Montsec d'Ares i Congost de Montrebei en BTT

Enfilem fins al punt més elevat del Montsec d'Ares en una larga pujada. Contemplem el paisatge des de les alçades i baixem per camí trencat fins a l'espectacular Congost de Montrebei. Haurem d'empènyer la bicicleta durant hores per camí feixuc fins arribar a l'ermita de la Pertusa, encinglerada sobre el pantà de Canelles.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Corçà, (La Noguera)
• Distància: 52,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.900 m. metres
• Temps aproximat: 09:30 h. (inclou parades)
• Dificultat: Difícil. Primera part fàcil. Baixada molt tècnica. Llargs trams no ciclables
• Cartografia: La Noguera, Mapes Comarcals de Catalunya (ICC) (1:50.000)

Itinerari

Crònica

De nou dediquem un cap de setmana a la bicicleta de muntanya. Aquesta ocasió els desplacem fins a la comarca més gran de Catalunya, la Noguera. Tenim la intenció d'enfilar-nos fins al Montsec d'Ares, combinant algunes rutes del Centre BTT Montsec - La Noguera però amb alguns canvis. Al final, la ruta té dues cares ben diferenciades. La primera meitat de la ruta bàsicament és de pujada, fins enfilar el punt més elevat del Montsec d'Ares, el cim de Sant Alís (1.676 m.), principalment per pista rodadora, amb algun tram d'asfalt, i en pujada o forta pujada. La segona part, centrada al Congost de Montrebei ha estat molt feixuga, ja que els camins no són ciclables.

El Montsec és una llarga serralada calcària que s'estén horitzontalment d'est a oest principalment al nord de la comarca de la Noguera, però que abasta també part del Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça, ja en territori aragonès. La serra principal està tallada bruscament pel pas dels dos grans rius que la creuen i parteixen, la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. El pas d'aquests rius parteix literalment la serralada i crea els espectaculars congostos de Montrebei (Noguera Ribagorçana) i de Terradets (Noguera Pallaresa). Aquests trencaments de la serralada principal donen com a resultat tres serres clarament diferenciades, el Montsec de Rúbies, el més oriental, el Montsec d'Ares, central, i el Montsec d'Estall, ja en territori aragonès. És una serralada llarga i amb una alçada força uniforme, sense cap cim que destaqui. Pel vessant sud es trenca bruscament en parets força verticals, on hi ha moltes vies d'escalada, tot i que l'esport que més ha donat a conèixer la zona ha estat el parapent. El microclima particular de la zona quan s'escalfa la roca orientada al sud provoca importants corrents tèrmics ascendents. Àger és la població principal de la zona, i ha esdevingut un centre d'esports en l'entorn natural (parapent, escalada, biciceta, caiac, senderisme,...)

Amb la Sílvia sortim al voltant de les 8 del matí del petit poblet de Corçà, al qual s'accedeix per una carretera asfaltada estreta des d'Àger. Agafem aigua a la font del poble i comencem ja a circular per pista forestal en lleugera pujada. Aviat comencem a planejar entre camps d'ametllers, contemplant sempre la serra del Montsec d'Ares a la nostra esquerra. Passada l'ermita de Sant Pere Màrtir, a l'alçada del poblet d'Agulló (on no acabem d'arribar) canviem de direcció i ens dirigim de dret cap al Montsec. Comencem a pujar. Circulem per pista rodadora en molt bon estat. La pujada és moderada, i amb la fresqueta matinal és ben agradable rodar amb el Montsec davant. Costa d'imaginar per on arribarem a dalt de la serra, ja que es veu molt vertical per totes bandes.

La pista desemboca a una altra d'asfaltada. La seguim uns metres fins que la deixem per prendre un camí que adreça les zigues-zagues de la pista principal. Aquests trams de camí són força costeruts, i en algun punt ens obliguen a baixar de la bicicleta. En general però és una zona ciclable, amb pujadors exigents. Anem creuant la carretera diverses vegades, fins que un tros més amunt l'acabem seguint fins acabar d'arribar al Coll d'Ares. Abans d'arribar ens avancen un grup de 3 ciclistes de carretera. Aquesta pista asfaltada és força transitada, ja que és la ruta que fan els nombrosos parapentistes que emprenen el vol des del cap d'amunt del Montsec d'Ares.

