Val Verva

Al nord de la Valtellina, entre Bormio i Livingno (Itàlia), a prop de la frontera amb Suïssa, recorrem en bicicleta una petita vall al peu de l'impressionant Cima Piazzi, de 3.439 m. Sortim des del petit nucli d'Arnoga i prenem un caminet molt bonic que planeja dins d'una avetosa en direcció a la concorreguda Val Viola. Al cap de poc però creuem el riu i entrem a la Val Verva, que ens rep amb unes fortes pujades. Passem al peu d'unes bordes i entrem a la zona més oberta de la vall que remuntarem resseguint el riu. Passem a tocar d'un refugi, i seguim fins al Passo di Verva, a 2.301 m., sostre de la ruta. Baixem fort uns metres per l'altre costat fins al llac Acque Sparse i el refugi Falck, on contemplem la vall d'Eita i la cara nord del Sasso Maurigno. Tornem a pujar el coll i desfem el camí ja conegut.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Arnoga Valdidentro, Llombardia (Itàlia)
• Distància: 24,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 955 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: IBP=111 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes. Trams de pujada molt durs
• Cartografia: Bormio - Livigno - Alta Valtellina Kompass (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem la nostra ruta estival pels Alps italians, però canviem notablement d'escenari. Deixem la vall d'Aosta i ens movem més cap a l'est en un llarg trajecte que ens fa passar per Milà, vorejar el llac de Como i continuar cap al nord. Canviem de vall i també de regió. Entrem a la Llombardia i pugem cap al nord fins a la Valtellina. La localitat més important d'aquesta vall és Sondrio, que també és la capital de la província del mateix nom, i està situada a la vall principal. Per damunt neixen diferents valls secundàries que ja fan frontera amb Suïssa. Nosaltres ens desplacem cap a la zona de Bormio i Livingno, on tenim pensades algunes rutes per descobrir un territori que ens és desconegut.

Ens situem a Bormio, una població d'uns 4.000 habitants que es transforma tant a l'estiu com a l'hivern. És un important centre turístic gràcies al seu entorn de muntanya i els bonics pobles del voltant. A l'hivern l'estació d'esquí és molt popular, i s'hi han celebrat diverses proves del campionat del món. El poble és molt bonic, amb un centre força concorregut. Després de conèixer una mica el poble, el següent dia ens dirigim cap a l'oest per una carretera de muntanya que porta cap a Livigno. Però ens aturem a la petita localitat d'Arnoga, ja que és aquí on comença la nostra ruta. Hi ha un aparcament on després de preparar els estris començarem la ruta. Ja de bon matí hi ha força gent, ja que és també el punt de partida d'un popular recorregut cap a la Val Viola. Compartirem el primer tram amb l'itinerari de la Val Viola, i després seguirem per la molt més tranquil·la Val Verva.

Des de l'aparcament superior, que és gratuït, baixem per un caminet força dret fins al petit aparcament inferior, que és de pagament. Aquí ja surt un camí ample, probablement una antiga pista militar, que marxa direcció sud-oest. El camí és molt bonic i planeja per una gran avetosa. L'itinerari és molt concorregut a primera hora, i pedalem a poc a poc sortejant els molts excursionistes que marxen en direcció a la Val Viola. Avancem de pla per aquest camí, o més aviat una petita pista, suportada per unes notables parets de pedra seca durant poc més de 3 km. Llavors, quan aquest camí s'uneix a una pista més principal on sí hi poden circular vehicles, girem a l'esquerra i comencem a baixar. Deixem aquí la ruta de la Val Viola, i també deixem pràcticament a tots els excursionistes, ja que a partir d'ara trobarem ben poca gent.

Tombem fort a l'esquerra i baixem uns metres fins al pont sobre el torrent Viola Bormina. El creuem i continuem per l'altre costat en forta pujada. Tan sols creuar el riu la pista comença a pujar fort; al cap de pocs metres la pujada és molt intensa, i una mica més endavant esdevé extrema. Pugem trams del 17 i el 20%, i fins i tot un tram curt del 27% segons les dades del nostre GPS. En aquest tram la pista està encimentada, ja que d'altra manera seria impossible. Durant 2 km. el pendent és molt fort, i oscil·la entre el 15 i el 20%, amb algun pic superior com hem dit. Ens ho agafem amb calma pensant que durarà poc, i afortunadament així és. Un cop superat aquest tram duríssim (recordo especialment uns metres molt intensos en un revolt), entrem en una part més oberta de la vall i el pendent es suavitza.

Seguim pujant una bona estona, i encara trobarem algun tram de prop del 15%, però en general és un terreny més assumible. Passem al peu de la baita (borda) Verva Sotto i la baita Verva Sopra, i anem avançant per la pista que ressegueix el riu i la vall, que es va eixamplant mica en mica. La pista és bona, pedregosa però en força bon estat. A l'horitzó veiem el Sasso Maurigno, de 3.057 m., una muntanya situada just a sobre del coll. Trobem només algun excursionista, res a veure amb la massificació de la vall del costat. Passem també pel costat de la Malga Verva, una petita granja on fan formatges i a l'estiu també funciona com a refugi. Seguim endavant pujant poc a poc envoltats sempre d'altes muntanyes i arribem finalment al Passo di Verva, a 2.301 metres, el punt més alt de la pista que uneix els dos vessants.

Al coll hi ha un monument en record dels soldats de la Primera Guerra Mundial. Fem una pausa i contemplem també el Corno Sinigaglia (3.312 m.), una muntanya escarpada i ben destacada que es veu des del coll. Aquesta muntanya és gairebé un avantcim del més alt del sector, la Cima Piazzi, de 3.459 m., tot i que aquest cim no es veu des d'aquí ja que el tapa l'anterior. Portem poc més de 9 km. i hem pujat força. Fem una petita pausa al coll, i tot seguit la Sílvia i el Fum comencen el retorn pel mateix camí. Jo baixaré un tros per l'altre costat per conèixer una mica la vall d'Eita que s'obre cap al sud. Així doncs creuo el coll i baixo per la pista que té un pendent molt accentuat en aquest tram. Baixo un parell de quilòmetres fins al petit llac Acque Sparse, un estany poc profund, però situat en un lloc molt bonic, al peu de l'abrupta cara sud del Sasso Maurigno.

Baixo encara una mica més fins a la cruïlla del camí cap al refugi lliure Falck, que es veu pocs metres més enllà. En aquest punt hi ha un mirador natural ben bonic sobre la vall d'Eita, on es veu el poble un tros més avall. Decideixo no baixar més, ja que tot el que baixi ho hauré de tornar a remuntar. Contemplo el paisatge i torno enrere. Toca pujar fort de nou, amb trams del 12, 15 i fins i tot més del 20% abans de coronar de nou el Passo di Verva. A partir d'aquí ja és tot baixada per la vall ja coneguda. Ara, contemplant el paisatge en sentit contrari, vaig baixant ràpid fins que atrapo la Sílvia i el Fum, i acabem d'arribar tranquil·lament al punt d'inici després d'una ruta ben agradable i solitària.