Llac de Cignana

Per damunt de la vall de Valtournenche, subsidiària de la vall d'Aosta, hi trobem una llarga carena ampla, oberta i panoràmica. Sortim pedalant de la petita estació de Chantorné, ja a considerable alçada, i anem pujant suaument per bones pistes tot contemplant la vall i les muntanyes del voltant. Al petit nucli de Gilliarey admirem la imatge del Cerví al peu d'una petita ermita, i seguim avançant sota muntanyes escarpades fins al llac de Cignana. En una punta hi ha el refugi de Barmasse, i a l'altra una ermita al peu de cingles que s'enfilen per damunt dels 3.000 m. Pugem més fins que s'acaba la pista als alpatges de Cignana, i a peu fins a la Finestra de Cignana, un coll molt panoràmic. Reculem pel mateix itinerari fins als alpatges de Tellinod, i després seguim uns quants quilòmetres per la pista, que sempre per damunt de 2.000 m. passa per les cabanes de Château i enllaça amb els divertits corriols del bike park.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Chantorné Torgnon, Vall d'Aosta (Itàlia)
• Distància: 41,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.280 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: IBP=98 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes. Tram a peu fins el coll. Tram de corriol fàcil
• Cartografia: 32-Monte Cervino, Valtourneche, Alta Val d’Ayas Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim explorant les valls tributàries de la Vall d'Aosta, als Alps italians. La Vall d'Aosta és una regió autònoma d'Itàlia formada per una gran vall que s'estén d'est a oest al fil de la cadena alpina. Al nord limita amb França i Suïssa, i s'estén des del Mont Blanc, passant pel Cerví i fins al massís del Monte Rosa. Al límit sud també té una gran muntanya: el Gran Paradiso. La nostra intenció és conèixer una mica més la regió, de manera que seguint el fil de la vall principal, anem entrant i sortint en algunes de les valls secundàries, sobretot les del nord, ja que són més muntanyoses, i hi fem alguna activitat. En aquesta ocasió entrem a la vall de Valtournenche, ben coneguda ja que s'enfila fins a la població de Breuil - Cervinia, just als peus del Cerví. Aquesta població és molt turística, centrada en la gran muntanya i l'estació d'esports d'hivern. Hi pugem el dia anterior a la tarda a passejar una estona, però farem l'activitat en un altre racó de la vall.

Així doncs ens desplacem fins a la població de Torgnon, situada el vessant oriental de la vall de Valtournenche, notablement enfilada en uns vessants força poblats, amb nuclis per tot arreu. Des de la vall principal la carretera puja fort fins al poble, i des d'aquí encara seguim pujant cap a la petita estació d'esquí de Chantorné, per damunt dels 1.800 metres. A tocar de l'estació hi ha una gran àrea de lleure, el Plan Prorion, on hi ha una zona càmper ideal per passar la nit. El dia següent acabem de pujar fins a l'aparcament de l'estació on començarem la ruta. L'itineari previst té una primera part circular i després una llarga cua que segueix d'anada i tornada fins al llac de Cignana, situat a 2.150 metres, gairebé al peu de les glaceres que envolten les muntanyes properes que s'enfilen per damunt dels 3.000 metres, i una mica més enllà les de 4.000, com la Dent d'Hérens o el Cerví, que contemplarem durant la ruta.

Sortim doncs pedalant i amb el Fum que ens acompanya des de l'aparcament de l'estació d'esquí, i ho fem per una pista que surt planejant cap a l'est, però de seguida va girant cap al nord. En realitat la pista evoluciona a notable alçada amb un llarguíssim flanqueig damunt de la vall. Així anirem tenint bones vistes des de diferents punts cap a la vall, i alhora les muntanyes que l'envolten. Durant el recorregut passarem per nombrosos alpatges, aquesta bonica combinació de prats alpins, bordes i petites granges, moltes encara en funcionament. Així doncs comencem amb una brevíssima pujada forta que només volia espantar, ja que de seguida avancem per una pista plàcida en suau pujada enmig d'un paisatge obert. Avancem cap al nord i passem per l'alpatge de Chavannes, així com d'altres que anem veient a certa distància a banda i banda de la nostra ruta.

És un paisatge molt agradable i sorprenentment solitari, ja que trobem ben poca gent, només algun excursionista o ciclista. Sorprèn aquesta tranquil·litat que contrasta amb el brogit que hi ha una mica més amunt a prop de Cervinia. Avancem per una pista amb poca dificultat que permet assaborir aquest bonic paisatge alpí, amb prats verds, petites granges i a l'horitzó grans muntanyes. La ruta és molt plàcida fins al pla de Lodetor, on hi ha uns aiguamolls que el Fum aprofita per refrescar-se. Aquí la pista gira a la dreta i puja més decidida cap als alpatges de Tellinod, al quilòmetre 7. Aquí hi ha una cruïlla on, per una banda comença la llarga cua de més de 23 km., i per l'altra la tornada. La Sílvia i el Fum seguiran cap a l'esquerra per fer només la part circular de la ruta, d'uns 18 km. en total. I jo seguiré per la pista que continua cap a la dreta i fa diversos revolts per guanyar alçada ràpidament.

