Gavarnie - Tucarroya

Sortim des del fons de la vall per buscar un sender que enfila fort fins al refugi de les Espuguettes, des d'on tenim una excel·lent visió de les muntanyes del circ de Gavarnie. Continuem fins creuar el coll de l'Hourquette d'Alans, fem un llarg flanqueig i enfilem el fort pendent de la canal de Tucarroya. Des del peculiar refugi ubicat enmig de la bretxa de Tucarroya contemplem la cara nord del Mont Perdut.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya / Alpinisme
• Lloc de sortida: Prop de Gavarnie
• Distància: 16,4 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.690 m. metres
• Temps: 09:30 h.
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Mitjana. Itinerari molt llarg. Fort pendent a la canal de Tucarroya.
• Cartografia: Monte Perdido - Vignemale, Editorial Alpina (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Prop de Gavarnie	00:00	00:00	0,0
Prop Cabane de Pailla	01:04	01:04	2,0
Refugi d'Espuguettes	00:31	01:35	3,3
Hourquette d'Alans	01:02	02:37	5,4
Inici Canal de Tucarroya	01:23	04:00	7,7
Bretxa de Tucarroya	00:58	04:58	8,8
Hourquette d'Alans	01:54	06:52	11,5
Parada	00:36	07:28	11,5
Refugi d'Espuguettes	00:52	08:20	13,5
Punt d'inici	01:10	09:30	16,4

Crònica

En la sortida d'avui no farem cap cim, però sí que arribarem a un punt ben emblemàtic, la Bretxa de Tucarroya, un tallat enmig de l'escarpada cadena muntanyosa farcida de cims de més de tres-mil metres. Inicialment havia pensat en acabar d'arribar fins als cims dels Astazous, però aviat vam veure que la ruta era excessivament llarga per fer-la en un dia, i no portàvem material per fer nit al refugi de Tucarroya. Així doncs ens vam plantejar com a objectiu arribar fins a la bretxa de Tucarroya, on hi ha un dels refugis lliures més peculiars dels Pirineus, encaixat enmig de l'estreta bretxa, i penjat a banda i banda de la bretxa.

Des de Gavarnie seguim la pista asfaltada que es dirigeix cap al circ de Gavarnie, i poc abans del pont de Nadau veiem un camí indicat que enfila fort cap a l'esquerra. En aquest punt iniciem l'excursió. Comencem a pujar per un sender molt fresat que puja fort fent zigues-zagues entremig d'un bosc espès. A mesura que anem pujant guanyem una visió més àmplia de les muntanyes que envolten el circ de Gavarnie. Passem al costat d'una font amb aigua molt freda i continuem pujant. Al cap d'una bona estona arribem a una gran planura, el Plateau de Pailla, una extensa pastura al fons de la qual hi ha la petita cabana de la Pailla. El contrast entre el verd intens del gran prat, el cel ben blau i les muntanyes nevades és magnífic.

Des del gran Plateau de la Pailla tenim una visió excepcional dels cims dels Astazous, l'Oriental (3.071 m.) a la dreta, i l'Ocidental (3.015 m.) a la dreta. Entremig dels dos Astazous destaca la línia pràcticament perfecta del corredor de Swan, on veiem gent escalant gairebé al capdamunt. Aquestes dues muntanyes són molt verticals des d'aquest vessant, i el "couloir" central és una de les formes més estètiques, directes però també difícils d'accedir a aquests peculiars cims. Gaudim de la visió frontal dels Astazous, però també contemplem més a la dreta els diferents cims del Marboré, la bretxa de Roland i el Taillon.