Des del coll prenem una pista que va planejant i acaba d'enfilar-se fins al punt més elevat del Montsec d'Ares, el cim de Sant Alís, on hi ha un vèrtex geodèsic. Voltem el cim per darrera, i arribem al vèrtex. Ens asseiem al propi vèrtex i aprofitem per fer un mos tot contemplant el vast paisatge que des d'aquí s'albira. També ens fixem en els parapents i ales delta que s'enlairen des de ben aprop, i com les tèrmiques els enfilen ben ràpidament. Baixem per una pista pedregosa secundària des del mateix cim fins a la pista principal, i des d'allí al Coll d'Ares. Veiem l'Observatori Astronòmic del Montsec al serrat de la Corona, a l'oest d'on estem. Ens hi acabem d'arribar per pista asfaltada, amb un últim pujador infernal. Segons ens expliquen, aquest és un dels punts de tot Catalunya amb menys contaminació lumínica. Desfem el camí i tornem al coll.

Des del Coll d'Ares baixem per la mateixa pista per on havíem pujat. En un revolt pronunciat deixem la pista asfaltada i prenem una de terra. Just a sota de l'Observatori Astronòmic però molts metres per sota, abandonem la pista per on ja havíem pujat i ens encaminem cap unes cases abandonades, els Corrals de Montsec. Anem seguint una pista rodadora que marxa per sota de les parets del Montsec. És una tram molt agradable, força planer, solitari i amb molt bones vistes. Passem per sota mateix de les runes del Castell de Sant Llorenç, i continuem encara una bona estona més per la pista, resseguint per sota les parets del Montsec d'Ares, cada cop més verticals.

Arribem a un planell on la pista s'acaba, la Plana d'en Lluís. Hi ha uns quants vehicles aparcats, imaginem que escaladors que estan enfilant-se a les exigents vies de la paret de Catalunya del Montsec (en contraposició a la paret d'Aragó), a l'altra banda del Congost de Montrebei. En aquest punt la ruta fa un canvi radical, i si fins ara havíem transitat per pistes en bon estat, passarem a transitar per corriols no aptes per al trànsit amb bicicleta. Tot i que costa de trobar, gairebé al final del planell marxa un camí a l'esquerra. El caminet comença a baixar fort, i tot i que té algun tram que podem fer sobre la bicicleta, aviat és massa pendent i rocallós. Durant una bona estona anirem amb la bicicleta al costat.

Després d'una llarga baixada arribem al camí que porta des de l'aparcament de l'ermita de la Pertusa fins al Congost de Montrebei. Veient la proximitat del Congost, ens plantegem d'arribar-nos-hi amb les bicicletes, tot i que inicialment no ho havíem previst. Des d'un tros amunt del camí per on baixem veiem un grup nombrós de ciclistes, i ens animem a arribar fins al Congost. Greu error! El camí per arribar al Congost tampoc no és ciclable, i fa una baixada pronunciada. Ja es fa feixuc arribar al Congost, però el més dur serà tornar enrere, en forta pujada i amb la calor del migdia.

Arribem al Congost, i el creuem fins que s'eixampla, caminant amb les bicicletes al costat. Aprofitem un dels bancs que hi ha al recorregut per dinar. Hi ha força gent que recorre el congost caminant, alguns es sorprenen de veure'ns amb les bicicletes. Tornem enrere fins a l'inici del Congost, i a partir d'aquí comença una penosa pujada amb la calor del migdia i amb el cansament acumulat. Estem més de dues hores fins arribar a l'ermita de la Pertusa. Realment no recomanaria a ningú fer aquest trajecte en bicicleta, és molt millor anar-hi caminant. El Congost de Montrebei és molt espectacular, i és un dels grans pols d'atracció de la zona. Val la pena anar-hi, però caminant.

Abans d'arribar a l'ermita de la Pertusa, al fons del barranc de la Pardina ens recuperem una mica de la calor amb l'aigua de la font del mateix nom, al costat d'unes cases en ruïnes. Fem l'última pujada i arribem a l'aparcament que hi ha a pocs metres de l'espectacular ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, dalt d'un cingle estret i vertical sobre les aigües del pantà de Canelles, el més gran de Catalunya. Des de l'aparcament prenem la pista esfaltada que en lleugera pujada ens acaba de portar fins al punt d'inici, el petit poblet de Corçà.

Ha estat una ruta dura, sobretot pels trams no ciclables. La primera part és rodadora i molt interessant. La segona part és molt espectacular, ja que entrem al Congost de Montrebei, però no recomano anar-hi en bicicleta. És feixuc i llarguíssim. Molt millor anar-hi a peu. L'itinerari ens permet fer-nos una idea del Montsec d'Ares des de diferents perspectives.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

! Tram del Congost de Montrebei poc exacte ja que el GPS perd el senyal.

• Track format GPS Exchange Format (.gpx)
• Track format Compegps (.trk)
• Track format OziExplorer (.plt)
• Track format Google Earth (.kmz)

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."

Imatges de la ruta al Montsec d'Ares i el Congost de Montrebei en BTT 22-05-2010

• Veure àlbum de la ruta al Montsec d'Ares i el Congost de Montrebei en BTT 22-05-2010