Aquest tram de pujada intensa s'acaba al plàcid alpatge de Gilliarey, on hi ha un parell de casetes de pastor i en una punta una petita capella circular. Baixo de la bicicleta per arribar fins a la petita capella, des de la qual es pot contemplar una bonica estampa del Cerví, altiu i desafiant. En arribar a la petita capella veig que arriba un home de certa edad, a qui saludo i entaulem una agradable conversa tot i no parlar el mateix idioma. M'indica que és l'amo de la zona, i m'obre la petita ermita, rícament decorada per dins. La conversa és interessant, ja que m'explica alguns aspectes d'aquesta zona. També em diu que ja està jubiliat i que passa bona part de l'any en aquest idíl·lic paratge, fins i tot a l'hivern, quan ha d'accedir-hi amb raquetes.

De nou sobre la bicicleta i amb una bonica visió del Cerví, segueixo endavant per la pista que planeja un parell de quilòmetres i tot seguit comença una baixada decidida (que em fa pensar que després l'hauré de pujar). Van sortint núvols, però no semblen amenaçadors. Baixo fins al peu d'unes imponents tarteres que cauen del Mont d'Ersaz, que queda a l'esquerra. És un terreny molt pendent, i fins i tot hi ha un indicador de perill de despreniments. Baixo per la pista fins a l'alpatge de Cortinaz, on la pista fa un parell de revolts i torna a pujar fort. M'aturo a refrescar-me en una font d'aigua fresca damunt de la petita granja. Una última pujada més suau m'acosta el peu d'un petit nucli de cases, la majoria abandonades, però alguna amb ús pastoral i també el refugi Barmasse, que està obert. Aquest petit nucli està situat just uns metres abans de la presa de l'estany, on arribo tot planejant.

L'estany de Cignana, a diferència d'altres que havíem vist de tonalitats més verdes, és d'un blau intens. Està situat en un petit circ glacial, envoltat de muntanyes que s'enfilen verticals per damunt dels 3.000 metres. La pista continua per la presa. La creuo i segueixo cap a l'esquerra fins a la cua del llac, de notables dimensions. Deixo la bici i segueixo a peu uns metres fins a la bonica ermita de la Madonna delle Nevi, situada en un petit promontori a la cua del llac, de manera que n'és un bon mirador. Reposo uns minuts i torno a recuperar la bicicleta. L'objectiu era arribar fins aquí, però veig que la pista continua, i mirant el mapa decideixo arribar fins al seu final, unes petites granges que hi ha més amunt. Així doncs segueixo pujant per la pista que remunta amb decisió fins gairebé els 2.350 metres, passant per dues granges.

A l'última de les granges de Cignana (o Tsignanaz en grafia francesa) s'acaba la pista, però veig que encara una mica més amunt hi ha un coll, la Finestra de Cignana, que es veu des de baix, i tot plegat és poc més de 100 metres de desnivell més amunt. Penso que des d'aquell lloc hi pot haver una bona vista del Cerví, així que deixo la bicicleta i pujo a peu. En pocs minuts hi arribo, però em deceb ja que no es veu la icònica muntanya, ja que els cims del voltant n'impedeixen la visió. En tot cas sí que hi ha una bona vista de la vall des d'aquest coll, així com del camí que puja per l'altre vessant. Així doncs torno enrere, recupero la bicicleta i avall que fa baixada!

Torno a vorejar el llac, m'aturo un moment al refugi Bermasse, i segueixo baixant fins a trobar la zona de tartera, on comença una pujada que es fa feixuga, ja que el pendent és fort. Torno a arribar al bonic paratge de Gilliarey, però tot just m'aturo per fer una última ullada al Cerví. Torno a la dinàmica de descens ràpidament fins als alpatges de Tellinod. Aquí prenc la pista de la dreta, on havia deixat la Sílvia i el Fum. Planejo uns minuts per una zona molt bonica d'alpatges direcció nord fins al bonic racó de Château, al fons d'una coma i envoltat de muntanyes. Aquí la pista gira cap al sud i aviat entra en al preciós bosc d'avets de Brussoney, per on planejaré una bona estona.

Passo diversos alpatges i tot seguit torno a baixar, ara pel bosc d'Arpeille. Al quilòmetre 38,5 deixo la pista ja que veig els senyals del bike park de l'estació de Chantorné. A partir d'aquí queden tres quilòmetres de pura diversió per un corriol fàcil i ràpid fins al punt d'inici. És un bike park fàcil i familiar, on no trobo ningú, i és una bona forma de tancar una ruta molt agradable gràcies als plàcids i solitaris paisatges alpins, i les bones vistes cap a les grans muntanyes, avui sobretot l'icònic Cerví.