Cresta del Sol

Al sud de la vall de Lord, en plena serra dels Bastets i aixecant-se verticalment sobre les aigües del pantà de la Llosa del Cavall trobem la cresta del Sol, un recorregut aeri i divertit que combina grimpada i escalada. En circular sempre pel fil de l'aresta ens garantim unes vistes excepcionals sobre el pantà, els Bastets, el Port del Comte i Busa. Molt recomanable.

Fitxa

• Lloc de sortida: Carretera de la Llosa del Cavall, Km. 2, Aparcament després del segon túnel (Guixers)
• Distància: 3,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 420 metres
• Temps aproximat: 6:00 h. a ritme tranquil
• Dificultat: BD+ (Trams de IV/IV+)
• Sensació de dificultat: Mitjana. Trams IV sostinguts. Bones preses. Evitar en cas de vent
• Material: Corda 60m., 8-10 Cintes exprés, rapel·lador, algunes bagues
• Tipus de via: 5 tirades. Equipada amb parabolts. Zona de conglomerat

Els Bastets

La serra dels Bastets és un massís de petites dimensions situat a recer de les espectaculars parets de la serra de Busa, de major alçada i que li fa de límit sud. Els altres límits dels Bastets són el riu Aigua de Valls pel nord, el pantà de la Llosa del Cavall per l'oest i el riu Aigua d'Ora per l'est. És una serra irregular, formada per multitud d'elevacions arrodonides de roca conglomerada de tipus montserratí. El seu punt més elevat es situa als modestos 1.379 m. del Tossal de la Vídua, situat a l'est del massís. Les múltiples elevacions de la serra s'aixequen d'oest a est, formant diverses crestes transversals, i alhora moltes canals fondes, feréstegues i amb vegetació espessa pel nord i pel sud. És una zona inhòspita, poc transitable i poc coneguda. Si bé hi ha alguns camins, la zona és en general poc accessible. Al vessant més occidental d'aquesta petita serra, sobre mateix del pantà de la Llosa del Cavall trobem la zona dels Llengots, on l'any 2006 es va obrir una via que recorre una marcada i escarpada aresta, coneguda com a Cresta del Sol. (Imatges dels Bastets a la sortida dels Cingles de Busa, Novembre 2008).

Tot i la poca experiència en aquests afers, després d'haver llegir algunes ressenyes a internet amb la Sílvia ens atrevim a provar la Cresta del Sol, ja que sembla molt interessant. La zona de Busa i els Bastets em genera una forta atracció des de fa temps, i tot i la fresca d'aquests dies vaig pensar que en ser una zona assolellada es podria pujar sense patir fred. El dia es lleva assolellat, i sense matinar gaire per evitar la fresca de primera hora, quan el sol ja fa una estona que llueix comencem l'enravessat camí d'aproximació.

Aproximació

El punt de sortida es situa en un petit aparcament que trobem 300 metres després del segon túnel de la carretera de la Llosa del Cavall, aproximadament 2 quilòmetres després de l'inici de la carretera, prop de Sant Llorenç de Morunys. L'aparcament es troba a l'esquerra, enmig d'un marcat revolt a la dreta. Comencem a caminar des de l'aparcament pel costat de la carretera fins arribar al costat del túnel pel qual ja havíem passat, i busquem un camí per l'esquerra que s'enfila cap a sobre del túnel. Seguim una pista en desús cap a l'esquerra paral·lela als fils elèctrics fins que arribem a un petit collet sobre una de les entrades del pantà, al costat mateix d'una torre elèctrica. Aquí cal fixar-se en una fita a la dreta que marca l'inici d'un sender que en forta baixada es dirigeix cap a prop de l'aigua. Seguim el caminet fins que es va a enfilar per una marcada canal, en forta pujada. Després d'uns minuts esgotadors el camí vira cap a l'esquerra i inicia un flanqueig que ens portarà a travessar tres canals diferents tot passant per alguna placa de conglomerat i algun pas on cal agafar-se amb les mans. Després d'una baixadeta i una pujada encara més curta arribem a una petita bretxa a la roca on un espit a la dreta ens indica el començament de la via. Cal comptar mitja hora per a l'aproximació. Al petit collet on comença la via ja veiem que el vent avui ens farà la guitza, i havíem llegit en alguna ressenya que aquesta cresta no era recomanable amb vent, però ja som aquí.

