Carlit (2.921 m.)

El cim més elevat dels Pirineus Orientals està envoltat d'una de les zones lacustres més importants de tota la serralada. Pujar el cim del Capcir té doncs un doble interès, per la pròpia entitat de la muntanya i per un entorn molt espectacular. Durant la primavera el contrast del verd intens de l'herba, el blau dels llacs i en blanc de la neu fan l'excursió encara més atractiva.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Estany de les Bulloses, (Capcir)
• Distància: 15,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.150 m. metres
• Temps aproximat: 06:25 h.
• Dificultat: Força fàcil. Petita grimpada a la part final. Tram poc definit en el camí de tornada. Forts pendents de neu a l'hivern i la primavera.
• Cartografia: La Cerdanya, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Estany de les Bulloses	00:00	00:00	0,0
Estany Sec	00:53	00:53	2,5
Estany Sobirà (prop)	00:51	01:44	5,2
Estany Glaçat	00:36	02:20	6,4
Pica del Carlit	00:57	03:17	7,3
Coll Colomer	00:51	04:08	8,3
Estany Llat (desguàs)	01:22	05:30	11,9
Estany Negre	00:16	05:46	12,9
Estany de les Bulloses	00:39	06:25	15,0

Crònica

Amb una bona previsió meteorològica decidim enfilar un dels cims característics dels Pirineus, el Carlit, punt més elevat de la zona coneguda com a Pirineus Orientals, els més propers a la Mediterrània. La méteo no va ser tan bona com esperàvem, i el fred, el vent, la pluja i la boira ens van fer la guitza tot el trajecte. Quan vam arribar al cim ens ho vam haver de mirar dos cops per assegurar-nos que realment havíem coronat, ja que hi havia molt poca visibilitat. El GPS ens va acabar de confirmar que estàvem al cap d'amunt.

Després de passar la nit a la rodalia de l'estany de les Bulloses i la gran presa que multiplica la seva capacitat natural, ens llevem d'hora i al voltant de les 8 del matí, amb la Sílvia comencem a caminar. El cel està ben encapotat i el vent bufa amb certa intensitat, cosa que juntament amb la humitat accentuen la sensació de fred. Passem per davant de l'hotel i prenem el camí marcadíssim que marxa al costat mateix de l'establiment en direcció oest. Aquesta zona acostuma a estar molt concorreguda, sobretot per excursionistes, molts dels quals van la volta als llacs, un itinerari amb poc desnivell però molt bonic ja que recorre un bon nombre dels estanys de la zona. També és molt habitual trobar-hi pescadors.

Anem seguint el camí evident, i anem trobant gent, sobretot pescadors, i menys excursionistes del que és habitual en aquesta zona. El primer estany que passem és el Negre, que deixem a l'esquerra. Gairebé al costat passem pel de Viver, que deixem a la dreta. El camí avança guanyant poca alçada. El temps no millora, ans el contrari. Comença a plovisquejar i ens posem els impermeables. Amb el vent la pluja esdevé molt molesta. Seguim avançant amb més fe que esperança que el temps millori. Al cap de poc passem per la riba de l'estany Sec, que deixem a l'esquerra. Uns metres més a la dreta deixem l'estany de la Comassa. El camí encara està molt ben indidicat, i simplement anem seguint els nombrosos senyals de pintura groga.

Passem també pel costat d'un dels refugis metàl·lics que hi ha instal·lats en aquesta zona, concretament el que hi ha al costat de l'estany Sec. Comencem a guanyar una mica més d'alçada, però la pujada continua sent progressiva. La pujada seriosa comença després de passar l'estany Sobirà, que trobem pràcticament glaçat. En aquest punt el temps ha millorat una mica, i ja no plou. En aquesta alçada però entrem dins el regne de la boira, i ja no la deixarem fins al cim. Passat l'estany Sobirà la ruta comença a pujar de valent, i ho farem per terreny nevat. Com que fa dies que no fa prou fred, la neu no està glaçada, i es pot pujar sense grampons, tot i que es portem a la motxilla per si de cas.

