Strada militare dell'Ables

La Valfurva s'estira cap a l'est des de la població de Bormio per sota les cingleres de la muntanya Réit (3.075 m.), ja dins del Parc Nacional de l'Stelvio. Ens situem a la petita població de San Nicolò i comencem a remuntar una antiga pista militar que s'enfila entre pastures alpines, i més endavant un bosc d'avets. Pugem fins al peu de la roca on la pista ja esdevé camí i no permet continuar amb la bicicleta. Des d'aquí contemplem les muntanyes del sector Ortles-Zebrù-Cevedale que superen els 3.900 metres. Baixem cap als alpatges de Solaz i creuem els prats inclinats fins enllaçar amb un camí molt dret que connecta amb el nucli de Fantelle. Entrem pocs quilòmetres per la base de la Val Zebrù, i tot seguit baixem cap a Sant'Antonio i ja tornem planejant al peu del riu fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: San Nicolò Valfurva, Llombardia (Itàlia)
• Distància: 28,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.525 metres
• Temps: 5:10 hores
• Dificultat: IBP=128 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes. Alguna pujada forta. Breu tram de descens complicat
• Cartografia: 077. Ortler, Cevedale, Suldental, Valfurva Kompass (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La Valfurva és una vall d'alta muntanya al nord de la Valtellina, als Alps italians. Des de les altes muntanyes d'Ortles i Zebrù baixa fins a la turística població de Bormio. Precisament a prop d'aquest nucli iniciarem la nostra ruta, concretament al petit poble de San Nicolò. Pujarem per una antiga pista militar que s'enfilava fins al Passo dell'Ables, a més de 3.000 metres, on encara hi ha restes d'antigues instal·lacions militars, concretament uns búnquers abandonats. El pas connectava amb el vessant nord de la muntanya de Réit, a tocar del Passo dello Stelvio i la frontera Suïssa. La pista per on pujarem està en bones condicions fins als 2.250 metres aproximadament, i a partir de llavors es converteix en camí. Només el primer tram del camí és ciclable, ja que després es complica amb trams molt drets i pedregosos. Així doncs ens enfilarem fins allà on puguem, i després tornarem més cap a l'est enllaçant camins de muntanya.

Avui ens trobem amb la nostra amiga Lucia, una catalano-italiana amb qui ja hem compartit altres rutes de muntanya. Avui estem en un territori que ella coneix bé, i és un plaer compartir ruta amb ella, ja que coneix les muntanyes i les valls de la zona, i ens dona una visió més detallada de la que podem observar nosaltres. Ens situem doncs al poble de San Nicolò, on aparquem i ens preparem per iniciar la ruta. L'antiga pista militar està ben indicada a la part alta de la població, una mica per sobre de l'església. Carreguem els bidons en una font que hi ha en un dels últims carrers abans de convertir-se en la pista forestal que anirem seguint. Sortim creuant uns prats inclinats en fortíssima pujada, al límit de la capacitat ciclable. Afortunadament són només els primers metres, per espantar, però al primer revolt el pendent ja aflaca.

Entrem en un bonic bosc d'avets en el qual la pista va dibuixant llargues diagonals seguides dels corresponents revolts. Així doncs, pugem principalment en direcció nord, però tombant ara cap a l'est, ara cap a l'oest, guanyant alçada mica en mica. Al cap d'uns minuts arribem al petit nucli de Canareglia, on també s'arriba per asfalt. La pista desemboca al carrer més alt del petit nucli, on de seguida trobem la continuació de la nostra pista que puja fort per dins del bosc. Encara enfilem una bona estona més pel bonic bosc d'avets. És una pujada constant, amb algun tram de notable pujada, però sense ser excessivament dura. Pugem a ritme suau i mica en mica el bosc es va intercalant amb trams cada cop més grans de prats alpins molt inclinats. El pendent del vessant és fort, i en alguns d'aquests prats hi trobem petites bordes.