Cresta del Sol

Tot i trobar un primer espit el primer tram no està equipat, ja que no cal. Per superar la primera part de la cresta cal anar superant diversos ressalts de II i III, que es poden fer caminant i grimpant. Tenim bones vistes del pantà, que queda als nostres peus, i a mesura que pugem en contemplem la magnitud, i les seves constants entrades. Més enllà Sant Llorenç de Morunys, i a sobre la serra del Port del Comte. El terreny està format per conglomerat gran, de tipus montserratí. És un conglomerat força compacte i segur, i permet una progressió segura. Fa fresqueta, i el sol surt tímidament entre els núvols majoritaris.

Després d'un tram còmode i fàcil arribem a la primera paret realment dreta. Trobem un altre grup que està pujant, i esperem que comenci a pujar l'últim. En aquest punt trobem una paret força dreta, equipada amb parabolts. Preparem el material, ens posem els talabards i desfem la corda. El grup previ puja amb sabatilles, però nosaltres ens posem els peus de gat per més seguretat. Surto de primer pujant amb compte, ja que tot i que es van trobant preses fàcilment no tinc gaire experiència i em falta confiança. Els parabolts estan força separats els uns dels altres. Aquesta és una qüestió sempre controvertida, i els escaladors més experimentats segurament trobaran la via sobreequipada, però als aprenents ens fa una certa basarda trobar-nos en una paret gairebé vertical a més de 3 o 4 metres de la darrera assegurança, tot i que hi ha sempre bones preses.

El vent cada cop molesta més, i com més aeri i exposat és el tram, més fort empeny. Vaig pujant poc a poc la paret, força sostinguda, de IV grau. Realment és més dreta del que pensava, i en alguns moments pujo amb força tensió. Just abans d'un petit balconet hi ha la reunió d'aquesta primera tirada. Però havia llegit a les ressenyes que es podien encadenar el primer i el segon llarg. Veient que el grup de davant ho ha fet, també continuo. El vent és fort, i fa que la comunicació amb la Sílvia que m'assegura des de baix sigui pràcticament impossible.

La segona tirada segueix la mateixa tònica: paret dreta i sostinguda de IV, tot i que aviat es suavitza el pendent i la dificultat (III). El temps va empitjorant, el vent és realment molest, i s'apropen uns núvols amenaçadors que venen del Port del Comte. Vaig pujant fins arribar a la reunió, que cal muntar en un gran pi, on ja hi ha un cordino per facilitar la instal·lació. Quan arribo a la reunió encara hi ha una persona de l'altre grup del davant. Cal tenir en compte que una corda de 60 metres arriba ben just. Tant just que si fem els nusos gaire llargs fins i tot podem tenir problemes. Un cop a la reunió, sense possibilitats de comunicació per la distància i el vent, indico com puc a la Sílvia que ja pot pujar, i ho fa a bon ritme. Realment en un dia de vent ja no és gaire recomanable fer crestes, però és encara menys recomanable enllaçar tirades, ja que la comunicació és impossible, i per a la persona que assegura des de baix és pesat estar tanta estona parada i amb fred.

La tercera tirada comença amb uns passos força trempats de IV+, però després del primer ressalt la paret perd verticalitat i grau. Aquests primers passos, sense ser complicats, sí que són una mica més incòmodes, ja que cal fer un flanqueig una mica forçat i tot seguit pujar per un tram molt vertical. Després del segon o tercer parabolt el traçat esdevé més fàcil i còmode, i al cap de poc s'aplana força. Aquest tram de llom més planer no hi ha equipament, però no cal. Busco la reunió i no la trobo. Arribo fins al primer cim, i no trobo la reunió. Torno enrere per aquest tram en què es pot caminar, mirant de no embolicar la corda. Al cap de poc veig que la reunió estava situada en un arbre pujant a l'esquerra. Puja la Sílvia amb algun petit problema també en el tram inicial. En aquesta part alta de la cresta el vent bufa fort, i els núvols amenaçadors que vèiem de lluny s'han apropat ràpidament.