Anem avançant per un pendent nevat força dret però còmode. En algun punt la neu s'enfonsa, però majoritàriament es pot progressar còmodament simplement amb les botes. Fa fresca, i la roba d'abric i els guants no fan nosa. Després d'una primera pujada entrem dins d'un petit cercle glacial al fons del qual hi ha l'estany Glaçat, que fent honor al seu nom està totalment glaçat, i envoltat totalment d'una olla de neu. Anem avançant i guanyant alçada. Pràcticament no hi ha ningú enlloc. Ens creuem amb un excursionista que baixa, però no sabem si ha fet cim o no. Davant nostre hi ha també un altre excursionista sol. Un grup que venia al darrera sembla que ha girat cua en veure la boira.

Com que el camí és evident continuem amunt. La boira és molesta, però no és molt espessa. Permet una visibilitat d'uns 50 o 60 metres. Anem avançant per les traces fetes sobre la neu, fins que arribem a la part rocosa. Aquí veiem uns senyals vermells pintats a la roca que indiquen el millor pas. Cal creuar fins a tres petits esperons mitjançant grimpades fàcils (I). Cal anar amb compte ja que la roca està molt molla i rellisca. El tipus de roca és gneis, fosc i consistent. Si fins ara havíem estat arracerats del vent, en creuar aquesta zona de grimpada comença a molestar, i fins i tot en una ocasió fa caure la Sílvia. Cal agafar-se bé a les roques quan manxa.

Arribem a un petit collet que marca la divisòria entre els dos cims, a pocs metres de distància. Seguim cap a l'esquerra fins arribar al cim principal, on hi ha una petita creu. La creu, juntament amb l'altímetre del GPS ens confirmen que estem al cim, però no es veu res més enllà dels 50 o 60 metres que tenim de visibilitat. És una llàstima no poder gaudir de la bonica panoràmica que hi ha des d'aquest punt en dies assolellats. Curiosament al cim el vent no bufa tan fort com uns metres abans d'arribar-hi. Tot i això no ens entretenim gaire. Fem una foto de cim i intercanviem quatre paraules amb l'excursionista alemany que havia anat bona part de la ruta davant nostre i que havíem atrapat feia pocs minuts. Tornem al collet i arribem fins a l'altre cim on també hi ha una creu.

Desfem el tram de la grimpada amb compte, ja que fa molt vent i la roca està molt molla. Arribem al tram de neu i baixem còmodament, ja que s'avança ràpid amb neu molt segura. Passem vora l'estany Glaçat, i sembla que el dia s'obre una mica cap a la vall, no en canvi cap al cim, que no haurem pogut veure. Passat l'estany Glaçat trobem una zona planera, al coll Colomer, just a sota del Tossal Colomer que veiem davant. En aquest punt deixem el camí que havíem fet per pujar i ens desviem cap a la dreta, baixant cap una zona més oberta. Trobem algunes fites que anem seguint. Baixem per l'ampla coma dels Forats. Veiem alguns petits llacs a la nostra dreta, tot i que no hi acabem d'arribar. Voregem el Tossal Colomer per la seva base sud per un camí indefinit. A trossos trobem fites, però en altres cal endevinar el camí enmig d'una zona oberta i de fàcil orientació.

Passem un tram una mica incòmode, ja que cal anar saltant grans blocs de granit. Al cap d'una estona veiem l'estany Llat a sota, i ens hi dirigim, tot i que costa de trobar el camí. Aquesta variant, tot i que surt en algun mapa, sembla que no és gaire freqüent i el camí és ben poc fresat. Aquest tram es fa pesat, ja que és llarg i incòmode. Arribem a l'estany Llat, un dels més grans de la zona. A l'altra banda del llac hi ha una cabana de pedra, utilitzada a vegades com a refugi lliure. El vent provoca un considerable onatge sobre el llac. Creuem una passarel·la just al desguàs del llac, i seguim per terreny obert i sense camí definit fins arribar a l'estany Sec, que voregem pel sud (el camí del matí passava pel nord de l'estany). Ara el camí ja és més evident. Voregem també l'estany Negre, i al cap de poca estona acabem desembocant al camí principal per on ja havíem passat d'anada. En poc més de mitja hora tornem a arribar al punt d'origen, a la presa de les Bulloses.

La sortida d'avui ha estat un goig sense alegria. Hem aconseguit fer el cim, però no hem vist res. El temps benigne gairebé arreu del territori ha tingut aquí una molesta excepció, i la boira, el vent i fins i tot la pluja ens han acompanyat. Tot i això hem arribat al cim i hem gaudit de la imatge d'una bona colla de llacs en una ruta pràcticament circular.