Vall d'Ayas

Fem un complet itinerari en bicicleta que recorre bona part de la Vall d'Ayas, primer a notable alçada, i de tornada seguint el riu que la solca. Comencem a pedalar al Col de Joux i prenem una pista que creua fins a 14 túnels a tocar del cingle. Gaudim de bones vistes de la vall i enllacem amb un caminet que ressegueix el Ru Courtod, un canal d'aigua que data del segle XIV. Passem per alguns alpatges, com el de Tchavana, on hi ha una àrea recreativa. Compartim ruta amb molts excursionistes en una àrea molt concorreguda, i avancem cap al nord amb vistes cap a les muntanyes del Monte Rosa. Gairebé a la capçalera baixem fort cap al poble de Saint Jacques, i per bones pistes anem enllacan els diferents pobles: Frachey, Champoluc, Périasc, Extrapieraz i Brusson, on comença l'última pujada per asfalt fins al coll de sortida.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Col de Joux Brousson, Vall d'Aosta (Itàlia)
• Distància: 42,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.465 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: IBP=63 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i corriols fàcils. Algun pas cal fer-lo a peu
• Cartografia: 32-Monte Cervino, Valtourneche, Alta Val d’Ayas Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La Vall d'Ayas és una altra de les valls tributàries de la Vall d'Aosta que anem resseguint durant aquests dies de vacances pels Alps italians. Està situada entremig de dues altres valls, la Valtournenche a l'oest (que porta fins a Breuil - Cervinia, al peu del Cerví), i la de Gressoney a l'est (que porta als peus del Monte Rosa). Estem doncs en un entorn d'alta muntanya, i al fons de la vall podem contemplar alguns cims ben coneguts, com ens Breithorns i algunes de les diferents puntes del massís del Monte Rosa. Diem que la ruta d'avui és molt completa ja que recorre bona part de la vall, i ho fa per dalt i per baix. Farem l'ananda a notable alçada pels pendents del vessant occidental, i un cop a la capçalera de la vall anirem tornant seguint el riu i connectant amb els diferents pobles de la riba.

El punt lògic de començar la ruta seria Brusson, un dels poblés més baixos de la vall, i començar pujant per asfalt cap al coll de Joux, d'aquesta manera es començaria en pujada i s'acabaria en baixada. Nosaltres comencem des de l'esmentat coll ja que en anar amb el Fum volem evitar l'asfalt. La Sílvia i el Fum faran l'anada per la part alta de la vall, i un cop al cap d'amunt, al puble de Saint Jacques s'esperaran i els vindré a buscar en acabat. Així doncs ens situem al Col de Joux, un coll ample i panoràmic que uneix els pobles de Saint-Vincent (a la vall d'Aosta) i Brusson (a la vall d'Ayas). Des del coll tenim una bona visió del Mont Zerbion, una esbelta muntanya de silueta piramidal. A prop del coll hi ha un petit llac al peu d'una minúscula estació d'esquí, i un aparcament on hem passat la nit. El coll està a una alçada de 1.638 metres, i la temperatura al matí és fresca. Preparem els estris i quan el sol ja comença a escalfar sortim pedalant per una pista entremig d'uns prats que connecta l'aparcament amb el coll pròpiament.

Des del coll creuem la carretera i pujem un pujador molt fort, on fins i tot hem d'empènyer una desena de metres. Al costat d'uns dipòsits d'aigua prenem la pista que marxa planejant cap a la dreta, i avancem suaument per dins d'un bosc espès. Al cap de gairebé 2,5 km. trobem un primer túnel excavat a la roca. Per fora del túnel, gairebé al límit de la cinglera, hi ha un caminet que el voreja, i que passa per damunt d'un canal d'aigua. Precisament aquest canal l'anirem seguint durant molts quilòmetres i és el motiu pel qual es van construir aquests túnels. Enllaçarem fins a 14 túnels de diferent longitud, des d'alguns força curts fins a algun de molt llarg, més de 200 metres i sense il·luminació. Són túnels excavats a la roca, però força ben conservats, i es pot passar sense grans problemes. Tot i això, en algun, sobretot al final, caldrà baixar de la bicicleta a causa d'un despreniment.

Per creuar els túnels és important portar llum, ja que els més llargs són totalment foscos. Alguns no són rectes, i en fer revolt la foscor és gairebé absoluta. Tot i això la majoria són curts, i alguns fins i tot amb finestres cap a l'exterior, ja que estan excavats molt a prop de la cinglera. Els túnels són força continus, és a dir, trobem el primer al quilòmetre 2,4, i acabem de creuar l'últlm, el que fa 14, al quilòmetre 6,4. És un tram ben curiós i divertit, ja que el camí és estret i va encadenant túnels que donen emoció al recorregut. Entremig anem trobant alguns miradors naturals que ofereixen una visió ben bonica de la plàcida vall, amb molts petits nuclis de població, granges i alpatges. I al final les muntanyes de més de 4.000 metres, com els Breithorns, envoltats de glaceres.