Després de la tercera tirada continuem crestejant sense corda, ja que es pot grimpar sense gaire problema (II/III). Seguim un tram força planer, simplement anant amb compte, ja que és força aeri, sobretot cap a la nostra dreta. Arribem davant d'una paret una mica més dreta, i veiem que hi ha un parabolt més amunt. Tornem a treure la corda i pujo amunt. Després del primer ressalt (III) s'aplana, i no cal corda. Puja la Sílvia. Comença a ploure, i penso que és un mal lloc per rebre la pluja! Encara queda una bona estona per arribar a dalt, tot i que hem fet el tram més complicat. Fa força fred, plou i hi ha una mica de boira. Poc abans havíem vist una instal·lació per fer ràpel a la dreta, i pensem que la millor alternativa és baixar-hi per arribar el més aviat possible al punt d'inici. Dubtem, ja que no hem vist en cap ressenya que parli de via d'escapament. Tampoc sabem de quina alçada serà el ràpel. Comencem a desgrimpar per buscar el punt on començar el ràpel. Desgrimpar és considerablement més difícil que grimpar, i encara més amb el terreny moll. Amb aquest impàs, els núvols que havien aparegut tan ràpidament, se'n van a la mateixa velocitat. Ha estat simplement un cap de broma, però ens ha fet passar una mala estona.

Com que ha deixat de ploure decidim continuar amunt. El tram que tenim per davant és força planer, i passem sense corda caminant a trossos i grimpant en d'altres. El terreny està moll, i patina. Extremem les precaucions. El vent també ha afluixat, i la tensió que ens havia causat la pluja i el vent enmig de la cresta s'esvaeix. Després d'aquest tram planer arribem a una nova paret, força dreta. Sembla que és l'última. El temps s'ha tornat boig, i torna a bufar un vent fort. Tornem a treure la corda i començo a pujar. Cal superar una primera placa força dreta (IV/IV+), dubto una mica als primers passos, però sembla que ja he anat agafant el punt a aquest tipus de terreny, i pujo sense problemes. Es pot muntar la reunió en una alzina, on ja hi ha un cordino. Puja la Sílvia i acabem d'arribar caminant fins al cim.

Descens

Iniciem el descens ràpidament, ja que el vent i el fred no conviden a contemplar el paisatge. Des del cim cal tendir lleugerament a l'esquerra, anant amb compte ja que hi ha algun pas aeri. Busquem un caminet que perd alçada ràpidament cap al vessant esquerra i tot seguit flanqueja uns metres per arribar a un petit collet que ens permetrà tornar al vessant dret, per on iniciarem la baixada per una canal molt dreta. Anem baixant anant amb compte de no patinar i agafant-nos amb les alzines i els matolls. Passem per sota d'un gran bloc de pedra i tot seguit trobem un balcó penjat. Una petita canal a la dreta ens mostra l'inici del ràpel, que muntem en uns cordinos estacats a uns boixos. Baixem rapel·lant per una canal força llarga, però sense sensació de buit. A mig ràpel hi ha un tram una mica incòmode, ja que la canal fa un forat on gairebé es queda penjat. Un petit tram pla, i el ràpel continua per placa fins arribar als arbres. El ràpel és de 30 metres, i s'aprofita tota la llargada de la corda.

Des del final del ràpel continuem baixant per la canal, fins arribar a un tram equipat amb algun cable i uns troncs precaris que permeten superar passos penjats. Poc més avall unes escales també precàries, i encara més avall unes altres escales amb passamà i uns quants esglaons clavats a la paret. Aquest tram de baixada és ben entretingut i variat. Arribem a una pista poc o gens utilitzada que anem baixant. Enmig d'un revolt pronunciat la pista es bifurca. Seguim cap a l'esquerra, i en pocs minuts més arribem al punt d'inici.

Hem estat gairebé 6 hores per fer la cresta del Sol. Hem anat més lents del que deien la majoria de ressenyes, però la poca experiència i el mal temps ens han fet extremar la prudència. El temps ha marcat la sortida, sobretot el fort vent. També el ruixat que ha caigut ens ha fet girar cua i perdre una bona estona. Tot i això ha estat una experiència molt interessant. La zona dels Bastets és feréstega i inexpugnable, i això la fa especialment interessant. Les vistes sobre el pantà, Busa, el Port del Compte, i la resta de crestes i elevacions dels Bastets compensen l'esforç de l'aproximació i el retorn. La via en si mateixa és divertida, poc complicada, adequada per a iniciació. Del tot recomanable.

Més informació

• Ressenya del bloc dels equipadors
• Foto-esquema de la cresta (bloc dels equipadors)
• Ressenya revista Natura i aventura (pdf)