Castillo d'Acher (2.384 m.)

Es tracta d'un dels cims més emblemàtics de l'entorn. La seva característica silueta de castell medieval és visible des de molt enllà. Les seves parets són pràcticament inexpugnables, i des de la base sembla difícil poder pujar-hi sense equipament. Però el castell té un punt feble des d'on es pot assaltar, això sí, després d'una pujada molt pendent. Ambient alpí en aquesta ascensió hivernal. Un cim imprescindible.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alpinisme
• Lloc de sortida: Selva de Oza, (Val d'Echo)
• Distància: 12,67 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.300 m. metres
• Temps aproximat: 6:42 h.
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Fàcil-Mitjana. Tram llarg molt pendent, sovint amb neu dura.
• Cartografia: Valles de Ansó y Echo, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps (h.)	Dist. (km.)
Selva de Oza	00:00	0,00
Refugio de lo Castillo d'Acher	01:48	4,10
Bretxa a la carena	03:21	5,72
Punta Norte (cim)	03:55	6,66
Punt d'inici	06:42	12,67

Crònica

Hem passat la nit als extensos plans de la Guarrinza, a la capçalera de la Val d'Echo, en una zona de pícnic. Baixem un parell de quilòmetres fins a la Selva de Oza, on començarem la sortida. La Selva de Oza és una gran fageda amb arbres de dimensions poc comuns. L'entorn és captivador, un extens pla al fons de la vall d'Echo, amb cims que s'aixequen verticals a totes bandes. En aquest punt hi havia hagut un càmping, actualment tancat. També hi ha un petit refugi lliure i el campament Ramiro el Monje, utilitzat com a casa de colònies. Molt a prop d'aquí també hi ha el gran jaciment arqueològic megalític de la Corona de los Muertos, on es poden veure multitud de cercles de pedra. Fa més de 10.000 anys que ja hi havia hagut poblament humà en aquesta zona. Val la pena acostar-s'hi.

Comencem la ruta al costat mateix del vial d'accés al campament, d'on surt el GR per un camí desdibuixat enmig dels arbres. Cal anar a buscar el barranc d'Espata i remuntar-lo. Els primers metres de camí estan poc definits i cal parar atenció. Poc més endavant el camí ja és ben evident. Abans de ficar-nos al barranc, des del punt d'inici, podem contemplar una excel·lent imatge del nostre destí, que sembla molt lluny encara. Un cop ens endinsem al bosc espès perdrem la visió de l'objectiu fins al cap d'una bona estona. En el primer tram de trànsit pel bosc, gaudim dels bonics faigs, ben despullats de fullatge aquesta època, i també dels esvelts avets, alguns dels quals de més de 20 metres.

Cada cop anem trobant més neu, fins que es fa contínua, especialment quan el bosc es va esclarint fins arribar a desaparèixer. Trobem llavors una petita canal ben nevada, però molt dreta. Veiem algú que ja es posa els grampons, però com que la neu és molt tova, pugem només amb les botes i ajudant-nos-hi amb els pals. Al cap d'amunt d'aquesta petita canal el terreny es suavitza, i veiem un tros enllà el petit refugi de lo Castillo d'Acher. Es tracta d'una petita barraca en una zona plana, sota els murs del castell. En sentit contrari del castell podem contemplar la bonica cresta de la Costatiza (2.322 m.), amb parets ben verticals.

Al costat del refugi ens posem els grampons i agafem el piolet, ja que ben aviat començarem a enfilar pels forts pendents que condueixen directament cap a una petita bretxa que dóna accés a l'àmplia i retallada carena. Uns metres més amunt del refugi comença doncs la penosa travessia pel fort pendent de neu que ens enfilarà fins a dalt de les parets del castell. A mesura que anem avançant la paret és més dreta, i costa avançar. Veiem altres grups sobre nostre, i n'avancem algun. Més enrere veiem també altres grups que han sortit més tard. La neu majoritàriament és tova, i es pot avançar amb seguretat. Trobem però algun tram amb neu més endurida, on cal clavar bé els grampons. No es tracta d'un tram difícil, però sí molt dret i llarg, i cal anar amb compte, ja que una caiguda podria provocar baixar molts metres avall. Aproximadament deu tenir una inclinació de 30 o 35 graus de mitjana, amb algun tram puntual de 40. En aquest tram també cal anar amb compte amb la possibilitat d'allaus en cas que la neu no estigui ben assentada, o en hores de molt sol, ja que està orientat al sud.

L'ascens d'aquest tram es fa feixuc, ja que costa d'avançar. Triguem una hora i mitja en superar el fort pendent de l'assalt definitiu, i finalment arribem a la bretxa que obre les portes al gran pati d'armes del castell. Realment el nom de castell està molt ben trobat, ja que està format per una gran muralla a totes bandes, i al mig una àmplia coma. Un cop a la carena, l'anem seguint sense acostar-nos excessivament a la vora, on es formen grans cornises. Anem vorejant la carena cap a l'est fins a l'extrem, on tombem per acabar d'enfilar la Punta Nord que marca els 2.384 m. del punt més elevat d'aquest petit massís. El cim es troba al vèrtex nord-est del Castillo. Mirant cap a l'oest contemplem Las Murallas, és a dir, el desplom rocós del Castillo cap al vessant nord.

El cim és tranquil i arrodonit, en contrast amb les parets que l'envolten. Des d'aquest punt, situat a molta distància de cap altra muntanya, es pot gaudir d'una immillorable perspectiva. Destaca especialment la visió cap al Midi d'Ossau, ja que destaca molt. Alguns cims més propers els tapen els núvols, sobretot el Bisaurín. Al cim hi fa fresca, i un cop fetes les fotografies i contemplat el paisatge reculem fins un punt més baix per menjar uns ganyips. Tornem cap a la bretxa i encarem la baixada. Al principi de la baixada impressiona força, ja que es vaeu un pendent molt fort i llarg, però fins i tot pensava que seria més complicat baixar. Un cop tens la confiança amb els grampons simplement cal baixar caminant amb el piolet a la mà per si de cas. Els trams amb neu més dura cal extremar les precaucions.

Tornem a passar pel refugi lliure i aprofitem per dinar, ja que fa hores que caminem i cal recuperar forces. Sembla que tothom fa el mateix pensament, i altres grups que vénen al darrera també es paren a menjar. Reprenem la marxa i desfem el mateix camí que l'anada. Arribem al fons de la vall després de gairebé 6 hores i tres quarts i amb 1.300 metres de desnivell a les cames. Ha estat una sortida excel·lent, d'aquelles que es recorden. És un cim molt bonic i emblemàtic, i amb neu guanya un caràcter alpí molt especial.