El Taga és un cim especial i molt agraït, ja que tot i l'escassa altitud (2.040 m.) i el poc esforç que representa pujar-lo s'assoleix una visió esplèndida. En un dia de bona visibilitat l'espectacle natural està servit.
Sortim amb la Sílvia força tard de Berga, ja que el dia no era massa afalagador, però sembla que els núvols baixos només cobrien aquesta zona del Berguedà, i de seguida que ens n'allunyem veiem que el dia millora. Passem per la carretera de Borredà fins a Ripoll, i d'aquí pugem fins a Ribes i encara pugem més fins al poble de Pardines. Seguim una pista molt estreta (complicat si es creuen dos cotxes) fins a la propera ermita de Santa Magdalena, i des d'aquí ens calcem la Sílvia les raquetes i jo els esquís i comencem a encarar el camí de pujada.
El camí és evident, i està ben fresat sobre la neu endurida o encrostada segons les zones. El dia és esplèndid, amb una temperatura molt agradable, sense vent i amb una visibilitat excel·lent. Anem pujant a bon ritme, seguint la coma que marca el torrent de les Nou Fonts. Tot el camí és molt obert i fàcil. El desnivell és progressiu, i es va pujant sense gran esforç ni complicació. El l'últim tram del torrent es fa un petit flanqueig fàcil que permet assolir una zona més planera, el pla de la Llagona, a la mateixa base del cim i ben aprop de la Portella d'Ogassa, on no arribarem ja que enfilem directament cap al cim.
L'últim tram és el més pendent, tot i que no és complicat. Fa una estona que veiem la gran creu blanca del cim, però costa arribar-hi. Un últim esforç i arribem a l'ample cim, des del qual hi ha una vista esplèndida. Ben a prop, cap a l'est, contemplem el Puig d'Estela i tota la Serra Cavallera. Cap a l'oest veiem tots els cims que bé coneixem de la nostra comarca, el Berguedà: Cim d'Estela, Roc d'Uró, Rasos de Peguera, Ensija, Pedraforca, Cadí, Tosa,... Cap al nord contemplem una fantàstica vista del Balandrau, i més enllà, cap a l'oest, el Puigmal. Especialment la vista del Pedraforca des d'aquí és fantàstica.
Ens estem una bona estona al cim, tot contemplant l'entorn cap a totes bandes. Cap al sud un immens mar de boira cobreix la plana. Com que fa molt bon temps ens mengem l'entrepà al cim. Al cap de poc arriben una parella, el Santi i la Marta, que vénen des de Bruguera. Com que la neu no és gaire bona en aquest sector els convidem a baixar per on hem pujat i després els apropem a Bruguera. Tornant amb cotxe de Bruguera contemplem el Taga des d'una altra perspectiva, també molt bonica.
Hem pujat en poc menys de dues hores, a bon ritme, amb un desnivell positiu de 800 metres. Hem gaudit d'un dia esplèndid, d'aquells que n'hi ha pocs a l'hivern, ja que al cim no hi feia gens de vent. Un plaer poder fer un cim tan fàcil i magnífic alhora. Tornem a una hora prudent per no perdre'ns els reis. Tot passant ens creuem amb els reis de Ribes de Freser, i més tard els de la Pobla de Lillet i Cercs.
Afegeix un nou comentari