Clot de l'Infern

Des del petit poble de la Coma prenem un camí molt bonic, amb trams empedrats, que s'enfila fent zig-zags fins a la sortida del barranc del Clot de l'Infern. Ens hi endinsem i comencem a remuntar-lo, grimpant en alguns punts, i amb l'ajuda de cadenes i esglaons en alguns passos més complexos. Avancem pel feréstec congost fins a sortir al costat de la Borda del Pujol, on tenim un bonic mirador natural de la Serra del Verd, el Port del Comte i la vall de Lord. Seguim cap a l'est per l'obaga de cal Dam, i anem revoltant les roques del Minguell. Tombem cap al vessand sud i planegem cap a la magnífica masia del Pujol del Racó, des d'on baixem cap al rierol i seguim per agradables camins cap a Sant Andreu i la Torre dels Moros. Un últim tram de caminet plàcid dins d'una roureda ens retorna al nucli de la Coma on acabem la interessant ruta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Coma (Solsonès)
• Distància: 14,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 820 metres
• Temps: 4:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Diversos trams equipats dins el torrent
• Cartografia: Port del Comte Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En un dissabte d'hivern assolellat i atemperat decidim fer una excursió amb un punt d'aventura al nord de la Vall de Lord. La ruta transita al vessant sud de la serra del Verd i el punt d'aventura el donarà l'ascensió per dins d'un barranc congost i en fort pendent, el Clot de l'Infern. Alguns passos més complicats estan equipats amb cadenes, cordes i esglaons metàl·lics. Cal advertir que tot i que nosaltres hi vam anar amb el nostre gos, el Fum, no és una ruta adequada per fer-la amb gossos. En dos o tres passos vam haver d'ajudar-lo o enfilar-lo. Afortunadament el Fum és molt àgil i està acostumat a rutes de muntanya on cal mig grimpar, però en tot cas no és un lloc gaire adequat per portar-hi els nostres amics de quatre potes.

Ens dirigim fins al poble de la Coma, on neix el riu Cardener. Hi ha un aparcament al centre del petit nucli, just al punt d'on neix el camí indicat per on iniciarem la ruta. Així doncs després de fer un cafè al bar prenem un camí que marxa just al damunt en direcció nord. Comencem per una pista que s'enfila en paral·lel a la carretera que puja a coll de Jou. Passades unes cases el vial es transforma en una pista que va girant cap a la dreta (llevant). Deixem la pista i seguim per un camí que surt per damunt d'aquesta. El caminet és molt bonic, amb alguns trams empedrats, i es va enfilant per dins d'un bosc de pins. Creuem un tram de feixes separades per parets de pedra seca que indiquen que el terreny antigament havia estat cultivat.

Anem pujant còmodament per aquest camí ben fresat i marcat fins que un bon tros amunt enllaça amb una pista. Seguim la pista fins un revolt accentuat ben a prop de la gran masia del Pujol del Racó, que s'arriba a veure entremig dels arbres. Més tard passarem per la casa de tornada, però ara no hi arribarem. El marcat revolt de la pista està situat just a la sortida del barranc (que en el nostre cas serà l'entrada). Ens hem de fixar en unes fites que indiquen el pas, ja que no hi ha pròpiament un camí. Però l'entrada del barranc és prou evident, així que deixem la pista, girem a l'esquerre i entrem dins del barranc, on de seguida cal fer alguns passos grimpant per uns blocs de roca que en diversos moments dels últims mil·lenis han anat baixant pel torrent.

Un cop dins del barranc no hi ha pèrdua possible, ja que cal anar remuntant-lo per un terreny cada cop més congost. És ben bonic avançar per dins d'un barranc tant encofurnat, amb parets ben altes que el tanquen a banda i banda. En alguns punts fins i tot dubtes si es podrà continuar, ja que es veuen trams molt verticals. Però no té més dificultat que alguns passos oportunament equipats. Aviat trobem el primer, un mur d'uns 2 metres amb uns esglaons. Puja primer la Sílvia, i entre els dos ajudem a pujar el Fum, un empenyent per sota i l'altre tibant-lo per dalt. Ja vam preveure de posar-li arnés per facilitar i fer més segures aquestes maniobres.

