Val Veny

A l'oest de Courmayeur la Val Veny s'allargassa als peus del Mont Blanc i les glaceres que se'n desprenen. Sortim pedalant encara per asfalt des de l'últim aparcament i pugem fort cap a Prat de Lognan, l'últim nucli, i més endavant ja per pista de terra passem a sota de la gran glacera inerta del Miage. Entrem en una zona molt planera i vorgem els estètics llacs de Combal abans de seguir una llarguíssima recta pel fons de la vall fins als peus del refugi Elisabetta. Aquí cal pujar fort fins als antics barracons militars de Lex Blanche, a sota del refugi. De nou trobem una gran zona planera d'aiguamolls abans d'emprendre l'última pujada forta per un caminet, amb trams on cal empènyer, fins al coll de la Seigne, capçalera de la vall a 2.510 metres. Gaudim de grans vistes del Mont Blanc i les muntanyes circumdants abans de tornar pel mateix camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament Chalets du Miage Courmayeur, Vall d'Aosta (Itàlia)
• Distància: 22,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.045 metres
• Temps: 2:55 hores
• Dificultat: IBP=145 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pista i trams de corriol fàcil. Tram de pujada molt dura.
• Cartografia: 29- Monte Bianco, Courmayeur, Chamonix, La Thuile Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La percepció que tenim d'un mateix indret, en aquest cas una zona de muntanya, canvia notablement segons el punt d'observació. Sovint, des de dos llocs geogràficament propers, podem aconseguir perspectives ben diferents. Això és molt evident a les zones muntanyoses, on el relleu i l'alçada determinen molt el punt de vista. El dia anterior vam fer una interessant ruta fins al coll de Chavannes i més encara fins al cim del Mont Fortin (2.755 m.), que és un mirador privilegiat del Mont Blanc i de tota la vall Veny. Avui fem una ruta ben a prop, concretament resseguirem la Val Veny, és a dir, allò que ahir observàvem des de les altures, avui ho palparem des del fons de la vall. Ambdues perspectives són ben boniques, i alhora diferents. I una altra característica també oposada: ahir la ruta era ben poc transitada, i en canvi avui és una corrua d'excursionistes i turistes.

Ens situem a Courmayeur, un dels centres turístics alpins més destacats, al cap d'amunt de la vall d'Aosta, als peus del Mont Blanc i del túnel que creua fins a l'altre cantó. Per damunt de la població s'enfila fort una vall que fa de bressol al Mont Blanc, i de fet passarem ben bé pel seu peu. Pugem fins a l'últim aparcament de la vall, situat als xalets del Miage. És un aparcament gran i de pagament. A partir d'aquí continua encara un parell de quilòmetres de pista asfaltada, però ja només hi poden pujar els habitants dels petits nuclis que hi ha més amunt. Així doncs aparquem, preparem els estris i sortim amb la Sílvia i el Fum.

Des de l'aparcament tornem a la carretera principal que solca la vall i seguim amunt i en forta pujada cap al nucli més alt, Plan de Lognan. La pista segueix pujant molt fort, encara per asfalt, un tram més, gairebé fins a sota mateix de la gran glacera del Miage. És una glacera inerta, on ja no veiem glaç sinó els detritus de roca que durant mil·lenis va anar arrossegant. És una gran glacera que baixa directament del Mont Blanc i que aglutina altres glaceres secundàries, algunes encara actives. Quan s'acaba l'asfalt també s'acaba la pujada més forta. Seguim pujant uns metres encara per la pista de terra, però el pendent es va suavitzant fins esdevenir pràcticament pla poc abans d'arribar als estanys de Combal, un conjunt de petits estanys i aiguamolls que tenen uns colors ben bonics. Seguim la pista principal que creua un petit pont i voreja els estanys, i va marxant de pla alhora que obre una bonica perspectiva d'una vall cada cop més ampla.

Seguim una pista en bon estat, acompanyats per molts excursionistes i també altres ciclistes. És una zona ben concorreguda, però la veritat és que la bellesa de l'indret s'ho val, i a més a més, és molt accessible. Avancem per una llarga recta que ens permet contemplar al fons la característica Aguille des Echellettes just al damunt del refugi Elisabetta. A la dreta hi tenim l'encinglerada glacera de Lex Blanche que cau entre l'Aguille des Glaciers, de 3.813 metres i l'Aiguille de Tré la Tête, de 3.930. Tot aquest tram és plàcid, gairebé bucòlic, envoltats de grans muntanyes, al costat de petits llacs i pastures de verd intens. Un petit paradís alpí. Al final de la llarga recta s'acaba aquest tram ample i planer de la vall, i comença una curta però intensa pujada fins al coll de Lex Blanche. La Sílvia i el Fum giren per no fer una ruta gaire llarga, i jo seguiré endavant.

Després de la llarga recta pel fons del tram ample i pla de la vall, la pista fa un parell de girs per guanyar alçada per un fort pendent. Canviem la suavitat per pujadors forts que en algun punt superen el 20%. M'enfilo amunt fins arribar al petit nucli de Lex Blanche, on queden antics barracons militars, ara utilitzats per pastors. Una mica més amunt es veu el refugi Elisabetta, on s'arriba en pocs minuts per un caminet. Però com que la pista continua segueixo pedalant, de nou en un tram plàcid i planer, la Doire de Val Veny. Avanço gairebé 2 km. per un tram de vall obert i planer, com sempre envoltat de grans muntanyes a banda i banda. Però aquesta placidesa s'estronca de cop, ja que el final del pla comença un pujador infernal, amb algun tram del 28% que no soc capaç de fer sobre la bicicleta, ja que el terreny és molt trencat. Empenyo només uns metres, i de nou sobre la bicicleta continuo uns metres més.

A les envistes de la Casermetta de la Seigne he de tornar a empènyer uns metres. La pista s'acaba i continua un corriol de bona traça, però amb algun pujador molt fort. L'esmentat edifici és una antiga caserna militar, habilitada ara com a punt d'informació i com un petit museu alpí. Segueixo amunt, amb trams pedalant i algun tram curt empenyent pel fort pendent. Els últims metres el pendent es suavitza una mica i arribo pedalant al coll de la Seigne, a 2.510 metres, punt fronterer entre Itàlia i França, i capçalera de la Val Veny. Bones perspectives d'un entorn alpí excepcional. Contemplo el paisatge i la gran fita que corona l'ampli coll. El Mont Blanc destaca enllà, des d'on he vingut, però ara des d'aquí es veu amb suficient perspectiva, ja que abans érem tan a sota que no es podia veure amb la seva real magnitud.

Faig fotos i contemplo l'entorn amb molts excursionistes i algun altre ciclista que ronda per la zona. Tot seguit emprenc el camí de baixada, tot ciclable, tot i que hi ha algun punt molt dret, i cal anar amb compte de no molestar als nombrosos excursionistes que vas trobant pel camí. Faig una parada a la Casermetta de la Seigne per visitar el petit museu. Tot seguit continuo avall encara per camí fins a la propera esplanada, on ja avanço per la pista fins als antics barracons de Lex Blanche. No acabo de pujar al refugi perquè veig que està molt concorregut. És un edifici ben arreglat al peu de la glacera. Segueixo avall per un tram força dret, i tot seguit la planície amb els estanys i aiguamolls. Als peus mateix del Mont Blanc i les grans glaceres que se'en desprenen, acabo de baixar fins al punt d'inici content d'una ruta fàcil i paisatgísticament espectacular.