Com que el paisatge es va obrint, podem gaudir d'una perspectiva cada cop més àmplia i bonica de la Valfurva cap a l'est, i fins i tot de la població de Bormio cap a l'oest, amb la característica Cima Piazzi al damunt. La pujada és molt agradable, ja que tot i que el pendent és constant, pots pedalar sempre i alhora gaudir del paisatge. Com també ja he comentat en altres ocasions, m'agraden molt aquestes antigues pistes militars, construïdes amb parets de pedra seca que aguanten els vessants. La majoria d'aquestes pistes són molt antigues i es mantenen en bones condicions, afortunadament ara per un ús recreatiu i en tot cas pacífic. Seguim pujant, gaudint del paisatge i de la conversa. El Fum sempre al nostre costat, buscant qualsevol regueró d'aigua per refrescar-se.

Al cap d'aproximadament una hora i mitja portem uns 7 quilómetres i un notable desnivell. La pista es bifurca, amb un ramal que baixa a la dreta i l'altra que segueix recte. La pista que baixa és la que farem servir de tornada. La Sílvia i el Fum baixen per aquí per no allargar en excés la ruta, i amb la Lucia seguim amunt. El pendent s'incrementa en aquest tram superior, i encara ens queden 3 o 4 revolts més amb llargues diagonals entremig fins arribar al final de la pista, on hi ha restes d'una antiga construcció militar. Som just a sota de les abruptes parets del cim i la cresta de Réit, que supera per poc els 3.000 metres. De fet, en tota la ruta hem vist les grans parets i ens hi hem anat acostant. Ara som ben bé a sota, i la pista s'acaba. Continua el caminet, i el seguim uns minuts, ja que el primer tram és més o menys ciclable. Pujem fins un revolt que obre bones vistes cap a la Val Zebrù, cap a l'est.

Contemplem els cims de la Val Zebrù, amb les graceres a la part més alta. Tot seguit iniciem el descens primer pel tram de camí, i tot seguit la pista fins a la cruïlla. Girem a l'esquerra i comencem un fort descens que ens porta en pocs minuts fins a l'Alpe Solaz, uns bonics alpatges amb unes bordes situades a la part alta d'uns prats molt inclinats. És un lloc molt bonic, el típic paisatge alpí que sovint relacionem amb Suïssa, però que és extensiu a moltes zones de la cadena alpina. Fem un breu però intens pujador per arribar a l'Alpe Solaz di Sopra, on hi ha unes casetes molt boniques i una font. Des del cap d'amunt dels prats, el camí mig desdibuixat baixa directe fins a enllaçar amb un camí molt dret. Aquest camí és tan dret i pedregós que hem de fet un bon tros a peu. Seria un descens d'enduro que els més hàbils poden fer sobre la bicicleta, però està per sobre de les nostres capacitats. Així que baixem el primer tram a peu fins que el pendent es suavitza i podem gaudir d'un agradable descens per corriol.

Així doncs, després d'un primer tram dret i pedregós, enllacem amb un camí molt bonic i divertit que va baixant per dins del bosc. És un plaer baixar per aquest tram que enllaça amb el petit poble de Fantelle. Aquí continuem cap a l'est per un bonic camí entremig dels prats inclinats que ens porta fins a l'entrada de la Val Zebrù. Amb la Lucia decidim remuntar un tram de la vall, per conèixer una mica aquest sector. Fem un primer tram molt dret, d'aquells que et posen les pulsacions al màxim. Passada una borda, trobem una cruïlla, on de tornada seguirem el descens. Ara anem amunt fins a creuar el torrent de Zebrù. Continuem una estona més per la pista de la vall passant a tocar de diverses bordes i petites granges fins arribar a Zebrù di Dentro, una petita granja on decidim girar ja que d'altra manera l'excursió se'ns allargaria molt.

Desfem el tram fet de la vall Zebrù i entrem en un preciós bosc d'avets que combina amb alguns alpatges molt estètics, com els de Pradaccio. La pista va baixant cap a la vall, passa per la petita església de San Gottardo i arriba al poble de Sant'Antonio. Aquí creuem per un pont el riu i seguim pel vessant esquerre fins al poble de San Nicolò, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum, i acabem de passar la jornada dinant i fent una bona sobretaula en una agradable zona recreativa a l'ombra. Hem passat un matí ben divertit compartit amb l'amiga Lucia que ens ha fet de guia en una zona que ella coneix bé, i que nosaltres hem gaudit molt. Una ruta fàcil i agradable per uns paisatges alpins preciosos amb vistes cap a cims punxeguts i envoltats de glaceres que combinen amb la placidesa dels alpatges als vessants inferiors, i els bonics pobles al fons de la vall.