Acabem el divertit tram dels túnels amb l'últim on hem de baixar de la bicicleta a causa d'un despreniment. Poc després del túnel el camí sembla acabar-se, però no, el que s'acaba és el tram pla. Continua un camí costerut on haurem d'empènyer o fins i tot carregar-nos la bicicleta durant 10 o 15 minuts i remuntar uns metres fins al nivell superior. És un tram curt però feixuc, ja que és dret i de mal camí. Un cop a dalt reprenem una pista còmoda que va resseguint el El Ru Courtod (escrit també Courtaud, Corthaud, Cortot o Courthoud ), que és un antic canal de reg construït entre 1.393 i 1.433, amb la finalitat de portar aigua des del torrent Ventina a una altitud de 2.150 m. (que recull l'aigua de la glacera del mateix nom), a la vall de Cortot, fins al coll de Joux (1.638 m.), i així poder regar una zona planera però força seca. Va ser construït a pic i pala, i té un recorregut d'uns 25 km.

Avancem direcció nord-oest per una bona pista que planeja dins del bonic bosc d'Arpeillaz fins al pla de Borbey, on baixem uns metres per una zona oberta per damunt de la població de Barmasc. A partir d'aquest punt trobem molts excursionistes, ja que entrem en una de les zones més accesibles i alhora boniques del camí que va resseguint el rec. Hi ha un aparcament gran per damunt de Barmasc, i molts excursionistes pugen fins aquí per resseguir un tram d'aquest idíl·lic camí. El corriol avança al peu mateix del rec, que va serpentejant per dins del bosc d'avets. És un camí estret on cal donar prioritat als vianants. Avancem uns quants quilòmetres per aquest corriol fàcil, tot i que en algun punt surten arrels o algun roc que cal sortejar. Com deia, és un tram molt concorregut i cal avançar amb compte i a poca velocitat. És un tram planer i realment bonic, amb el corriol paral·lel al rec d'aigua que baixa suaument per dins del bosc d'avets.

Arribem fins als plans de Le Tchavana, on hi ha una gran àrea recreativa i una granja on fan formatges molt bons (ho podem acreditar). A l'estiu hi ha també una gran terrassa i un restaurant. Des d'aquí continuem en la mateixa direcció per una pista que puja lleugerament per sobre dels 2.000 metres i la seguim ara per terreny més obert de prats alpins, amb el rec uns metres per sota. Més endavant hi ha un tram una mica confús, ja que hi ha hagut un despreniment. Cal agafar el caminet que comença a baixar i que enllaça al cap d'uns metres amb la pista que puja al refugi del Grand Tournalin. Descartem la pista que puja i comencem una baixada forta i continuada. La Sílvia i el Fum van baixant a poc a poc, i jo baixo més ràpid ja que després les vindré a buscar. La pista baixa fins a l'últim poble de la vall, Saint Jacques. A partir d'aquí ja canvio de direcció i m'oriento cap al sud per anar desfent la vall.

L'itinerari que vaig seguint esquiva tan com pot l'asfalt. Baixo poc més d'1 quilòmetre per la carretera, i al nucli de Frachey creuo el riu i prenc una pista pel vessant dret fins a Champoluc, el poble més gran de la vall i un important centre turístic. Creuo el poble i continuo per una pista agradable ara al vessant esquerre fins al poble de Périasc, on torno a creuar i segueixo avall pel vessant dret. Tota aquesta zona és força ràpida, ja que són pistes bones al voltant de zones poblades i al peu del riu. Faig poques fotos per avançar ràpid i no fer esperar gaire estona a la Sílvia i el Fum, ja que la baixada és llarga i encara queda pujar al coll. El tram més pesat és entre Périasc i Brusson, ja que hi ha un tram llarg on la ruta s'aparta del riu i avança per un corriol amb passos més difícils, on cal baixar de la bicicleta en diverses ocacions. Però en cap cas són trams complicats, simplement alguns passos.

Arribo al llac de Brusson, als afores d'aquest poble que és un dels pobles grans situats més al principi de la vall. Vorejo el llac, i sense entrar al poble vaig a buscar la carretera que puja cap al coll de Joux. Em queda l'última pujada, gairebé 500 metres de desnivell per asfalt que es fan una mica feixucs al final de la jornada. Vaig pujant poc a poc seguint els diferents revolts de l'estreta carretera, i en algun tram retallant-los pel caminet que evita la marrada. Finalment arribo al coll de Joux després de més de 42 km. i un notable desnivell, satisfet però d'una ruta molt bonica i panoràmica que recorre bona part de la vall d'Ayas. Amb la furgoneta vaig a recollir la Sílvia i el Fum, i acabem de passar el dia fent turisme pels pobles de la vall.