El segon tram equipat té una cadena que permet superar un mur fent un flanqueig. A partir d'aquí el barranc és molt congost, amb les parets moldejades per la força de l'aigua que baixa quan plou. En general és un barranc sec, però que pot ser molt perillós després de pluges. A més dels passos equipats també hi ha diversos punts on cal grimpar directament a la roca. Al cap de poc trobem una petita marmita vertical que es pot superar amb uns esglaons. De nou tornem a ajudar el Fum ja que aquest pas és molt vertical i amb la roca ben llisa. Uns metres més endavant hi ha l'últim pas equipat amb uns esglaons que superen un mur llis de poc més de 2 metres. Mica en mica el torrent es va obrint i sortim a la part superior de la conca del torrent. Arribem al camp de la Creu i trobem un caminet que planeja cap a la dreta fins a uns amplis prats de la Borda.

Creuem els prats de la Borda sota les parets de la serra del Verd i en pocs minuts arribem a la Borda del Pujol, una casa situada a l'extrem inferior dels prats en un balcó natural que s'aboca sobre la vall de Lord. És un lloc realment bonic, amb l'antiga casa en desús, el prat sota les cingleres i la llarga vista cap al Port del Comte i la vall de Lord. Un lloc idíl·lic i obert que contrasta amb la ruta ben entaforada per dins del congost barranc que hem seguit per enfilar-nos-hi. Passem uns minuts en aquest bonic indret i fem una petita pausa. Tot seguit avancem uns metres per la vella pista que porta fins a la casa. Pugem uns metres per la pista i prenem un camí a la dreta que puja fort fins al coll dels Brulls, el punt més alt de la ruta a 1.521 metres.

Mirant el mapa de l'editorial Alpina veig que marca una cova en unes roques que hi ha damunt del coll. La Sílvia decideix esperar-se al coll, i amb el Fum ens enfilem per un camí que puja fort cap a la dreta fins a les roques. Fem unes quantes voltes a tort i a dret per intentar localitzar la cova, però no la trobem enlloc. Altres mapes com el de l'Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya no l'assenyalen. Nosaltres tot i buscar-la una bona estona no vam ser capaços de localitzar-la, ni n'hem trobat cap més referència a part de la indicació en el mapa. En tot cas tornem al coll on ens esperava la Sílvia, que va tenir més seny i es va estalviar una volta per terreny de boixos i argelagues. Creuem a l'altre cantó del coll i comencem una bona baixada per dins d'un bosc espès.

El camí ens porta fins una pista a tocar de can Manxó, i seguim baixant per la pista fins al conjunt de cases de cal Jepet. Enllacem amb la pista principal que baixaria cap a la Pedra, però aviat la deixem quan trobem el senyal del camí cap a la Coma. Passem per damunt de la casa abandonada de cal Dam i prenem un camí que baixa cap al torrent i comença a faldejar per la base de les roques del Minguell, una gran paret de roca amb pinacles, agulles i formes irregulars. El camí és agradable i força planer, i va marxant cap a l'oest per la base d'aquesta allargada paret de roques amb formes caòtiques. Avancem fins a la casa del Minguell, abandonada i sense sostre. El camí continua planejant cap a l'oest per una zona de roures fins arribar a la gran masia del Pujol del Racó.

El Pujol del Racó és una gran masia, possiblement del segle XVIII o anterior, i destaca especialment pel seu frontal amb una galeria de porxos orientats a llevant. Actualment la masia no està habitada, tot i que es veu ben conservada. Està dins d'una gran finca que fa anys va comprar la companyia Nestlé per explotar-hi un manantial, tot i que mai no s'ha arribat a utilitzar fins al moment. Voregem la casa per sota i prenem un caminet que baixa fins al peu del torrent de la Ribereta del Pujol, on hi ha un petit saltant d'aigua molt bonic. Creuem el torrent i seguim el caminet que ens mena fins a l'ermita romànica de Sant Andreu, de la qual només queden les parets exteriors. Una mica més endavant passem per sota de la Torre dels Moros, una petita fortificació de planta quadrada que també només conserva les parets.

Anem arribant al final de la ruta. El camí planeja per una roureda bonica i esclarissada i va tombant cap a ponent. Baixem lleugerament per uns camps erms ja a les envistes de la Coma, on acabem aquesta agradable excursió que començàvem pujant pel congost del Clot de l'Infern i hem acabat faldejant les roques del Minguell i passant per la majestuosa masia del Pujol del Racó. Un itinerari divertit i entretingut a la capçalera de la vall de Lord, amb bones vistes cap al Port del Comte i la serra del Verd.