Final Ferrada	00:44	02:58	6,3
Aparcament Val di Fanes	00:35	03:33	9,5

Crònica

Aparquem la furgo a l'aparcament del parc natural de les Dolomites d'Ampezzo de la vall de Fanes, on hi ha una oficina d'informació. Per arribar-hi cal prendre la carretera que des de Cortina d'Ampezzo es dirigeix cap a Dobbiaco-Toblach i cap a Àustria, i al cap d'uns quilòmetres tombar a l'esquerra quan vegem els indicadors del parc natural. En arribar al costat de la caseta d'informació ens sobta que no hi hagi ningú, i pensem que potser és a causa de ser avui dia festiu. Veiem però que l'hora d'obertura és a partir de les 10:00! Nosaltres però, avui també comencem tard la sortida, ja que fins entrat el matí ha estat plovent. Esperem que pari de ploure, i quan veiem que fa una estoneta que no plou decidim començar la ruta, conscients que tard o d'hora ens acabarem mullant de nou.

Comencem a caminar per una pista asfaltada que puja molt suaument, al costat mateix de la caseta d'informació del parc. El camí és fàcil i còmode, pensat per a les famílies o per accedir-hi amb cadires de rodes. Molts arbres i arbustos tenen cartells indicant l'espècie. Només caminar per aquesta zona ja és un plaer, ja que l'entorn és molt bonic, amb gegantins avets i un sotabosc verd i frondós.

Al cap d'una estona la pista deixa de ser asfaltada, però continua sent molt còmoda. Anem seguint el curs del riu, però a diferent alçada. De sobte arribem al Ponte Alto, un pont que fa honor al seu nom, ja que s'eleva molts metres sobre el profund engorjat que fa el riu. Aquest pont és conegut i estimat per la gent de la zona, ja que fins a principis de segle hi havia hagut una taverna molt concorreguda al seu costat. A més a més, aquest pont atresora una llegenda molt bonica d'amor i odi.

Poc després del pont arribem a un petit planell on hi ha la indicació per accedir a la cascada i també a la via ferrada. El fort soroll d'aigua ja indica que la cascada és propera, que baixa molta aigua i que el salt és molt alt. Després del planell marxa un camí aeri, equipat ja amb cable de vida, tot i que es pot passar sense lligar-se. Arribem fins a la cascada, però no seguim la ferrada, ja que volem tirar una mica més amunt pel camí principal. Segons ens han informat més amunt hi ha una altra ferrada curta, i volem fer les dues.

Continuem pujant pel camí, indicat com sempre amb senyals vermells. Al cap d'una estona comença a ploure, però continuem. Passem pel costat d'una altra cascada, no tan vertical, però igualment espectacular. Passem per un pont sota mateix de la cascada. Poc més amunt la pluja s'intensifica, i trobem unes antigues coves o mines on ens refugiem. Ens entretenim observant uns petits cucs molt prims que hi ha a l'entrada de la cova. Quan la pluja baixa d'intensitat decidim girar cua i tornar enrere. En un temps tant variat, de nou, al cap d'una estona deixa de ploure i fins i tot veiem algunes ullades de cel blau.

Arribem de nou al peu de la cascada. Ens posem el material amb la intenció de seguir la ferrada, que és circular i es pot fer en aproximadament mitja hora. El nom de la ferrada és Sentiero Attrezzato Giovanni Barbara, però tothom la coneix com la ferrada de la cascada de Fanes. Passem el camí aeri i arribem al punt on cal passar la cascada per sota. Impressiona molt, ja que la cascada baixa amb molta aigua. Quan t'hi acostes el soroll és eixordidor. Fa por per la força de l'aigua, però a mesura que t'hi acostes es pot veure que el pas és fàcil, i que simplement cal passar per una bauma natural que forma la roca. Gairebé ni ens mullem, només pels esquitxos.

Arribats a l'altre cantó de la cascada cal pujar lleugerament, i després iniciar un camí de baixada primer sense cable enmig d'una canal, i al cap de poc per un tram vertical equipat amb cable de vida i també alguns esglaons. Baixant aquest tram s'arriba al fons del barranc, des d'on es pot veure la cascada en tota la seva magnitud. El salt és vertical i molt espectacular, d'uns 60 o 70 metres. La quantitat d'aigua que baixa és brutal. Havia vist algunes fotos, i no té res a veure amb el volum d'aigua actual. Ens dirigim a la base de la cascada, on hi ha un pont metàl·lic que ens permetrà passar a l'altre costat i iniciar el camí de tornada al punt d'origen.

Travessar el pont és fàcil, ja que hi ha una petita barana que serveix també per ancorar els mosquetons. És fàcil, però impressiona ja que l'aigua en caure amb tanta fúria produeix una forta bromera i un vent moll que ens deixa completament xops. Passem ràpid i comencem una breu i fàcil ferrada ascendent, amb alguns passos força aeris. El tram de pujada en principi és una altra ferrada, la Lucio Delaiti, però es tracta en realitat de la continuïtat de la primera. En pocs minuts més som al punt d'inici. Des d'aquí, per la còmoda pista tornem al lloc on hem aparcat i començat la ruta.

Avui hem fet una sortida curta, adequada per un dia de descans actiu, per fer una excursió en família, per combinar-la amb alguna altra excursió, o com ens ha passat a nosaltres per aprofitar un dia de mal temps. És un lloc molt bonic, i la breu ferrada té encant, ja que el pas per sota la cascada és realment espectacular.