Continuem pujant en direcció cap al refugi de les Espuguettes, que ja veiem des del fons del "plateau". El refugi està situat en un marcat balcó amb una extensíssima visió panoràmica. A part dels cims ja mencionats, molt més lluny també es pot contemplar el massís del Vignemale. Passem el refugi i continuem pujant cap a l'Hourquette d'Alans, un coll que marca la divisió entre la vall de Gavarnie i la vall d'Estaubé. Des d'aquest coll contemplem un cim menys conegut, però molt bonic, el Pimené (2.801 m.) Es tracta d'una muntanya amb una marcada forma piramidal, prou separada de les muntanyes del circ de Gavarnie per tenir una excel·lent visió frontal. No hi pugem, ja que l'objectiu del dia és la bretxa de Tucarroya.

Pujant cap al coll ens posem ja els grampons, ja que la neu és contínua, i a més a més força dura. Creuem el coll de l'Hourquette d'Alans i canviem de vessant. Veiem a l'altre banda el circ d'Estaubé, una vall molt marcada, bonica i solitària. Comencem a baixar, primer de forma molt marcada, i després fent un llarguíssim flanqueig fins a buscar l'inici de la canal de Tucarroya. Aquest és el tram més pesat de l'itinerari, ja que el flanqueig és molt llarg, fa molta calor i la neu és molt tova. Costa avançar, i suem de valent. Ens arribem a plantejar si girar cua, però continuem endavant.

Després d'una bona estona de baixar en un llarg flanqueig arribem al començament de la canal de Tucarroya, que puja amb un fort pendent (40º aprox.) Trobem un parell d'alpinistres francesos amb qui intercanviem unes paraules. Comencem a pujar el fort pendent de la canal amb l'ajuda del piolet. La neu és molt tova, fet que dóna molta seguretat, però s'enfonsa més, i costa avançar. Intentem aprofitar les traces ja obertes. Trobem un altre alpinista francès que ens comenta que ha pujat al Perdut per la cara nord, i ja està baixant. Ens anima dient-nos que ens queden només 15 o 20 minuts per arribar a la bretxa, i ens desitja "courage".

Arribem a la bretxa de Tucarroya després de remuntar la canal, i estem força cansats. L'itinerari ha estat més llarg del previst, sobretot per l'estat de la neu. La bretxa de Tucarroya és un lloc excepcional. És un estret tall enmig d'una carena rocosa molt vertical per les dues bandes. Enmig d'aquest estret espai s'hi ha situat un refugi lliure transfronterer, un petit edifici força ben condicionat, amb taula, lliteres i emissora d'emergència. Davant mateix del refugi hi ha un petit balcó sobre el llac de Marboré, que veiem pràcticament glaçat. Més enllà gaudim d'una vista frontal excepcional de la cara nord del Mont Perdut, amb la característica glacera. És un lloc realment peculiar, on es gaudeix d'un gran ambient d'alta muntanya.

Portem ja més de 5 hores d'excursió, i un fort desnivell. A més a més encara queda el retorn, que inclou la llarga pujada a l'Hourquette d'Alans. Així doncs girem cua i comenem a baixar per la canal de Tucarroya. Al principi impressiona una mica, ja que és força dret, però com que la neu és tova es baixa amb molta seguretat. En poca estona tornem a ser a baix, i comença llavors el llarg flanqueig de pujada fins a tornar al coll de l'Hourquette d'Alans. Després de la fatigosa pujada arribem al coll i fem una pausa per dinar, tot contemplant el paisatge de banda i banda del coll. Baixem en direcció al refugi d'Espuguettes. Passem el refugi i prenem el camí que baixa cap a Gavarnie tot fent llaçades. Arribem al punt d'inici després de 9 hores i 30 minuts d'excursió.

Ha estat una excursió peculiar, ja que hem fet un fort desnivell sense assolir cap cim. Les vistes sobre les muntanyes del circ de Gavarnie és excepcional des del refugi d'Espuguettes. L'arribada a la bretxa de Tucarroya també és espectacular, així com la visió frontal i propera de la cara nord del Mont Perdut. Possiblement hauria estat més intel·ligent quedar-nos a dormir al refugi de Tucarroya i acabar d'arribar als Astazous, però no portàvem equipament. En tot cas és una excursió amb moltíssims elements d'interès.