Llac Place Moulin

Al cap d'amunt de la vall de Valtelline, per sobre del poble de Bionaz (Vall d'Aosta), trobem un llac llarg i estret entaforat entre altres muntanyes. Iniciem la ruta a la presa del llac, on hi ha un gran aparcament, i pugem fort uns metres per buscar una pista que sobrevola l'estany i passa al voltant d'uns alpatges. S'acaba la pista i continua un corriol divertit, tot i que en algun pas cal posar el peu a terra. Baixem fins a la cua del llac i arribem al còmode refugi Prarayer, on fem una bona pausa. Pugem una mica més amunt, fins on s'acaba la pista el peu del torrent que baixa de les glaceres de la Dent d'Hérens. Tornem enrere fins al refugi, i ara fem la tornada per la pista que passa per la riba de l'estany, i que permet contemplar-ne la magnitud, el curiós color verd maragda i les altes muntanyes que l'encerclen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Presa llac Place Moulin Bionaz, Vall d'Aosta (Itàlia)
• Distància: 15,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 615 metres
• Temps: 2:45 hores
• Dificultat: IBP=15 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram de corriol difícil
• Cartografia: 31-Valpelline, Saint Barthélemy, Aosta – Valle Centrale Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim les nostres vacances d'estiu, en aquesta primera part centrades en la Val d'Aosta, la zona més occidental dels Alps italians. Ens anem movent amb la idea de conèixer diferents valls i racons. Hem deixat la zona de Courmayeur i el Mont Blanc, baixem a la vall principal i seguim fins a la capital de la zona, la població d'Aosta. Des d'aquí prenem la carretera que s'enfila cap al nord, primer cap a Valtelline, i més amunt Bionaz, el poble més alt de la vall a més de 1.600 metres. La carretera però continua, més estreta i precària, sempre direcció nord-est i passa per alguns petits nuclis i cases disperses abans d'arribar a la presa del llac Place Moulin, gairebé a 2.000 metres d'alçada. En aquest punt hi ha un aparcament ben equipat, on passarem la nit, i el dia següent emprendrem una ruta en bicicleta per la riba del llac.

La presa de Place Moulin és una de les més grans dels Alps i de tot Europa, ja que pot recollir fins a 105 milions de metres cúbics d'aigua. L'alimenten diverses glaceres de les muntanyes circumdants, algunes de gran alçada, com la Dent d'Hérens, de 4.171 metres, i que ja termenegen amb Suïssa. El color de les seves aigües és d'un color verd maragda ben característic, un color habitual en l'aigua glacial i freqüent als Alps, però que a nosaltres ens sobta ja que és ben diferent del color dels estanys pirinencs. En aquest context, al peu de la presa hi ha un bon aparcament ben habilitat, uns lavabos públics i fins i tot un bar-terrassa obert a l'estiu. La vista des del mirador damunt de l'aparcament ja és molt bonica, ja que està situat uns metres per sobre de la presa, i es pot contemplar la seva magnitud i el color.

Sortim amb la Sílvia i el Fum per una pista mig asfaltada que neix al costat mateix de l'aparcament i s'enfila cap a l'esquerra (nord-oest). No és la pista que voreja el llac, ja que aquesta la utilitzarem de tornada. En aquest primer tram cal guanyar alçada ràpidament per després poder planejar i gaudir de la vista de l'extens llac. Així doncs pugem fort per la pista que fa un zig-zag i arriba fins un túnel. El creuem i a l'altra cantó segueix una pista plana i còmoda uns quants metres per damunt de les aigües, de manera que ens ofereix molt bones vistes. La pista va planejant direcció nord-est uns 100 metres de desnivell per damunt de les aigües. Avancem còmodament contemplant les altíssimes muntanyes del fons de la vall. No puc assegurar que es vegi la Dent d'Hérens, la més alta d'aquest sector, ja que no tinc prou coneixement de la zona, però sí es veuen diverses glaceres i pics de gran alçada.

Avancem còmodament per la pista mig asfaltada fins a la petita granja de Greysemma. La pista continua de terra fins al següent alpatge, Arpeyssaou. Seguim planejant en la mateixa direcció i aviat s'acaba la pista. Continua un corriol que és força fàcil, sobretot el primer tram, gairebé tot ciclable. Més endavant, quan comença a baixar, hi ha algun pas més difícil on cal baixar de la bicicleta. A la zona de Bas Oren hi ha un bonic mirador natural del llac, així com una cruïlla de camins. Seguim el corriol de la dreta que va baixant fins a creuar un torrent al costat d'una cabana de pastors, i tot seguit baixa fort per una pista precària que connecta amb la principal ja al peu del llac. Estem a la part final del llarg estany, i ja només cal avançar uns metres més fins al petit nucli de Prarayer, on hi ha un còmode refugi. Fem una parada per prendre un cafè i uns dolços.

La Sílvia i el Fum inicien la tornada, i jo segueixo uns metres més amunt per la pista fins que s'acaba al peu del torrent que baixa de les grans muntanyes del nord. Continua un camí, però ja no és ciclable. Així que giro cua i torno de nou al refugi, i a partir d'aquí prenc la pista que va vorejant l'estany. Passem per una petita ermita, i tot seguit avancem per damunt de les aigües, acompanyats per molts senderistes que fan una ruta molt fàcil i accessible alhora que bonica. Aquí és molt habitual fer una ruta fins un refugi i quedar-se a dinar. Així que de tornada ens creuem amb molts caminadors i turistes. Sense més problemes anem avançant per la pista. Em retrobo amb la Sílvia i el Fum i contemplem l'estany i els cims del voltant en un mirador natural que hi ha gairebé a la part final del llac. Acabem de fer junts els últims metres fins a tornar al peu de la presa on tanquem una ruta fàcil i agradable enmig d'un fabulós paratge alpí d'alta muntanya.